Republicanisme irlandès
From Wikipedia, the free encyclopedia
El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.
El 1800, els regnes de la Gran Bretanya i Irlanda es van fusionar per crear el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda per l'Acta d'Unió.[1] Aquest document posava fi a diversos segles de conquesta anglesa i resistència irlandesa (ambdues nacions ja estaven unides en la persona del rei d'Anglaterra des de 1542).[2][3] L'aparició del sentiment nacionalista i democràtic a Europa va tenir el seu reflex a Irlanda en l'emergència del moviment republicà, oposat al domini, primer anglès i després britànic, a Irlanda. La discriminació de la qual era objecte la població catòlica, majoritària a l'illa, el menyspreu cap a la cultura nativa i el retard econòmic d'Irlanda respecte a la resta del Regne Unit poden citar-se com els principals factors d'oposició.
Se sol establir habitualment una diferència entre el nacionalisme irlandès en general, i el republicanisme en particular. El terme nacionalisme s'utilitza per designar qualsevol forma del sentiment nacional, incloent-hi les culturals, en termes polítics defineix a una sèrie de tendències partidàries d'una major autonomia (encara que no necessàriament independència) davant de Gran Bretanya, i, en alguns casos, es refereix a moviments secessionistes compromesos amb els mètodes constitucionals. Per contra, el republicanisme s'usa per referir-se a moviments que demanen independència total sota un govern republicà. Se sol associar a moviments disposats a emprar la força física si fos necessari i que, en general, defensen una perspectiva laica i no sectària d'aquest estat independent, enfront del moviment nacionalista, caracteritzat per una forta defensa de la religió catòlica. A partir dels segles xix i xx el republicanisme s'associa també amb tendències polítiques d'esquerres, ja que moltes de les seves figures destacades, com James Connolly, eren persones d'ideologia socialista o marxista.