Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic, o SEATO per les seves sigles en anglès, va ser una organització regional de defensa, vigent des de 1955 fins a 1977, constituïda per Austràlia, França, Nova Zelanda, Pakistan, Filipines, Tailàndia, Gran Bretanya i els Estats Units. Va ser fundada com a part del Tractat de Defensa Col·lectiva del Sud-est Asiàtic, amb la finalitat de protegir la regió del comunisme de la URSS i la Xina.[1]
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | OTASE | ||||
Tipus | organització intergovernamental aliança militar | ||||
Història | |||||
Creació | 8 setembre 1954 | ||||
Data de dissolució o abolició | 30 juny 1977 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Format per | |||||
Vietnam, Cambodja i Laos, no van ser considerats per a admissió i altres països de la zona, van preferir ser part del moviment no alineat. [2] La SEATO no tenia poder militar permanent, però els seus membres van participar en exercicis militars combinats. Pakistan es va retirar en 1968 i França va suspendre el suport financer en 1975. L'organització va ser dissolta oficialment en 1977. La Caserna General de SEATO no tenia un comandament unificat, ni una força organitzada com en el cas de l'OTAN. Amb prou feines comptava amb un sistema de col·laboració militar, amb maniobres i plans de defensa conjunts. Fonamentalment el seu poder depenia dels Estats Units.[2][3]