Parc Nacional de l'Iguaçu
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Parc Nacional de l'Iguaçú (en portuguès, Parque Nacional do Iguaçu), a l'estat de Paranà, és una unitat de conservació brasilera. Està localitzat a l'extrem oest de l'estat de Paranà, a 17 km del centre de la ciutat de Foz do Iguaçu i a només 5 km de l'Aeroport Internacional de Foz do Iguaçu. El parc nacional té una àrea total de 185.262,20 hectàrees, i s'hi troba un dels més espectaculars conjunts de cascades de la Terra.
Per al seu homòleg argentí, vegeu Parc Nacional d'Iguazú |
Tipus | Parc nacional | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | riu Iguaçú | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Estat de Paranà (Brasil) i Foz do Iguaçu (Brasil) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Superfície | 185.262,5 ha Patrimoni de la Humanitat: 169.695,88 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni natural → Amèrica Llatina-Carib | |||
Data | 1986 (10a Sessió), Criteris PH: (vii) i (x) | |||
En perill | 1999 - 2001 | |||
Identificador | 355 | |||
Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 60 | |||
Història | ||||
Cronologia | ||||
1999-2001 | llista del Patrimoni de la Humanitat en perill | |||
Activitat | ||||
Creació | 10 gener 1939 | |||
Lloc web | cataratasdoiguacu.com.br | |||
També és un dels pocs llocs de conservació de la Mata atlàntica, que abans cobria més d'1,3 milions de km², distribuïda al llarg de 17 estats brasilers; avui, malauradament, està restringida a només el 7,3% d'aquest total. El que en va restar es troba, actualment, en petites àrees aïllades, entre les quals les anomenades unitats de conservació. Fins a la dècada dels 50 del segle xx, la regió oest del Paranà es mantenia ben preservada ambientalment; a partir d'aleshores, el procés més intens de devastació va anar aïllant el Parc Nacional de l'Iguaçú. El 1980, aquest ja es trobava pràcticament aïllat, en una situació similar a l'ocorreguda a la regió de la serra do Mar, al litoral de l'estat del Paranà.[1]
No obstant això, pel que fa a la biodiversitat de fauna, van ser registrades 257 espècies de papallones –s'estima que n'existeixen a prop de 800–; de mamífers, en van ser catalogats 45, 12 d'amfibis, 41 de serps, 8 de llagardaixos, 18 de peixos i 200 espècies d'aus.[2]
Al Brasil, el parc nacional limita amb 14 municipis: Foz do Iguaçu, Medianeira, Matelândia, Céu Azul, Sao Miguel do Iguaçu, Santa Terezinha de Itaipu, Santa Tereza do Oeste, Capitão Leônidas Marquis, Capanema i Serranópolis.
El Parc Nacional de l'Iguaçu va ser efectivament creat el 10 de gener del 1939, pel Decret-Llei núm. 1.035 del llavors president de la República Getúlio Vargas. El 17 de novembre del 1986, va rebre la distinció, concedida per la UNESCO, de Patrimoni Natural de la Humanitat. El parc va elaborar el seu primer Pla director el 1981, que fou revisat l'any 1999.