Bisbat suburbicari de Palestrina

From Wikipedia, the free encyclopedia

Bisbat suburbicari de Palestrinamap
Remove ads

El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci. El 2013 tenia 110.500 batejats d'un total 113.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Domenico Sigalini.

Dades ràpides Tipus, Lloc ...
Remove ads

Territori

Thumb
Mapa de la diòcesi

La diòcesi comprèn 16 municipis de la província de Roma i 2 de la província de Frosinone: Bellegra, Capranica Prenestina, Castel San Pietro Romano, Cave, Gallicano nel Lazio, Genazzano, Labico, Olevano Romano, Palestrina, Paliano, Pisoniano, Rocca di Cave, Rocca Santo Stefano, Roiate, San Cesareo, San Vito Romano, Serrone, Zagarolo.

La seu episcopal és la ciutat de Palestrina, on es troba la catedral de Sant'Agapito.

Altres llocs importants de la diòcesi són el sancturari de Nostra Senyora del Bon Consell de Genazzano i les antigues seus episcopals de Gabii i de Subaugusta.

El territori està dividit en 49 parròquies.

Remove ads

Història

La prova més antiga del passat cristià d'aquesta diòcesi és el martiri d'Agapito, sant a qui està dedicada la catedral, que va succeir sota Aurelià; aquesta basílica va ser posteriorment restaurada i enriquida pel Papa Lleó III.

Secundus, primer bisbe de Palestrina del qui es tenen notícies, va estar present al Concili de Roma del 313. També es coneixen els noms de molts dels seus bisbes dels primers segles. Al lloc de Castel San Pietro, també, des del segle vi va sorgir una florent monestir. A finals del segle vii, el bisbe de Palestrina va ser un dels prelats hebdomadarii que van servir a la basílica del Laterà, i era, per tant, un cardenal.[1] El bisbe de Palestrina és el quart en l'ordre dels bisbes cardenals.

La seu prenestina incorporà el territori de dos bisbats antics suprimits: Gabii, d'on es coneixen deu bisbes entre els segles V i ix; i Subaugusta, del que es coneixen quatre bisbes entre el 465 i el 502.

Entre els prelats d'aquesta seu que cal recordar hi ha: Gregorio, qui el 757 va consagrar l'antipapa Constantí II; Andrea, llegat del Papa Adrià I al rei Desideri el 772 ; Ubert (1073), llegat del papa Gregori VII davan del rei Enric IV; Conone (1111), que va embellir la cripta de Sant'Agapito; Santo Stefano (1122), un monjo cistercenc, elogiat per sant Bernat i per Joan de Salisbury per la seva pietat; Guarino Guarini (1144), un canonge regular de Sant Agustí, famós per les seves virtuts; Manfredo (1166), que va convèncer a Frederic Barba-roja per reconciliar-se amb el papa Alexandre III ; Paolo Scolari (1181), el futur papa Climent III; el beat Guido de Pare (1196), un cistercenc; el Papa Esteve II (1244), l'ex arquebisbe de Gran; Girolamo D'Ascoli (1278), un franciscà, el futur Papa Nicolau IV; Pietro d'Anablay (1306), Gran Canceller de França. Durant el Cisma d'Occident, fins i tot els Papes d'Avinyó nomenaren cardenals bisbes de Palestrina. A partir de llavors, a conseqüència de la possibilitat que els bisbes cardenals van haver de triar una altra seu suburbicària, el temps passats en aquesta seu es van escurçàr molt.

Altres prelats a recordar són: Ugo di Lusignano (1431),, germà del rei de Xipre ; Guillaume Briçonnet (1509), deposat pel Papa Juli II que va estar present en el Concili de Pisa; Giovanni Maria del Monte (1543), el futur papa Juli III; Marcantonio Colonna (1587); Alessandro de' Medici (1602) el futur Papa Lleó XI; Antonio Barberini (1661), que va fundar el seminari diocesà; Aurelio Roverella (1809), que va morir a l'exili a França en 1812.

Amb la reforma de les seus suburbicàries desitjada pel Papa Joan XXIII el 1962, els cardenals tenen només el títol de la seu suburbicària, mentre que el govern pastoral de la diòcesi està confiada a un bisbe residencial 'pleno iure. Per Palestrina la sèrie de bisbes residencials va començar el 1966, quan el cardenal Benedetto Aloisi Masella va renunciar al govern pastoral de la diòcesi, el qual se li va encomanar al bisbe Pietro Severi.

Al juny de 2002 la seu suburbicària amplià el seu territori, incorporant part del de l'abadia territorial de Subiaco.

Remove ads

Cronologia episcopal

Bisbes de Palestrina

  • Secondo † (citat el 313)
  • Giocondo † (segle iv o V)
  • Gennaro † (citat el 465)
  • Romolo † (inicis de 487 - finals de 502)
  • Mauro † (citat el 558)
  • Proculo † (inicis de 595 - finals de 601)
  • De maig derano † (citat el 649)
  • Stefano † (citat el 680)
  • Sergio † (citat el 721)
  • Venanzio (o Valenzio) † (inicis de 743 - finals de 745)
  • Gregorio † (inicis de 761 - finals de 767)
  • Andrea † (inicis de 769 - finals de 773)
  • Costantino † (citat el 826)
  • Leone † (914 - 928?)
  • Teofilo (o Teofilatto) † (citat el 963)
  • Stefano † (citat el 988)

Cardenals bisbes suburbicaris de Palestrina

Cardenals bisbes del títol suburbicari di Palestrina

  • Benedetto Aloisi Masella † (17 de novembre de 21 1966 - 30 de setembre de 1970 mort)
  • Carlo Confalonieri † (15 de març de 1972 - 1 d'agost de 1986 mort)
  • Bernardin Gantin † (29 de setembre de 1986 - 13 de maig de 2008 mort)
  • José Saraiva Martins, C.M.F., des del 24 de febrer de 2009

Bisbes de Palestrina

  • Pietro Severi † (29 de novembre de 1966 - 7 d'octubre de 1975 renuncià)
  • Renato Spallanzani † (7 d'octubre de 1975 - 2 d'abril de 1986 jubilat)
  • Pietro Garlato † (2 d'abril de 1986 - 30 de desembre de 1991 nomenat bisbe de Tivoli)
  • Vittorio Tomassetti † (7 de maig de 1992 - 5 d'abril de 1997 nomenat bisbe coadjutor de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola)
  • Eduardo Davino † (10 de novembre de 1997 - 24 de març de 2005 jubilat)
  • Domenico Sigalini, des del 24 de març de 2005
Remove ads

Estadístiques

A finals del 2013, la diòcesi tenia 110.500 batejats sobre una població de 113.000 persones, equivalent 97,8% del total.

Més informació any, població ...
Remove ads

Notes

Fonts

Vegeu també

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads