Política regional de la Unió Europea
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Política regional de la Unió Europea és una política d'inversions de la Comissió Europea que té per objectiu reduir les disparitats socioeconòmiques i territorials que existeixen entre les regions d'Europa.[1] Aquestes inversions contribueixen a assolir els objectius de l'estratègia Europa 2020.[1]
Més d'un terç del pressupost de la Unió Europea està dedicat a aquesta política, que persegueix eliminar disparitats econòmiques, socials i territorials dintre de la UE, reestructurar les àrees amb declivi industrial i diversificar les àrees rurals que tenen una agricultura en declivi. En fer això, la política regional de la UE està orientada a fer les regions més competitives, fomentant el creixement econòmic i la creació de llocs de treball. La política també té un paper en objectius més amplis de cara el futur, inclòs el canvi climàtic, l'abastiment energètic i la globalització.
La política regional de la Unió Europea cobreix totes les regions europees, encara que aquestes regions pertanyen a diferents categories –també nomenades objectius–, depenent majoritàriament de la seva situació econòmica. En el període de finançament 2007-2013, la política regional de la UE consistia en tres objectius: «Convergència», «Competitivitat regional i col·locació», i «Cooperació territorial europea». Aquests reemplaçaven els tres previs objectius entre 2000-2006, que eren simplement coneguts com a "Objectius 1, 2 i 3". El 17 de desembre de 2013 s'aprovà el paquet de lleis per a la política regional durant el període 2014-2020.[2] Els focus d'inversió es concentren en quatre àrees prioritàries, la qual cosa es coneix com a 'Concentració Temàtica':
- Investigació i innovació.
- Agenda digital.
- Suport a petites i mitjanes empresas (PIME).
- Economia de baix carboni.