Ador

Ador és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor i de la subcomarca de la Vall del Vernissa

Per a altres significats, vegeu «riu Ador».

Ador

Bandera d'Ador Escut d'Ador
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
38° 55′ 05″ N, 0° 13′ 31″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Capital	Ador
Població humana
Població	1.755 (2025) (127,08 hab./km²)
Gentilici	adorera, adorer
Idioma oficial	valencià (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	13,81 km²
Altitud	50 m
Limita amb	Alfauir Palma de Gandia Potries Ròtova Llutxent Castellonet de la Conquesta Gandia Vilallonga
Partit judicial	Gandia
Dades històriques
Patrocini	Verge de Loreto
Festa patronal	Darreries d'agost
Organització política
• Alcalde	Joan Faus Vitòria
Identificadors descriptius
Codi postal	46729
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	46002
Codi ARGOS de municipis	46002
Lloc web	ador.es

Geografia

Situat al sud-est de l'Horta de Gandia, al marge esquerre del riu Serpis i als peus de la serra d'Ador. El riu separa el poble d'Ador de la veïna Vilallonga.

La superfície del terme, amb 13,81 km², és muntanyenca excepte a les vores del Sèrpis. Les principals altures són la Penya Roja (361 m.), Corona (165 m.), el Tossal o la Creu, etc. El riu Vernissa també frega el terme municipal pel nord.

El poble d'Ador se situa als peus de la serra, a uns 50 metres d'altura sobre el nivell del mar. El clima és mediterrani i el terme està poblat d'arbres, tarongers a les zones cultivades i pinsa la serra.

Té dos nuclis de població, un on se situa el municipi d'Ador, mentre que l'altre està situat en l'enclavament de Marxuquera.

Límits

Alfauir Llutxent Ròtova	Palma de Gandia Gandia
Castellonet de la Conquesta		Potries
	Vilallonga

Accés

S'accedix a Ador per la carretera CV-685 que ix de l'autovia CV-60 a l'altura del polígon industrial de Palma de Gandia.

Història

El topònim sembla d'origen musulmà i significa les cases. Al terme s'ha trobat una important vila romana (la casa d'Alfàs), també és una de les poques zones de la comarca en la qual trobem enterraments visigòtics. Després de la conquesta va ser repoblada pels cristians el 1248. El rei Pere el Gran va concedir el 1276 a Joan de Pròxita el senyoriu sobre el castell de Ador, que incloïa Ador en la seua jurisdicció. Després va pertànyer al senyoriu del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. El 1460, passà a mans de la família Tolsà i, posteriorment, als Montcada, als quals pertanyé fins a la desaparició dels senyorius. El 1574 es va separar eclesiàsticament de Palma i es va convertir en parròquia independent sota l'advocació de la Mare de Déu de Loreto.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011
1.150	1.088	1.091	1.117	1.125	1.178	1.216	1.273	1.346	1.385	1.398	1.463	1.516	1.474	1.510	1.542

Economia

Pel que fa a l'economia, l'agricultura ocupa a un 14,3% de la població. El sector secundari, en concret, la indústria i la construcció, ocupen un 7,8% i un 25,8% respectivament, encara que l'últim percentatge ha disminuït degut a la crisi econòmica. I finalment el sector terciari o sector servicis, ocupa un 53,0%.

Política i Govern

Corporació municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors de Gent d'Ador (GA) i 2 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Ador
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Gent d'Ador		Manela Faus Mascarell	670	71,28%	7 (+1)
	Partit Popular		Enrique Celda Gallud	264	28,09%	2 (-1)
	Vots en blanc			6	0,64%
Total vots vàlids i regidors				940	100 %	9
	Vots nuls			23	2,39%
Participació (vots vàlids més nuls)				963	74,13%**
Abstenció				336*	25,87%**
Total cens electoral				1.299*	100 %**
Alcalde: Manela Faus Mascarell (GA) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de GA.)
Fonts: JEC,[1] JEZ Gandia,[2] M. Interior,[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2019 l'alcaldessa d'Ador és Manela Faus Mascarell de Gent d'Ador (GA).^[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Luis Dauder Mascarell	AI	19/04/1979	--
1983–1987	José Miñana Miñana	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Juan Vicente Estruch Estruch	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Juan Vicente Estruch Estruch	PP	15/06/1991	--
1995–1999	Juan Vicente Estruch Estruch	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Juan Vicente Estruch Estruch	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Juan Vicente Estruch Estruch	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Juan Vicente Estruch Estruch	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Joan Faus Vitòria	GA[a]	11/06/2011	--
2015–2019	Joan Faus Vitòria	GA	13/06/2015	--
2019-2023	Manela Faus Mascarell	GA	15/06/2019	--
Des de 2023	Manela Faus Mascarell	GA	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments

