Càncer de tiroide
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El càncer de tiroide és un grup de diferents tipus de càncer que afecten la glàndula tiroide;[1] el més habitual i, generalment, amb millor pronòstic[2] és el carcinoma papil·lar.[3] El càncer de tiroide és entre els menys freqüents dels càncers,[4] encara que la seva incidència ha augmentat des de finals de la dècada de 1980,[5] particularment la de la variant papil·lar.[6] Als països desenvolupats, aquesta incidència incrementada del càncer de tiroide és atribuïble a un major accés als metges i serveis sanitaris especialitzats.[7] Avui dia és un dels carcinomes que tenen una supervivència més elevada.[8] Entre un 5 per cent i un 15 per cent dels nòduls a la tiroide són malignes[9] i deriven en un càncer d'aquest important òrgan del sistema endocrí.[10] La detecció en l'examen físic d'un nòdul tiroidal solitari, juntament amb adenopaties cervicals de més d'un centímetre de diàmetre i paràlisi d'una o ambdues cordes vocals, és altament indicativa de càncer de tiroide.[11]
.jpg)
El càncer de tiroide s'origina en els tiròcits[12] i el seu procés de carcinogènesi comença en la infantesa.[13] Una vegada aquest mecanisme de transformació neoplàsica s'ha iniciat, les cèl·lules tumorals es multipliquen amb lentitud mentre van desenvolupant progressivament la capacitat d'evitar la seva destrucció pel sistema immunitari.[14] Al reproduir-se una vegada i una altra, algunes d'elles adquireixen alteracions genòmiques addicionals que accentuen amb el temps l'agressivitat del càncer.[15] És una neoplàsia molt heterogènia, no solament pel que fa a la seva diversitat histopatològica sinó també per les múltiples variacions genètiques i epigènetiques que presenta, la gran quantitat d'interaccions que hi ha entre el tumor i el microambient que l'envolta i l'existència de nombroses diferències a nivell individual.[16]
Remove ads
Tipus
Els tipus més comuns de càncer de tiroide són quatre:[17]
- Carcinoma papil·lar:[18] 80-85 per cent del total dels càncers de tiroide. Creix lentament, a banda d'alguns casos excepcionals. És freqüent en nens i dones en edat de tenir la menstruació. Està relacionat amb l'exposició a les radiacions al cap i al coll, especialment en nens sotmesos a la radioactivitat causada per proves,[19] en supervivents d'atacs bèl·lics amb bombes nuclears[20] o en habitants de zones on hi ha hagut accidents radioactius com per exemple el de Txernòbil.[21] S'ha observat una associació entre la presència asimptomàtica en determinats individus del polyomavirus de les cèl·lules de Merkel,[22] un oncovirus causant de la gran majoria de casos del càncer cutani homònim,[23] i el desenvolupament d'aquest carcinoma.[24] Per una altra banda, diversos polimorfismes de nucleòtids simples en gens que regulen la resposta immunitària[25] i la transcripció d'alguns microARNs tenen un paper important en el risc que es produeixi un carcinoma papil·lar de tiroide.[26] Es un càncer que tendeix a disseminar-se a través de la limfa. En un 40-90 per cent dels casos es troben metàstasis als ganglis limfàtics regionals,[27] sobretot en els de la zona lateral del coll.[28] Alguna vegada, la cefalea hipertensiva és el primer símptoma d'un carcinoma papil·lar avançat.[29] En molt poques ocasions els carcinoma papil·lars tiroidals metastatitzen la pleura.[30] La proteïna tiroglobulina en pot ser un marcador.[31] Una de les característiques histopatològiques més destacables d'aquest tipus de carcinoma és la presència de cossos de psammoma, els quals són calcificacions concèntriques amb un patró laminar inusual i que no es veuen en els altres càncers tiroidals.[32] Poden trobar-se també en algun rar cas d'adenoma de tiroide, goll o tiroïditis de Hashimoto.[33] Tot i ser aquest un carcinoma que acostuma a respondre bé al tractament, el percentatge de pacients que presenta alguna recidiva durant el període de control clínic és d'un 20 per cent.[34] Rarament, s'identifica en l'avaluació anatomopatològica d'una parotidectomia un càncer papil·lar multifocal a l'interior de quistos tiroidals bilaterals.[35] Els microcarcinomes papil·lars de la glándula tiroide tenen un diàmetre màxim igual o superior a 10 mm.[36] La majoria són tumors de baix risc clínic trobats incidentalment.[37] La seva forma familiar és més agressiva i té un pitjor pronòstic que els casos esporàdics.[38] La variant esclerosant difusa,[39] descrita per primera vegada l'any 1985, és un subtipus poc comú i de difícil diagnòstic del carcinoma papil·lar que afecta a nens[40] i persones joves[41] i origina metàstasis locals, ganglionars i a distància.