matemàtic rus From Wikipedia, the free encyclopedia
Oskar Anderson (Minsk, 2 d'agost de 1887 - Múnic, 12 de febrer de 1960) va ser un matemàtic bàltic-germànic, conegut pels seus treballs en estadística i econometria.
Oskar Anderson entorn de 1930 a Tartú | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Oskar Johann Viktor Anderson 2 agost 1887 Minsk (Belarús) |
Mort | 12 febrer 1960 (72 anys) Múnic (Alemanya) |
Formació | Institut Politècnic de Sant Petersburg (1907–1914) |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, estadística matemàtica i economia |
Ocupació | matemàtic, estadístic, economista, acadèmic |
Ocupador | Universitat de Múnic (1947–1956) Universitat Christian Albrecht de Kiel (1942–1947) Universitat de Sofia (1935–1942) Universitat d'Economia de Varna (1924–1933) Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna (1917–1920) |
Membre de | |
Professors | Alexander Alexandrovitx Txuprov |
Família | |
Cònjuge | Margarethe Natalie von Hindenburg-Hirtenberg |
Fills | Oskar Anderson |
Pare | Nikolai Anderson |
Germans | Walter Anderson Wilhelm Anderson |
Premis |
Tot i haver nascut a Minsk (actualment Belarús), Anderson va passar la seva infància i joventut a Kazan, on el seu pare, filòleg, era professor de llengües ugrofineses a la seva universitat. La família però, era d'origen germànic.[1] Per aquest motiu se'l coneix a vegades pel seu nom rus: Oscar Nicolaievitx Anderson (Оскар Николаевич Андерсон), i altres vegades pel seu nom germànic: Oskar Johann Viktor Anderson. El 1906 va acabar els estudis secundaris i, després d'un curs estudiant matemàtiques a la universitat de Kazan, va ingressar al Institut Politècnic de Sant Petersburg on va ser un dels més importants deixebles d'Aleksandr Txuprov,[2] centrant els seus interessos en l'estadística. Ja el 1914, en un article de resposta a un altre de Student,[3] va iniciar l'estudi de les sèries temporals i dels seus components aleatoris.[4]
Fins al 1917 va ser professor d'una escola comercial de Sant Petersburg i en esclatar la revolució soviètica (1917) es va traslladar a Kíev on va treballar per l'institut demogràfic, va fer classes i va publicar un llibre sobre el comerç exterior d'Ucraïna.[5] El 1920, per motius que no son clars, ja que era de tendència progressista,[2] va abandonar el seu país per instal·lar-se a Bulgària. Després d'uns temps difícils, va ser membre del Consell Superior Estadístic a partir de 1923, professor d'estadística i economia a la universitat d'Economia de Varna des de 1924 fins a 1934 i, a partir de 1935, a la universitat de Sofia som professor i director de l'institut estadístic.[6]
El 1940, en plena Segona Guerra Mundial, el govern búlgar el va enviar a Alemanya per estudiar el racionament. I el 1942, malgrat la seva ideologia, va acceptar una plaça docent a la universitat de Kiel. Acabada la guerra, el 1947, es va traslladar a la universitat de Múnic on va romandre fins a la seva mort el 1960.[7] En aquesta última art de la seva vida a Múnic, els problemes de le'ensenyament de l'estadística es van convertir en el centre del seu interès.[8]
Anderson és recordat per les tècniques de mostreig utilitzades a Rússia i Bulgària, pel seu mètode de diferències a la variable em l'estudi de les sèries temporals[9] i per la seva sistemàtica coordinació entre teoria i aplicacions.[10]
El 1963 es van publicar, en dos volums, les seves Ausgewählte Schriften (Obres escollides) (J.C.B. Mohr, Tubingen, 1963).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.