Beniardà

Beniardà és un municipi situat a la comarca de la Marina Baixa, al País Valencià. Enclavat a la vall de Guadalest, conserva un entorn rural i un nucli urbà d’estructura tradicional, amb elements patrimonials destacats com l’església parroquial i restes d'antigues fortificacions.

Beniardà

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
38° 41′ 01″ N, 0° 12′ 59″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Baixa
Capital	Beniardà
Població humana
Població	226 (2025) (14,36 hab./km²)
Gentilici	berniardera, beniarder
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat de serveis socials i de caràcter cultural de Callosa d'en Sarrià, Polop, Tàrbena, Bolulla, Benimantell, Confrides, el Castell de Guadalest, Benifato i Beniardà
Superfície	15,74 km²
Altitud	464 m
Limita amb	Benifato Castell de Castells Famorca Castalla Benimantell Confrides
Partit judicial	La Vila Joiosa
Dades històriques
Patrocini	Mare de Déu dels Dolors
Festa patronal	Primera setmana d'agost
Organització política
• Alcaldessa	Rafaela Llorens Cepas
Identificadors descriptius
Codi postal	03516
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	03027
Codi ARGOS de municipis	03027
Lloc web	beniarda.es

Geografia

El seu terme, enclavat entre l'embassament de Guadalest i les serres de la Xortà i la Serrella, té 15,7 km² i el tipisme propi dels municipis muntanyencs. Hi ha paratges com ara la font de la Mesquita o la font Vella i d'altres ideals per a la pràctica del senderisme.

Límits

El terme limita amb els dels municipis de Benifato, Benimantell i Confrides (a la mateixa comarca); de Castell de Castells (a la Marina Alta); de Castalla (a la comarca de l'Alcoià) i de Famorca (a la comarca del Comtat).

Accés

Per a arribar a Beniardà cal prendre la CV-70 o carretera d'Alcoi, i desviar-se per la CV-757, a l'altura de Benifato.

Història

Antiga alqueria musulmana, després de l'ocupació de la zona per tropes cristianes, va continuar mantenint la seua població àrab, que en el moment de l'expulsió es comptabilitzava en poc més de 200 habitants. En 1612 va obtenir parròquia pròpia i en 1637 es va independitzar del Castell de Guadalest.

Demografia i economia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2008
741	580	556	521	509	464	397	314	264	234	205	235	220	258

En el cens de 2008 s'hi enregistraren 258 habitants. La seua economia és exclusivament agrícola amb productes del secà i fruiters.

Política i govern

Alcaldia

Des de 2011 l'alcaldessa de Beniardà és Rafaela Llorens Cepas del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).^[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Cesar Vicedo Bou	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	José Bou Ramón	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	José Bou Ramón	PDP-CV	30/06/1987	--
1991–1995	José Bou Ramón	CDS	15/06/1991	--
1995–1999	Fernando Seguí Mansanet	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	César Vicedo Bou	PP	03/07/1999	--
2003–2007	César Vicedo Bou	PP	14/06/2003	--
2007–2011	César Vicedo Bou	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Rafaela Llorens Cepas	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Rafaela Llorens Cepas	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Rafaela Llorens Cepas	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	Rafaela Llorens Cepas	PSPV-PSOE	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Eleccions municipals de 2011

Resultats electorals - Beniardà, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	Partit Socialista del País Valencià	Rafaela Llorens Cepas	74	4
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Isabel Vidal Pou	61	1
Total		1131		9

Edificis d'interés

El poble manté les arrels àrabs i encara es poden trobar restes de muralla. Del seu patrimoni cal citar:

• Església de Sant Joan Baptista, del segle xvi.
• Torre casa àrab. D'origen musulmà, coneguda com La Torre.
• Torre de l'església. Abans degué ser una defensa d'origen musulmà.

Festes

Les festes patronals se celebren la primera setmana d'agost en honor de la Mare de Déu dels Dolors, patrona del poble, amb cercaviles, sopars populars, espectacles pirotècnics, revetlles, misses i processons.