Oxiènids
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els oxiènids (Oxyaenidae) són una família de l'ordre dels creodonts. Conté tres subfamílies que comprenen deu gèneres. La classificació d'una quarta família, la dels maqueroidins, és incerta; podria pertànyer a aquesta família o la dels hienodòntids.
Oxyaenidae | |
---|---|
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Oxyaenodonta |
Família | Oxyaenidae Cope, 1877 |
Subfamílies | |
|
Els hiènids nord-americans foren els primers creodonts a aparèixer, durant el Paleocè superior, mentre que es produïren radiacions més petites d'oxiènids a Europa i Àsia durant l'Eocè.[1] Eren animals similars a gats que caminaven sobre les soles dels peus, a diferència dels carnívors actuals, que caminen o corren sobre els dits (tret dels ossos i ossos rentadors). Anatòmicament, els seus trets característics són un crani curt i ample, mandíbules profundes i dents que servien més per esclafar que per tallar, com en els hienodòntids (Lambert, pàg. 163).
Els oxiènids eren carnívors especialitzats que s'alimentaven d'ocells, petits mamífers, ous i insectes i eren capaços d'enfilar-se als arbres, com ho suggereixen els indicis fòssils de les seves potes.