Anatole France

Jacques Anatole François Thibault, que va signar les seves obres amb el pseudònim d'Anatole France, (París, 16 d'abril del 1844 — Saint-Cyr-sur-Loire, Turena, 12 d'octubre del 1924)^[1] fou un escriptor francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1921.

Anatole France

Anatole France (1921)
Biografia
Naixement	(fr) Jacques François-Anatole Thibault 16 abril 1844 París
Mort	12 octubre 1924 (80 anys) manoir de la Béchellerie (França) (fr)
Sepultura	Cementiri antic de Neuilly-sur-Seine
Président ou présidente du PEN Club français (fr)
1921 – 1924 – Paul Valéry →
Seient 38 de l'Acadèmia Francesa
23 gener 1896 – 12 octubre 1924 ← Ferdinand de Lesseps – Paul Valéry →
Dades personals
Nacionalitat	França
Formació	Collège Stanislas
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional, periodisme, crítica literària, prosa i poesia
Lloc de treball	París
Ocupació	Escriptor
Activitat	1865 - 1924
Membre de	Acadèmia Francesa (1896–) Lliga dels Drets Humans PEN Club francès
Moviment	Lliurepensament
Nom de ploma	Anatole France Anatolis Fransas
Obra
Obres destacables Les Dieux ont soif (1890) Thaïs (1894) The Red Lily (en)
Localització dels arxius	Biblioteca històrica Ville de Paris [ MS-FS-27]
Família
Cònjuge	Valérie Guérin de Sauville Emma Laprévotte
Parella	Léontine Lippmann
Fills	Suzanne Thibault  () Valérie Guérin de Sauville
Premis
(1921)  Premi Nobel de Literatura (16 juliol 1895)  Oficial de la Legió d'Honor (1889)  Premi Vitet (31 desembre 1884)  Cavaller de la Legió d'Honor (1882)  Premi Montyon  Grand Prize for the Best Novels of the Half-Century (en) , per l'obra Les Dieux ont soif
Signatura

Biografia

Va néixer el 16 d'abril del 1844 a la ciutat de París. Fill d'un llibreter, va passar la major part de la seva vida al voltant dels llibres. La llibreria del seu pare fou anomenada Librairie de France, i d'aquesta Jacques Anatole François va prendre el seu pseudònim. France va estudiar al Collège Stanislaus i després de la graduació va ajudar el seu pare treballant en la llibreria. L'any 1876, va aconseguir esdevenir bibliotecari del Senat, i també membre de l'Académie française el 1896, ocupant el seient 38 que deixà vacant Ferdinand de Lesseps.^[2]

Anatole France va donar suport a Émile Zola en l'anomenat cas Dreyfus; l'endemà de la publicació del J'accuse...! va signar la petició que demanava la revisió del procés i retornà la seva Legió d'Honor quan aquesta li fou retirada a Zola. Així mateix, va participar en la fundació de la Lliga dels Drets humans. També es va comprometre en les causes de la separació de l'Església i l'estat i dels drets sindicals, entre d'altres.

Col·laborador del diari L'Humanité, va prendre partit l'any 1919 contra el tractat de Versalles, amb la realització d'un article titulat Contra una pau injusta, que va publicar aquest diari el 22 de juliol del 1919. Es va presentar a diputat en les eleccions legislatives del 1914, proper a la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO), futur Partit Socialista de França; va estar prop del Partit Comunista Francès, encara que més endavant es va mostrar crític amb aquest partit.

Va morir el 12 d'octubre del 1924 a la seva residència de Tours.

Obra literària

Anatole France aconseguí la significació literària pública gràcies a l'edició l'any 1881 de Le crime de Sylvestre Bonnard, una reflexió sobre el segle xviii. La novel·la va ser elogiada per la seva prosa elegant i va guanyar un premi de l'Acadèmia francesa.

L'any 1921, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement dels seus assoliments literaris brillants, caracteritzats com estan per una noblesa de l'estil, d'una condolença humana profunda, de la tolerància, i d'un temperament francès veritable "

Contes i Narracions (vuit contes/narracions de L'Étui de nacre [any 1892], i dues narracions de Crainquebille, Putois, Riquet et plusieurs autres récits profitables [any 1904]) d'Anatole France. Traducció catalana publicada dins la col·lecció Biblioteca de El Poble Català a Barcelona l'any 1907

Obres publicades

Contes i Novel·les 1879: Jocaste et le chat maigre 1881: Le Crime de Sylvestre Bonnard. Traducció al català de Carles Soldevila, 1925 1882: Les Désirs de Jean Servien 1884: «Les Autels de la peur» (Journal des débats, març). Traducció al català d'Anna María Corredor, 2006 1886: Nos enfants, scènes de la ville et des champs 1886: «Le Manuscrit d'un médecin de village». Traducció al català de Manuel de Montoliu, 1907 1889: Balthazar 1890: Thaïs 1892: L'Étui de nacre, recull de contes 1892: La Rôtisserie de la reine Pédauque 1893: Les Opinions de Jérôme Coignard 1894: Le Lys rouge 1895: Le Jardin d'Épicure 1895: Le Puits de Sainte Claire 1897: L'Orme du mail 1897: Le Mannequin d'osier 1899: L'Anneau d'améthyste 1900: Clio 1901: Monsieur Bergeret à Paris 1901: L'Affaire Crainquebille 1902: Le Procurateur de Judée 1903: Histoires comiques 1905: Sur la pierre blanche 1908: L'Île des Pingouins 1908: Les Contes de Jacques Tournebroche 1909: Les Sept Femmes de Barbe bleue et autres contes merveilleux 1912: Les dieux ont soif 1914: La Révolte des anges 1920: Marguerite 1920: Le Comte Morin

Poesies 1870: La Mort d'un juste 1873: Poèmes dorés 1876: Les Noces corinthiennes, drama en vers Memòries 1885: Le Livre de mon ami 1899: Pierre Nozière 1918: Le Petit Pierre 1922: La Vie en fleur Teatre 1898: Au petit bonheur 1903: Crainquebille 1908: La comédie de celui qui épousa une femme muette 1928: Le Mannequin d'osier, comèdia Història 1908: Vie de Jeanne d'Arc Crítica literària 1869: Alfred de Vigny, estudi 1888: Le château de Vaux-le-Vicomte 1871: Le Parnasse contemporain 1913: Le Génie latin, recull de prefacis 1915: Sur la voie glorieuse Crítica Social 1902: Opinions sociales 1904: Le parti noir 1906: Vers les temps meilleurs

Reconeixements

Manuscrit d’un metge de poble i altres narracions d'Anatole France, traduïdes al català i publicades a Barcelona l'any 1935 dins la col·lecció Quaderns Literaris

En honor seu s'anomenà l'asteroide (11166) Anatolefrance, descobert el 27 de febrer del 1998 per Eric Walter Elst.