• Casa de l'Alfàs és un edifici rural situat a mig quilòmetre al sud-est d'Ador que s'alça sobre un soterrani d'una vil·la romana. A la seua horta s'han trobat restes romanes a més d'haver sigut utilitzat com a depòsit de ferramentes agrícoles.
• Església de la Mare de Déu de Loreto és un edifici amb caràcter de fortalesa construït després de la guerra del dos Peres, en temps d'Alfons el Vell, Duc Reial de Gandia a les darreries de segle xiv d'una sola nau amb capelles lateral entre contraforts, d'estil gòtic, a les darreries del segle xviii, s'enderroca el presbiteri i la torre medieval per tal d'ampliar-la i redecorar-la a l'estil del moment, el neoclàssic que ocultà el seu passat medieval. Entre l'any 1858-61 fou construït el campanar i la portalada medieval adovellada, substituïda l'any 1958. por.
• Ermita de Sant Josep (Santíssim Crist de l'Empar), del segle xvi i restaurada l'any 1972, presenta un estil renaixentista amb volta de canó suportada per dos arcs faixons de mig punt rebaixat i presbiteri amb volta a quatre punts i sagristia amb cúpula de mitja taronja sospesada per petxines que fou enderrocada en la restauració de 1972 per tal d'ampliar la casa de l'ermità.

Llocs d'interès

• La Serra d'Ador, on trobem paratges de gran bellesa com el Barranc i la Font de Lloret. L'aula de Natura "Serra d'Ador" és un referent quant a l'educació ambiental a la comarca, que s'utilitza com a alberg per a grups juvenils.
• La Cova Figueral, on trobem restes arqueològiques pertanyents a l'Eneolític, entre les quals destaquen puntes de fletxa, grans de collars i restes humanes.

Orografia

Collado de l'Aigua el Cabeço el Ventura

els Escudellers la Corona la Creu

Lloma de la Cova Penya de la Barca Penya de Poquet

Penya del Moro Penya Roja Pla d'Ataranes

Pla de les Estepes Tossal d'Ataranes Tossal de l'Aigua[7]

Hidrografia natural

Barranc d'Andreu Barranc de la Canaleta Barranc de la Font Barranc de la Navesa

Barranc de les Coves Negres Barranc de Lloret Barranc del Collado Barranc del Figueral

Barranc del Racó del Notari Barranc dels Llidoners Barranquet del Carreter Barranquet del Raboso

Font de Lloret Font del Raboso Fonteta Vella Riu d'Alcoi (o Serpis)[7]

Nuclis Poblacionals

Ador Casa de l'Alfàs Casa de la Canaleta Casa de Morant

Casa de Villarmutis Casa del Merlic Corral de la Canaleta Corral de Ros[7]

Partides i paratges

el Barranquet d'Andreu el Castell el Collado el Merlic el Morant el Pinaret el Pla de Lloret

el Quart el Racó del Collado el Racó del Notari el Rafalany el Ramonet el Reconc els Femats

l'Albarça l'Alfàs l'Edo l'Horta la Canaleta la Corona la Mercadera

la Navesa la Plana les Quintanes les Saleres Ombria de la Canaleta[7]

Festes i celebracions

• Festes Patronals. Se celebren en la tercera setmana d'agost, a partir del tercer diumenge. El dilluns està dedicat a Sant Josep, el dimarts a la Divina Aurora, el dimecres a la Verge de Loreto i el dijous al Santíssim Crist de l'Empar.
• Festes de Moros i Cristians. Se celebren el primer cap de setmana d'agost.

Gastronomia

Pel que fa a la gastronomia, cal esmentar la forta tradició apicultora que dona com a producte una mel de gran qualitat. A més recomanem la degustació dels plats típics, com ara són el putxero i la paella junt al pa beneït per Sant Antoni i els dolços nadalencs, que el millor moment per degustar-los és durant la celebració del Concurs Anual de Dolços Nadalencs. A banda d'açò, també hi ha la gamba amb bleda, els figatells i les coques de dacsa.

Esports

Destaca la tradició esportiva de pilota valenciana en la modalitat de raspall, que es juga durant tot l'any als carrers d'Ador.

Notes

1. GA són les sigles de Gent d'Ador.