Wenkita

La wenkita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la zeolita. Va ser anomenada en honor d'Eduard Jean Louis Wenk (1907-2001), geòleg, petròleg, mineralogista i professor de la Universitat de Basilea.^[1]

Wenkita
Fórmula química	Ba₄Ca₆(Si,Al)20O41(OH)₂(SO₄)₃·H₂O
Epònim	Eduard Wenk
Localitat tipus	pedreres de marbre Candoglia, Candoglia, Mergozzo, vall d'Ossola, província Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GD.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GD.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.05
Dana	76.2.5.16
Heys	17.10.28
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 13,51Å; c = 7,46Å;
Grup espacial	space group P-62m (en)
Color	gris clar
Exfoliació	dolenta/indistingible
Duresa (Mohs)	6
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,596 nε = 1,589
Birefringència	δ = 0,007
Impureses comunes	Ti, Fe, Mn, Sr, Na, K, F, Cl
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Any d'aprovació	1962
Símbol	Wen
Referències	[1]

Característiques

La wenkita és un silicat de fórmula química Ba₄Ca₆(Si,Al)₂₀O₄₁(OH)₂(SO₄)₃·H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Els seus cristalls són columnars, de fins a 5 cm.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wenkita pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.

Formació i jaciments

La wenkita va ser descoberta a les pedreres de marbre Candoglia, a la vall d'Ossola (Piemont, Itàlia) formada entre capes de barita i calco-silicats, és un producte del fort metamorfisme de marbres.^[2] Posteriorment també ha estat descrita a la mina Garpenberg Norra, a Hedemora (Dalarna, Suècia) i la mina Jakobsberg, a Filipstad (Värmland, Suècia).^[1]