Amonioleucita

L'amonioleucita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les zeolites. Rep el seu nom per la seva composició química i la seva relació amb la leucita.

Amonioleucita
Fórmula química	(NH₄)(AlSi₂O₆)
Epònim	leucita i amoni
Localitat tipus	Tatarazawa, Fujioka, Prefectura de Gunma, Regió de Kanto, Honshū, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GB.05
Dana	76.2.2.2
Heys	16.5.4
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 13,21Å; c = 13,71Å;
Color	blanc
Macles	comunes, repetides en {110}
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	vítria, resinosa
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,29 g/cm³ (mesurada); 2,24 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,518 nε = 1,518
Birefringència	δ = 0,000
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1984-015
Any d'aprovació	1986
Símbol	Alct
Referències	[1]

Característiques

L'amonioleucita és un silicat de fórmula química (NH₄)(AlSi₂O₆).^[2] Cristal·litza en el sistema tetragonal. Acostuma a trobar-se en forma de petits agregats que reemplacen els cristalls d'analcima.^[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'amonioleucita pertany a «09.GB - Tectosilicats amb H₂O zeolítica, amb cadenes de connexions senzilles de 4-enllaços» juntament amb els següents minerals: analcima, hsianghualita, litosita, leucita, pol·lucita, wairakita, kirchhoffita, laumontita, yugawaralita, roggianita, goosecreekita, montesommaïta i partheïta.

Formació i jaciments

Es troba en petites venes, fractures i cavitats en els esquistos cristal·lins alterats hidrotermalment, com el reemplaçament pseudomórfico dels cristalls d'analcima. Sol trobar-se associada a altres minerals com l'analcima i la dolomita. Va ser descoberta l'any 1986 a Tatarazawa, Fujioka, a la prefectura de Gunma (Regió de Kanto, Honshū, Japó).