Semperoper

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Infotaula edificiSemperoper
	2013
Nom en la llengua original	(de) Semperoper
Epònim	Gottfried Semper
Dades
Tipus	Teatre d'òpera i sala de concerts
Arquitecte	Gottfried Semper
Obertura	1878
Cronologia
1945	incendi
dècada del 1980	reconstrucció
Característiques
Estil arquitectònic	neorenaixement
Material	gres
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Altstadt (Alemanya) i Dresden (Alemanya)
Localització	Theaterplatz 2, 01067 Dresden
	51° 03′ 16″ N, 13° 44′ 07″ E
Patrimoni cultural de Saxònia
Identificador	09214026
Plànol
Activitat
Ocupant	Semperoper

La Semperoper ('Òpera Semper' en català) o Sächsische Staatsoper Dresden ('Òpera estatal saxona de Dresden' en català) és l'edifici de l'òpera pertanyent a l'Estat de Saxònia i ubicat a Dresden, Alemanya. L'edifici està situat a la Theaterplatz vora l'Elba. La principal agrupació musical que l'utilitza és la Sächsische Staatskapelle Dresden.^[1]

Dades ràpides Infotaula edifici, Nom en la llengua original ...

Tanca

El primer edifici

Entre 1838 i 1841 el mestre d'obres Gottfried Semper (1803-1879) va aixecar un nou teatre reial,^[2] que el 21 de setembre de 1869 va quedar destruït per un incendi.^[3]

El segon edifici

Tan aviat com Gottfried Semper va haver dissenyat un nou edifici, es va edificar aquest a Theaterplatz entre 1871 i 1878 sota la direcció del seu fill major, Manfred Semper (1838-1913).^[4]

El teatre comptava amb un interior esplèndid. Sobre el pòrtic s'alçava una estàtua de bronze, que representava a Dionís i Ariadna sobre una quadriga de panteres. La façana oest de l'escenari posterior estava adornada amb l'escut saxó, les imatges de l'Amor i la Justícia, així com el cap de Gottfried Semper. Junt amb l'entrada, es troben les escultures de Johann Wolfgang von Goethe i Friedrich Schiller, i a la façana principal les de William Shakespeare, Sòfocles i Eurípides.

Aquest segon edifici va ser destruït durant el massiu bombardeig de Dresden el 13 de febrer de 1945, durant la Segona Guerra Mundial.

El tercer edifici

Després de la Segona Guerra Mundial es van preparar els estudis de seguretat, entre 1946 i 1955, així com l'estudi conceptual 1968-1976 de la reconstrucció.

El 24 de juny de 1977 va tenir lloc la col·locació de la primera pedra de la reconstrucció. Com a commemoració dels quaranta anys del bombardeig de la ciutat, el 13 de febrer de 1985 es va reobrir la Semperoper amb l'òpera Der Freischütz de Carl Maria von Weber. Aquest va ser un fet simbòlic, ja que aquesta obra va ser l'última que es va representar abans del tancament del teatre el 31 d'agost de 1944.

Encara que ja era l'òpera estatal, després del canvi del nom oficial, es va denominar Sächsische Staatsoper. En l'any 2002 el desbordament de l'Elba va provocar danys a l'edifici por valor de 27 milions d'euros. Tres mesos després d'aquesta catàstrofe, el 9 de novembre de 2002 es van reobrir les portes.

En el marc de les celebracions dels 800 anys de la ciutat de Dresden, el 13 de gener de 2006, es va celebrar per primera vegada des de 1939 el Ball de l'Òpera de Dresden, Dresdner Opernball. Hi van assistir aproximadament unes 2300 persones a l'interior i altres 4000 a l'exterior, a la plaça Theaterplatz.

En la Semperoper van actuar destacats directors^[5] com:

Ernst Von Schuch (1846-1914)
Fritz Reiner (1888-1963) a Dresden de 1914 fins a 1921
Fritz Busch (1890-1951)
Karl Böhm (1894-1981).

En negreta, els títols més rellevants del repertori. Si no s'indica una altra cosa, es tracta d'òperes.

En el primer edifici:

Richard Wagner: Rienzi, 20 d'octubre de 1842
Heinrich Marschner: Kàiser Adolph Von Nassau, 5 de gener de 1845
Richard Wagner: Der fliegende Holländer, 2 de gener de 1843
Richard Wagner: Tannhäuser, 19 d'octubre de 1845
Anton Rubinstein: Feramors, 24 de febrer de 1863

En el segon edifici:

