Bassella

Bassella és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El terme municipal de Bassella va ser el més afectat per la construcció del pantà de Rialb.^[1]

No s'ha de confondre amb Basella.

Bassella

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
42° 00′ 21″ N, 1° 17′ 40″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Alt Urgell
Capital	Bassella
Conté la subdivisió	Aguilar de Bassella Castellnou de Bassella
Població humana
Població	216 (2025) (3,07 hab./km²)
Llars	59 (1553)
Gentilici	Bassellenc, bassellenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	70,3 km²
Banyat per	Segre i Ribera Salada
Altitud	423 m
Limita amb	Peramola Pinell de Solsonès Vilanova de l'Aguda Tiurana Castellar de la Ribera Oliana Odèn la Baronia de Rialb
Organització política
• Alcaldessa	Cristina Barbens Casals (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	25289, 25790 i 25792
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25044
Codi IDESCAT	250447
Lloc web	bassella.ddl.net

Geografia

Article principal: Llista de topònims de Bassella

Entitats de població de Bassella

Bassella és el terme municipal més meridional de l'Alt Urgell, tascó entre la Noguera i el Solsonès. Limita amb les comarques del Solsonès a l'est i amb la Noguera a l'oest. Al nord limita amb els municipis alturgellencs d'Oliana i Peramola, a l'oest amb la Baronia de Rialb i Tiurana, al sud amb Vilanova de l'Aguda (Noguera) i Pinell de Solsonès i a l'est amb Castellar de la Ribera (Solsonès).

Sant Mer és un enclavament d'unes 53 ha del municipi de Bassella que està ubicat íntegrament dins el municipi de Pinell de Solsonès, en el seu extrem nord-oriental.^[2] 41° 59′ 15.26″ N, 1° 19′ 1.921″ E

Núclis de població

Entitat de població	Habitants (2024)
Ogern	81
Aguilar de Bassella	34
Altés	32
Mirambell	17
la Clua d'Aguilar	16
Bassella	12
Guardiola	10
Castellnou de Bassella	6
Sarinyana	2
Font: Idescat

Orografia

Serres

• Serrat Alt del Soler. 556,4 m.^[3] 42° 0′ 46.7″ N, 1° 18′ 53.16″ E
• Serra de Can Pujol. 516,0 m.^[3] 42° 0′ 45.3″ N, 1° 18′ 26.20″ E
• Serra dels Capellans. 644,2 m.^[3] (frontera amb Baronia de Rialb) 42° 0′ 15.6″ N, 1° 15′ 25.26″ E
• Serra de Cavallol. 661,2 m.^[3] (frontera amb Pinell de Solsonès)
• Serrat dels Morts. 620,5 m.^[3] 41° 59′ 22.54″ N, 1° 17′ 54.77″ E
• Serra de la Mua. 807,7 m.^[3] 42° 2′ 54.3″ N, 1° 20′ 46.68″ E
• Serra d'Oliana. 942,3 m.^[3] 42° 3′ 45.8″ N, 1° 20′ 26.67″ E
• Serra dels Picons. 688,6 m.^[3] 42° 2′ 43.8″ N, 1° 20′ 16.11″ E
• Serra del Pubill
• Serrat de Pujabudells
• Serra de Sant Marc
• Serra de Sarinyana
• Serrat de Villaró. 689,8 m.^[3] (frontera amb Castellar de la Ribera) 42° 0′ 32.14″ N, 1° 21′ 29.31″ E

Història

St Simeó de Castellnou, avui sota el pantà de Rialb

La vila rural de Bassella és esmentada el 1084. Sembla que antigament fou dels Bassella. Als afores es dreça l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, dita popularment de la Garrola, voltada del fossar. L'edifici, reformat a l'època barroca, sembla que és d'origen romànic. L'antic cafè del poble era emplaçat en una casa de tipus senyorial, anomenat l'Hostal de Bassella, de tres plantes i mansarda, quadrada, amb una gran balconada al tercer pis i les llindes de les finestres decorades. Del segle xvii, és possible que aquesta mansió hagués estat construïda pels senyors del lloc, els Margarit, que eren barons d'Aguilar de Bassella.

La construcció del pantà de Rialb, que va iniciar el seu embassament d'aigua el 1999, va provocar un major despoblament. Els habitants dels pobles afectats es van anar dispersant principalment per municipis veïns (Oliana, Ponts, Solsona). Al maig del 2000 els veïns efectuaven ja la mudança de les últimes pertinences de les cases per tal que es pogués realitzar la demolició del poble. L'any 2002 es va obrir el Museu de la Moto de Bassella, amb més de 100 peces de diversos estils i èpoques.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

Candidatura		1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019
	CiU/JUNTS		3	4	3	2	1	2	2		3	4
	PSC-PM-CP						0				0	0
	AP/PPC		4	1	4	5	6	5	5	7	2
	CC-UCD	4
	Ind	3		2								1
Total		7	7	7	7	7	7	7	7	7	5	5
Fonts: Generalitat de Catalunya[4]

Cronologia de l'alcaldia

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Francesc Reig Guardia		19/04/1979	--
1983–1987	Francesc Reig Guardia		28/05/1983	--
1987–1991	Francesc Reig Guardia		30/06/1987	--
1991–1995	Ramon Angrill Caelles		15/06/1991	--
1995–1999	Ramon Angrill Caelles		17/06/1995	--
1999–2003	Ramon Angrill Caelles		03/07/1999	--
2003–2007	Xavier Esteve Bach		14/06/2003	--
2007–2011	Xavier Esteve Bach		16/06/2007	--
2011–2015	Xavier Esteve Bach		11/06/2011	--
2015–2019	Ramon Angrill Caelles Cristina Barbens Casals		13/06/2015 28/06/2015	Defunció Ramon Angrill
2019-2023	Cristina Barbens Casals		15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 56 35 59 225 318 1.046 907 847 815 830

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 817 737 784 775 617 505 400 382 367 367

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 341 335 308 306 263 256 258 259 246 244

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 235 231 217 223 210 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

Museu de la Moto de Bassella

Hostal de Bassella i poble d'Aguilar, en una imatge de 1890

• Museu de la Moto i àrea de servei de Bassella. Inaugurat el 2002, el Museu de la Moto fa un repàs per la història del motociclisme tant d'aquí com de fora. És el primer espai permanent obert al públic a tot l'Estat espanyol i dedicat íntegrament al món de les dues rodes. S'hi poden veure una gran col·lecció de motocicletes històriques. A part de l'exposició permanent, el museu disposa d'una altra planta on s'ubica una mostra temporal que es renova cada any. Juntament amb el museu hi ha un restaurant i una estació de servei i benzinera. I, a menys d'un quilòmetre, hi ha un circuit privat de motocròs.^[5]
• Pantà de Rialb. Part del terme municipal està anegat pel pantà de Rialb, on pobles com Castellnou de Bassella o Aguilar hi dormen sota les seves aigües i hi sobresurten en èpoques de gran sequera.
• Platja fluvial d'Ogern. Aprofitant l'aigua de la Ribera Salada s'ha creat una infraestructura lúdica municipal que consisteix en dues basses artificials una per menors i l'altra per a adults. Es troba a 100 metre de la població d'Ogern. Disposa de servei de bar i molt a prop també hi ha un càmping.