[42] Una altra variant molt agressiva, anomenada de cèl·lules altes,[43] es veu sobretot en individus de major edat i tendeix a envair els teixits extratiroidals.[44] En comparació amb la del carcinoma papil·lar clàssic la seva taxa de supervivència a cinc anys és notablement més baixa.[45] Algunes variacions histològiques molt més infreqüents són, entre d'altres,[46] el carcinoma papil·lar amb fibromatosi de característiques desmoides,[47] el carcinoma papil·lar de cèl·lules en tatxa,[48] el carcinoma papil·lar de cèl·lules columnars,[49] el carcinoma papil·lar de cèl·lules fusiformes,[50] el carcinoma papil·lar sòlid,[51] el carcinoma papil·lar encapsulat,[52] el carcinoma papil·lar cribriforme-morular,[53] el carcinoma papil·lar quístic,[54] el carcinoma papil·lar macrofol·licular,[55] el carcinoma papil·lar amb trets clínics i ecogràfics semblants als d'un tumor de Warthin[56] i el carcinoma papil·lar amb fasciïtis nodular estromal.[57] En algunes ocasions, pot fer sospitar clínicament l'existència d'un paraganglioma tiroidal en una persona jove[58] o una massa cervical causada per una sarcoïdosi en un individu amb goll tenir trets citològics suggestius de la presència d'un carcinoma papil·lar metastàtic.[59] No és rara la concurrència en un mateix individu d'hipoparatiroïdisme i de càncer papil·lar de tiroide.[60]
- Carcinoma fol·licular: 5 % dels càncers de tiroide. Creix molt lentament.[61] Més freqüent en dones que ja no tenen la regla i en poblacions molt allunyades del mar i amb dietes pobres en iode.[62] Es pot estendre per la sang, principalment a l'esquelet i als pulmons.[63] Són inusitats els casos en els quals la primera manifestació d'un carcinoma fol·licular metastàtic és la simptomatologia causada per una compressió de la medul·la espinal[64] o clínicament semblant a la que presenta una apendicitis aguda.[65] Els carcinomes fol·liculars que tenen mutacions en l'oncogèn RAS s'associen a una major desdiferenciació tumoral i a un augment de la capacitat de crear metàstasis a distància.[66] Conseqüentment, el pronòstic dels malalts que presenten aquests carcinomes no és bó.[67] Els casos de càncer de tiroide en infants i adolescents no són gaire habituals[68] (menys del 2 per cent d'ells afecten a pacients d'una edat inferior als 20 anys).[69] Típicament es manifesten com una massa al coll, encara que també poden progressar de manera insidiosa amb limfadenopaties cervicals, afonia i canvis de la veu o hipertiroïdisme.[70] La majoria (quasi un 90 per cent) dels càncers tiroidals pediàtrics són fol·liculars,[71] acostumen a ser detectats en un estadi avançat[72] i la seva possibilitat de recidiva a llarg termini és alta.[73] Poden tenir, en algun cas, l'aparença clínica i radiològica d'un limfoma.[74]
- Carcinoma medul·lar: 5%-8% dels càncers de tiroide, amb una creixent freqüència d'aparició en persones d'edat ≥ als 45 anys.[75] Almenys la cuarta part dels casos són hereditaris[76][77] i no ès rar que estiguin relacionats amb la síndrome de neoplàsia endocrina múltiple tipus 2[78] i mutacions en el gen RET.[79] En els nens amb història familiar d'aquest carcinoma és molt convenient efectuar estudis genètics.[80] A diferència de la resta de tipus, que es desenvolupa a partir de cèl·lules epitelials, el carcinoma medul·lar és l'únic originat en cèl·lules endocrines.[81] Deriva de les cèl·lules C del tiroide, també anomenades cèl·lules parafol·liculars.[82] Per això, la producció de calcitonina és un dels trets més característics d'aquest tumor neuroendocrí,[83] tot i que poden haver-hi excepcions singulars.[84] La calcitonina i la procalcitonina són els principals marcadors bioquímics usats en el seguiment clínic dels malalts amb carcinoma medul·lar de tiroide.[85] Moltes vegades, en el seu estroma s'observen dipòsits d'amiloide.[86] En els individus amb la variant 2 de la síndrome de neoplàsia endocrina múltiple (NEM, una rara malaltia hereditària)[87] quasi sempre apareix aquest carcinoma en un moment o un altre de la seva vida.[88] Per aquest motiu, una vegada confirmat durant la infantesa el diagnòstic de NEM 2 per mitjà de proves genètiques, el pacient és generalment tributari d'una tiroidectomia profilàctica.[89] En canvi, l'associació de carcinoma medul·lar i neoplàsia endocrina múltiple tipus 1 és un fet del tot inusual.[90] També és molt rara la coexistència d'aquest carcinoma i la malaltia de Graves,[91] la qual si que es veu bastant sovint en casos de carcinomes fol·liculars[92] i papil·lars[93] o la d'una hemiagènesi de la tiroide i un carcinoma medul·lar.[94]
- