Bellbergita

La bellbergita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les zeolites. Rep el nom del volcà Bellerberg, a Alemanya, la seva localitat tipus.

Bellbergita
Fórmula química	(K,Ba,Sr)₂Sr₂Ca₂(Ca,Na)₄[Al₃Si₃O₁₂]₆·30H₂O
Epònim	Volcà Bellerberg
Localitat tipus	Seekante, Mayener Feld, Flux de lava del sud, Volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GD.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GD.20
Dana	77.1.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 13,24Å; c = 15,98Å;
Color	incolor a blanc
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	2,2 g/cm³ (mesurada); 2,19 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,522 nε = 1,507
Birefringència	δ = 0,015
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1990-057
Any d'aprovació	1993
Símbol	Blb
Referències	[1]

Característiques

La bellbergita és un silicat de fórmula química (K,Ba,Sr)₂Sr₂Ca₂(Ca,Na)₄[Al₃Si₃O₁₂]₆·30H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bellbergita pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Seekante, un terme sovint utilitzat per a la part oriental del flux de lava, una zona del volcà Bellerberg amb moltes pedreres antigues abandonades situada entre Mayen i Kottenheim, a la regió de Renània-Palatinat, Alemanya.^[2] També ha estat descrita a la propera pedrera Caspar, a Ettringen, i a Cerro Sapo, a la província d'Ayopaya, a departament bolivià de Cochabamba. Aquests tres són els únics indrets a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.