Armand Cardona Torrandell

Armand Cardona Torrandell (Barcelona, 30 de novembre de 1928 - Sant Pere de Ribes, 14 de gener de 1995) fou un pintor i artista català.

Armand Cardona Torrandell

Biografia
Naixement	30 novembre 1928 Barcelona
Mort	14 gener 1995 (66 anys) Sant Pere de Ribes (Garraf)
Activitat
Ocupació	pintor

Retrat imaginari de l'Esperanceta Trinquis

Biografia

Nasqué al barri del Carmel de Barcelona el 30 de novembre de 1928. Visqué amb la seva família a Sant Pau d'Ordal fins al 1933, en què els seus pares, que eren mestres, es traslladaren a Vilanova i la Geltrú (Garraf), on d'una manera gradual anà encarrilant la seva vida d'artista.^{[cal citació]}

Als anys 40, començà dibuixant historietes, amb bolígraf o amb llapis, en unes quartilles doblegades per la meitat, una espècie de còmics rudimentaris d'històries de mariners durant la Segona Guerra Mundial. La guerra marcà el caràcter i la consciència històrica de l'artista, i es veu reflectida en la seva obra des de les historietes d'adolescent fins als quadres de l'artista madur.^{[cal citació]}

Cardona estudià dret mercantil i treballà en diversos oficis mentre s'anà formant de manera autodidàctica com a artista, amb dibuixos d'escenes i personatges del seu barri: pescadors, barques, gats, tertúlies, timbes... i a principis dels anys 50 començà a pintar quadres, encara amb un estil poc definit.^{[cal citació]}

El 1952, en un curs a l'Institut del Teatre conegué els germans Joan i Ricard Salvat i Ferré, que l'introduïren als cercles intel·lectuals de l'època, i també conegué la Barcelona deprimida dels gitanos del carrer Numància. Així afegí als seus motius mariners d'altres de més foscos i menys bucòlics com delinqüents, assassins, pidolaires, prostitutes... i es lliurà a la vida de pintor.^{[cal citació]}

La primavera de 1957 tingué lloc la seva primera exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona, on presentà el seu primer cicle: Retaules de les gents. A partir d'aquí l'evolució artística de Cardona fou frenètica, deixant els motius inicials de gats, barques i màquines, i centrant-se en el rostre humà (Cicle de les testes) i en l'experimentació i el joc amb la matèria, els volums i les textures (etapa informalista, 1959-1962), i anà fent-se un lloc dins l'art d'avantguarda estatal. A principis dels anys 60 ja exposava per tot l'estat i començava a guanyar-se la vida pintant sense dependre del mecenatge de la seva mare. El 1965, començà a exposar regularment a Madrid i un any després es casà amb la madrilenya Marisol Henche, matrimoni que no durà més de 7 setmanes.^{[cal citació]}

La dècada del 1960, Cardona encetà el seu treball com a escenògraf creant els decorats de Ronda de mort a Sinera (text de Salvador Espriu, 1965) i La bona persona de Sezuan (de Bertolt Brecht, 1966), dirigides per Ricard Salvat. Començà a exposar a Itàlia en la Prima Mostra Intrarrealismo de Florència i en altres exposicions, i a finals de la dècada, passa per l'etapa de més plenitud creativa amb el Cicle de les mirades (1969) i el Cicle de les tretze exposicions dedicat a Numància.^[1][2]

El 1972 tornà a Vilanova i la Geltrú, on mantingué una relació durant 7 anys amb Maite Kirch, i on pintà molts més quadres i col·laborà en diversos projectes a la ciutat. Va morir a l'hospital Sant Camil de Sant Pere de Ribes després de set anys ingressat, el 14 de gener de 1995.^{[cal citació]}

El 2015, es va incorporar obra seva a l'exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977, que va tenir lloc al Museu Nacional d'Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.^[3]

Després de la seva mort, s'han celebrat varies exposicions a Vilanova i la Geltrú. L'última va ser la titulada "Retaules de les gents, barcos, màquines, gats. 1956-1959" al Centre d'Art Contemporani La Sala^[4]

Estil

El seu llenguatge artístic propi es basa en el color enlluernador i un estil de dibuix únic.^{[cal citació]}

Llegat

A part de la seva nombrosa obra pictòrica, una de les col·laboracions més emblemàtiques que Armand Cardona Torrandell llegà a la seva ciutat d'adopció són els vestits que pintà per al ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, que s'estrenaren el 1980 i que lluïren fins al 1995.^{[cal citació]}

Vilanova i la Geltrú li posà també l'any 2003 el nom del pintor a una biblioteca pública, ja que es considerava un gran amant de la literatura, fet que es reflecteix en l'extens fons bibliogràfic que la família donà a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell.^[5]