Uapití
una de les espècies de cèrvids més grosses del món / From Wikipedia, the free encyclopedia
El uapití (Cervus canadensis) és un mamífer artiodàctil de la família dels cèrvids. Es tracta d'una de les espècies més grosses d'aquest grup i un dels mamífers terrestres més grossos de Nord-amèrica, l'Àsia central i l'est d'Àsia. De la seva família, només l'ant, Alces alces, és més gran, i el sambar (Cervus unicolor) pot comparar-se amb C. canadensis en mida. Els uapitís són gairebé idèntics al cérvol comú d'Europa, del qual es pensà que era una subespècie durant molt de temps; tanmateix, proves d'ADN mitocondrial del 2004 suggereixen clarament que són espècies diferents.[2]
Cervus canadensis | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Font de | carn de cérvol |
Període | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 55997823 |
Taxonomia | |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Cervidae |
Tribu | Cervini |
Gènere | Cervus |
Espècie | Cervus canadensis Erxleben, 1777 |
Nomenclatura | |
Sinònims | Diverses subespècies de Cervus elaphus
|
Significat | ‘Cérvol canadenc’ |
Subespècies | |
| |
Distribució | |
Els uapitís viuen als boscos i el seu entorn, on s'alimenten d'herbes, plantes, fulles i escorça. Tot i ser originaris de Nord-amèrica i l'est d'Àsia, s'han adaptat bé als països on han estat introduïts, incloent-hi Nova Zelanda, Austràlia i l'Argentina. La seva gran adaptabilitat pot amenaçar les espècies endèmiques i els ecosistemes en què se'ls ha introduït.
Els mascles tenen banyes grans que muden cada any. Els mascles adopten comportaments ritualitzats d'aparellament durant l'estre, incloent-hi postures, combats amb les banyes (espàrring) i «sons de corneta», una sèrie de vocalitzacions fortes que estableixen dominància sobre els altres mascles i atreu les femelles.
Els uapitís són vulnerables a una varietat de malalties infeccioses, algunes de les quals es poden transmetre al bestiar. Els esforços per eliminar malalties infeccioses de les poblacions de uapitís, principalment per mitjà de vacunacions, han tingut diferents graus d'èxit.
Algunes cultures reverencien el uapití com a força espiritual. En parts d'Àsia, se'n fan servir les banyes i el vellut per la medicina tradicional. El uapití és objecte de caça; la seva carn és més magra i rica en proteïna que la carn de bou o pollastre.[3]