Wilhelm Kienzl: Urvasi, 20 de febrer de 1886
Felix Draeseke: Herrat, 10 de març de 1892
Eugen d'Albert: Ghismonda, 28 de novembre de 1895
August Bungert: Die Odyssee, Tetralogia, 1898-1903
Ignacy Paderewski: Manru, 29 de maig de 1901
Richard Strauss: Feuersnot, 22 de novembre de 1901
Llig Blech: Des war ich, 6 d'octubre de 1902
Richard Strauss: Salomé, 9 de desembre de 1905
Max von Schillings: Moloch, 8 de desembre de 1906
Richard Strauss: Elektra, 25 de gener de 1909
Richard Strauss: Der Rosenkavalier, 26 de gener de 1911
Ernő Dohnányi: Tante Simona, 22 de gener de 1913
Ermanno Wolf-Ferrari: Der Liebhaber als Arzt, 4 de desembre de 1913
Eugen d'Albert: Die toten Augen, 5 de març de 1916
Jan Brandts-Buys: Die Schneider Von Schönau, 1 d'abril de 1916
Hans Pfitzner: Des Christelflein, 11 de desembre de 1917
Richard Strauss: Intermezzo, 4 de novembre de 1924
Ferruccio Busoni: Doktor Faust, 21 de maig de 1925
Kurt Weill: Der Protagonist, 27 de març de 1926
Paul Hindemith: Cardillac, 9 de novembre de 1926
Othmar Schoeck: Penthesilea, 8 de gener de 1927
Richard Strauss: Die ägyptische Helena, 6 de juny de 1928
Othmar Schoeck: Vom Fischer und syner Fru, 3 d'octubre de 1930
Richard Strauss: Arabella, 1 de juliol de 1933
Rudolf Wagner-Régeny: Der Günstling, 20 de febrer de 1935
Richard Strauss: Die schweigsame Frau, 24 de juny de 1935
Othmar Schoeck: Massimilla Doni, 2 de març de 1937
Richard Strauss: Dafne, 15 d'octubre de 1938
Werner Egk: Petar Gynt, 1939
Heinrich Sutermeister: Romeo und Julia, 13 d'abril de 1940
Heinrich Sutermeister: Die Zauberinsel, 31 d'octubre de 1942
Gottfried Von Einem: Prinzessin Turandot, 5 de febrer de 1944
Josef Haas: Die Hochzeit des Jobs, 2 de juliol de 1944

En el tercer edifici:

Siegfried Matthus: Die Weise Von Liebe und Tod des Cornets Christoph Rilke, 1985

(Selecció)

Irene Abendroth
Theo Adam
Mathieu Ahlersmeyer
Erna Berger
Kurt Böhme
Jenny Bürde-Ney
Rainer Büsching
Maria Cebotari
Brünnhild Friedland
Christel Goltz
Josef Herrmann
Elisabeth Höngen
Klaus König
Max Lorenz
Therese Malten
Tino Pattiera
Torsten Ralf
Elisabeth Reichelt
Elisabeth Rethberg
Erna Sack
Paul Schöffler
Peter Schreier
Meta Seinemeyer
Helga Thiede
Richard Tauber
Margarete Teschemacher
Elfride Trötschel
Erika Wedekind

[1]
«Orquestra de l’Òpera de Dresden |». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 agost 2024].
[2]
Mallgrave, Harry Francis. Gottfried Semper: Architect of the Nineteenth Century (en anglès). Yale University Press, 1996, p. 382. ISBN 978-0-300-06624-1.
[3]
Huskinson, Lucy. Nietzsche and Architecture: The Grand Style for Modern Living (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2024-07-25, p. 66. ISBN 978-1-350-41293-4.
[4]
Bocquet, Denis «Société, durabilité et urbanisme : les ambiguïtés de la transition urbaine à Dresde» (en francès). Allemagne d'aujourd'hui, 234, 4, 2020, pàg. 71–82. DOI: 10.3917/all.234.0071. ISSN: 0002-5712.
[5]
Wakin, Daniel J. «Saxon State Opera’s Music Director Quits» (en anglès). The New York Times, 04-02-2010. ISSN: 0362-4331.

Dades ràpides

Tanca

www.semperoper.de - Pàgina oficial (alemany)
Semperoper Stadt-Panorama - Vista de 360è interactiva

[1] [1]
«Orquestra de l’Òpera de Dresden |». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 agost 2024].

[2] [2]
Mallgrave, Harry Francis. Gottfried Semper: Architect of the Nineteenth Century (en anglès). Yale University Press, 1996, p. 382. ISBN 978-0-300-06624-1.

[3] [3]
Huskinson, Lucy. Nietzsche and Architecture: The Grand Style for Modern Living (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2024-07-25, p. 66. ISBN 978-1-350-41293-4.

[4] [4]
Bocquet, Denis «Société, durabilité et urbanisme : les ambiguïtés de la transition urbaine à Dresde» (en francès). Allemagne d'aujourd'hui, 234, 4, 2020, pàg. 71–82. DOI: 10.3917/all.234.0071. ISSN: 0002-5712.

[5] [5]
Wakin, Daniel J. «Saxon State Opera’s Music Director Quits» (en anglès). The New York Times, 04-02-2010. ISSN: 0362-4331.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]