Braunita

La braunita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la braunita.^[2] Rep el seu nom de Wilhelm von Braun (1790-1872), oficial i ministre a Gotha (Alemanya) que va subministrar el material original per a la descripció de l'espècie.

Braunita
Fórmula química	Mn2+Mn₆3+(SiO₄)O₈
Epònim	Wilhelm Braun
Localitat tipus	Friedrichroda
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AG.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.05
Dana	7.5.1.3
Heys	14.17.3
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 9,41(4) Å; c = 18,8(2) Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color	negre marronós, gris-acer
Macles	en {112}
Exfoliació	perfecta en {112}
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	6 a 6,5
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	negre
Diafanitat	opaca
Densitat	4,72 a 4,83 g/cm³ (mesurada); 4,86 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Impureses comunes	Fe, Ca, B, Ba, Ti, Al, Mg
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1827
Símbol	Bnt
Referències	[1]

Característiques

La braunita és un silicat de fórmula química Mn²⁺Mn₆³⁺(SiO₄)O₈. Cristal·litza en el sistema tetragonal formant cristalls piramidals estriats, de fins a 5 centímetres. També se'n troba de manera granular i massiva.^[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5. És l'anàleg amb manganès de la neltnerita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la braunita pertany a «09.AG: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]» juntament amb els següents minerals: abswurmbachita, neltnerita, braunita-II, långbanita, malayaïta, titanita, vanadomalayaïta, natrotitanita, cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce), trimounsita-(Y), yftisita-(Y), sitinakita, kittatinnyita, natisita, paranatisita, törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La), kuliokita-(Y), chantalita, mozartita, vuagnatita, hatrurita, jasmundita, afwillita, bultfonteinita, zoltaiïta i tranquillityita.

Formació i jaciments

Es forma per metamorfisme de silicats i òxids de manganès; també com a producte de la meteorització. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirolusita, jacobsita, hausmannita, bixbyita, rodonita, espessartina i hematites.^[3]