El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 212 dies per a finalitzar l'any.
| << | Juny 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
- Països Catalans
- 1442 - Nàpols: Alfons el Magnànim conquereix el regne, després de 6 mesos de setge.
- 1888 - Barcelonaː Apareix la publicació anarquista Tierra y Libertad, que dirigeix Federico Urales.[1]
- 1979 - Barcelona: Un atemptat fallit de Terra Lliure es cobra la vida del seu membre Fèlix Goñi i Roura i fereix al militant Quim Pelegrí.[2]
- Resta del món
- 455: Els vàndals entren a Roma i perpetren el saqueig de Roma durant dues setmanes. S'emporten riqueses incalculables, espolien joies del Temple de Jerusalem portades a Roma per Titus, i segresten l'emperadriu Eudòxia i les seves filles Eudòxia i Placídia.[3]
- 553 - Constantinoble, actual Istanbul: Finalitza el Segon concili de Constantinoble que començà al 5 de maig. El concili condemna del nestorianisme.
- 1485 - Qasr Bunayra, avui Casarabonela (Màlaga, Andalusia, Espanya): les tropes castellanes ocupen la vila.
- 1835 - Port de Deskarga (País Basc): els carlins guanyen la batalla de Deskarga durant la primera guerra carlina.
- 1858: L'astrònom italià Giovanni Battista Donati descobreix el Cometa Donati.
- 1940 - Estats Units d'Amèrica: es produeix la primera aparició del personatge de còmic The Spirit.
- 1977 - Espanya: El govern deroga la sindicació obligatòria al sindicat vertical franquista.
- 1979 - Varsòvia, Polònia: El Papa Joan Pau II hi arriba per visitar el seu país natal, el primer del bloc comunista que visitarà el pontífex.
- 2014 - Espanya: El rei Joan Carles I abdica i deixa el tron al seu fill Felip.
- Països Catalans
- 1565 - Solsona: Francesc Ribalta, pintor català influït pel tenebrisme (m. 1628).[4]
- 1928 - Barcelona: Carlos Barral i Agesta, editor, polític i escriptor català en llengua castellana (m. 1989).[5]
- 1941 - Reus: Joaquim Mallafrè i Gavaldà, traductor i lingüista català (m. 2024).[6]
- 1952 - Barcelonaː Maria Pau Corominas i Guerin, nedadora catalana, una de les millors de la història.[7]
- 1984 - Barcelonaː Erika Villaécija, nedadora d'estil lliure i aigües obertes catalana.[8]
- Resta del món
- 1731 - comtat de New Kent, Virginiaː Martha Washington, primera Primera dama dels Estats Units (m. 1802).[9]
- 1737 - Crassier, Suïssa: Suzanne Curchod, salonnière i escriptora francosuïssa (m. 1794).[10]
- 1740 - París: Marquès de Sade, aristòcrata, escriptor i filòsof francès (m. 1814).[11]
- 1801 - Montevideo (Banda Oriental): Atanasio Cruz Aguirre, president de l'Uruguai (m. 1875).
- 1839 - Colòniaː Anna vom Rath, salonnière alemanya a Berlín (m. 1918).[12]
- 1840 - Stinsford, Dorset, Anglaterra: Thomas Hardy, literat anglès. (m. 1928).[13]
- 1846 - Altenau, Baixa Saxònia: Hermine Hartleben, professora alemanya, biògrafa de Champollion (m.1919).[14]
- 1857 - Roholte, Dinamarca: Karl Adolph Gjellerup, escriptor danès, Premi Nobel de Literatura 1917 (m. 1919).[15]
- 1857 - Broadheath, Worcestershire, Anglaterra: Sir Edward Elgar, compositor anglès. (m. 1934).[16]
- 1863 - Zadar, Dalmàcia, Croàcia: Felix Weingartner, Edler von Münzberg, director d'orquestra austríac i també un compositor neoromàntic, pianista i escriptor (m. 1942).[17]
- 1874 - Ciutat de Luxemburg, Luxemburg: Émile Reuter, primer ministre de Luxemburg (m. 1973).
- 1886 - Ciutat Lerdo, Durango, Mèxicː Hermila Galindo, política, feminista i sufragista mexicana (m. 1954).[18]
- 1899 - Berlínː Lotte Reiniger, pionera directora de cinema d'animació alemanya (m. 1981).[19]
- 1903 - París: Max Aub, escriptor valencià d'origen francoalemany (m. 1972).[20]
- 1904 - Timişoara, Imperi Austrohongarès: Johnny Weissmüller, esportista i actor nord-americà d'origen hongarès (m. 1984).
- 1906 - Venècia (Itàlia): Carlo Scarpa, arquitecte i dissenyador italià (m. 1978).[21]
- 1907 - Boston (EUA): Dorothy West ,escriptora nord-americana que va formar part del moviment de renaixement de Harlem (m. 1998).[22]
- 1911 - Hulan, Heilongjiang (Xina): Xiao Hong, escriptora xinesa (m. 1942[23]).
- 1920 - Włocławek, Polònia: Marcel Reich-Ranicki, crític literari alemany, un dels més influents en el camp de la literatura alemanya contemporània (m. 2013).[24]
- 1922 - Catacaos, Piura (Perú): Judith Westphalen, pintora peruana (m. 1976).[25]
- 1923 - Cambridge, Massachusetts (EUA): Lloyd Shapley, economista i matemàtic estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2012 (m. 2016).[26]
- 1938 - Pamplona (Navarra): Carlos Garaikoetxea Urriza ,polític, advocat i economista navarrès d'ideologia nacionalista basca. Primer lehendakari del Govern Basc després de la promulgació de l'Estatut de Guernica.[27]
- 1943 - Leipzig: Blinky Palermo, pintor abstracte alemany. (m. 1977).
- 1951 - Osloː Marianne Borgen, sociòloga i política noruega, alcaldessa d'Oslo.[28]
- 1959 - Rochester, Nova Yorkː Lydia Lunch, guitarrista, poeta, escriptora, cantant, la figura més destacada del moviment No Wave.[29]
- 1964 - Bad Nauheim, Hessenː Caroline Link, directora i guionista de cinema alemanya.[30]
- 1987 - Estocolm: Darin Zanyar, artista pop suec.
- 1978 - Épinal (França): Nicolas Mathieu, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2018.[31]
- 1988 - Quilmes, Argentina: Sergio Agüero, jugador de futbol.
- Països Catalans
- 1906 - Torrejón de Ardoz, Comunitat de Madrid: Mateu Morral Roca, anarquista català, responsable de l'atemptat contra Alfons XIII i Victòria Eugènia (n. 1880).[32]
- 1970 - València: Lucía Sánchez Saornil, poeta ultraïsta, militant anarquista i feminista; telefonista, afiliada a la CNT des de 1931, l'abril de 1936 fou cofundadora de Mujeres Libres i en fou la secretària nacional (n. Madrid, 1895).
- 1973 - Barcelona: Consol Tomàs-Salvany i Claramunt, pintora catalana (n. 1883).[33]
- 1979 - Barcelona: Fèlix Goñi i Roura, militant de Terra Lliure. (n. 1958).
- 1989 - Escaldes-Engordany, Andorra: Josep Viladomat i Massanas, escultor català (n. 1899).
- 2002 - Picassent, l'Horta Sud: José María Cervera Lloret, compositor, director d'orquestra i pedagog de la música valencià (n. 1910).
- 2016 - Argelaguer, la Garrotxa: Josep Pujiula i Vila, el Tarzan d'Argelaguer, torner català (n. 1937).
- Resta del món
- 1701 - Parísː Madeleine de Scudéry, escriptora i literata francesa (n. 1607).[34]
- 1828 - París: Leandro Fernández de Moratín, poeta i dramaturg espanyol. (n. 1760).
- 1882 - Caprera, Sardenya: Giuseppe Garibaldi, guerriller i activista italià (n. 1807).[35]
- 1900 - Gabon: Samori Turé o Samory Touré, va ser un sobirà i un combatent contra la colonització francesa a l'Àfrica de l'oest (n. 1830).[36]
- 1907 - Halle: Anastazy Wilhelm Dreszer, compositor polonès. (n. 1848).
- 1956 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Jean Hersholt, actor danès que va viure als Estats Units. (n. 1886).
- 1962 - castell de Sissinghurst, Kent: Vita Sackville-West, poeta i novel·lista anglesa (n. 1892).[37]
- 1970 - circuit de Goodwood, Anglaterra: Bruce McLaren, pilot, dissenyador, enginyer de cotxes de carreres i inventor, fundador de l'escuderia McLaren (n. 1937).[38]
- 1983 - Hebron, Kentucky, Estats Units: Stanley Allison "Stan" Rogers, músic i compositor canadenc. (n. 1949).
- 1987 - Madrid: Andrés Segovia, guitarrista espanyol (n. 1893).
- 1996 - Berlín, Alemanya: Pilar Lorengar, soprano espanyola (n. 1926).[39]
- 2005 - San Isidro, Buenos Aires: Isabel Aretz, compositora, investigadora, escriptora i etnomusicòloga argentina (n. 1909).[40]
- 2008:
- Archer (Florida), EUA: Bo Diddley, músic estatunidenc. (n. 1928).
- Santa Bàrbara (Califòrnia), Estats Units: Mel Ferrer, actor, director de cinema i productor estatunidenc. (n. 1917)
- 2011 - São Paulo (Brasil): Itamar Franco ,polític brasiler. Fou President del Brasil entre el 2 d'octubre de 1992 i 1 de gener de 1995 (n. 1930).[41]
- 2018 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Paul Delos Boyer, químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1997 (n. 1918).[42]
- Catifes de flors a les Borges Blanques (Garrigues)
- Festa local a Berga, la Nou, a la comarca del Berguedà, i Sallent a la comarca del Bages.
Santoral
- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Marcel·lí i Pere de Roma, màrtirs;
- Erasme de Formia, bisbe i màrtir;
- Eugeni I, papa;
- Màrtirs de Lió i Viena,
- Potí de Lió,
- Blandina de Lió;
- Nicèfor I de Constantinoble, patriarca;
- Nicolau de Trani, pelegrí;
- Domènec Ninh, màrtir.
- Beats Sadoc i 48 màrtirs de Sandomierz, dominics;
- Quatre Sants Màrtirs de Girona;
- Dictini d'Astorga, bisbe;
- Joan d'Ortega, prevere.
- Comici de Catània, màrtir;
- Església Copta
- 25 baixans:
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 15 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) (Corresponen al 20 de maig del calendari julià litúrgic)
- Església Episcopal dels Estats Units
- Sants Màrtirs de Lió.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
