escriptora valenciana en llengua castellana establerta a Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia
Paula Bonet Herrero (Vila-real, Plana Baixa, 1980) és una escriptora, il·lustradora i pintora valenciana establerta a Barcelona.[1][2]
(2016) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) P 10 desembre 1980 (43 anys) Vila-real (la Plana Baixa) |
Nacionalitat | País Valencià |
Formació | Universitat Politècnica de València |
Activitat | |
Ocupació | il·lustradora, pintora |
Lloc web | paulabonet.com |
Llicenciada en belles arts a la Universitat Politècnica de València (1998-2003), també va estudiar a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile i a la Universitat de Nova York, on va perfeccionar la tècnica de pintura a l'oli i els gravats.[3][2] Durant la dècada dels 2000, Bonet va ser professora de literatura d'institut,[4] tenia un taller al Barri del Carme on donava classes de pintura i treballà a l'estudi de MacDiego.[5]
Inicialment, utilitzava les tècniques de l'oli i el gravat,[2] dedicant-se a la il·lustració des de l'any 2009.
Establerta a València des de finals de la dècada dels 2000, la seua popularitat esclataria el 2013, quan va realitzar una il·lustració per a un festival de cinema a València.[2] S'editaren 3.000 cartells, molts dels quals acabaren arrancats per gent que volia emportar-se'l a casa.[6][4] Aquell mateix any publica Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End, primer d'una sèrie de projectes editorials on combinaria il·lustració amb narrativa escrita,[2] i que va ser un èxit de vendes.[7][8] Durant esta etapa utilitza la llapissera, complementada per l'ús de pintura acrílica i aquarel·la,[9] alhora que destacava per un dibuix molt treballat de línia.[10] Amb la publicació de 813, llibre dedicat a la vida i l'obra del cineasta François Truffaut,[11] s'allunya d'alguns dels trets gràfics de l'obra anterior.[12] Del llibre es va fer una exposició itinerant, inaugurada a Las Naves de València i comissariada per MacDiego.[5] En aquell moment es refugia a Xile i comença a evolucionar cap a una pintura més lenta i pausada,[7] mentre que la seua narrativa s'impregna d'una major consciència feminista.[13]
En 2016 publica La sed, que va suposar un canvi en l'obra plàstica de Bonet,[9] qui comença a treballar amb grafit líquid.[10] El canvi gràfic va suposar un retorn als seus orígens com a pintora, amb una paleta més fosca i una represa de la tècnica de l'oli,[9] així com l'ús de l'aiguafort.[14] La utilització de grafit aquarelable li permet un resultat semblant al de l'algrafia.[10] Posteriorment va il·lustrar una adaptació del Tirant lo Blanc, amb textos de Josep Vicent Miralles, per a Llibres de la Drassana.[9] Per a l'adaptació, on es fa una lectura sensual de l'obra de Martorell, es deslliga de l'estil intimista i fosc de La sed, si bé s'aprecien influències com els dibuixos de corbs, amb predomini de tonalitats fosques.[9] Així mateix, també recupera el preciosisme d'alguns dels seus treballs primigenis.[9]
L'abril de 2018 realitza el cartell de la Fira del Llibre de Madrid[15] i publica el llibre Por el Olvido, amb text de Bonet basat en els diaris d'Aitor Saraiba[16] i on s'homenatja a Roberto Bolaño.[17] El setembre del mateix any publica Roedores, un llibre que tracta sobre l'experiència d'haver patit dos avortaments consecutius.[18]
Bonet té una destacada presència a diverses xarxes socials,[19] i ha exposat a diferents ciutats i continents.[9] El juny de 2018 va ser insultada repetidament després de denunciar a twitter la posada en llibertat dels membres de La Manada.[20][21]
El 2021 va publicar la seva primera novel·la, L'anguila, un llibre que parla del cos de la dona com a camp de batalla d'una guerra que no és la seua. L'obra, inspirada en la vida amorosa de l'autora i la dels seus avis, explica les agressions que reben moltes dones en el dia a dia. Des de les més lleus, petits detalls a què no acostumem a donar importància, a unes altres de molt més greus, com ara maltractaments, violacions i avortaments. Uns temes que Bonet també ha plasmat en una exposició paral·lela a la novel·la i amb el mateix títol, L'anguila, que es presentà a la Nau de València.[22]
Paula Bonet va formar-se com a pintora,[23] utilitzant a les primeres obres l'oli i el gravat,[2] Com a il·lustradora, el seu estil va destacar per una tècnica característica, amb gran presència de la línia.[10][24]
Durant la primera meitat de la dècada de 2010, predominen els retrats, majoritàriament de rostres femenins amb galtes tenyides de vermell, color present a tota la seua obra.[25] Així mateix, utilitza la figura de la dona per explorar el món interior de les persones, combinant també cares amb paisatges o animals. Estos retrats, definits com a rostres idealitzats o nimfes comparteixen una gran semblança amb l'autora.[26][27] A partir de 2015, comença a abandonar alguns dels recursos utilitzats a l'obra anterior.[12] De 2016 ençà, descobreix el grafit líquid[10] alhora que experimenta un retorn als seus orígens com a pintora.[9] En esta etapa destaca la recuperació del gravat,[10] i una línia més fosca que no la de les seues primeres il·lustracions.[10] Narrativament, comença a reivindicar el feminisme en la seua obra.[2][28]
L'obra de Bonet ha estat fortament influïda per Vermeer i Richter així com figures cinematogràfiques i literàries com Miranda July, Wes Anderson, Siri Hustvedt, Haruki Murakami i François Truffaut.[29]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.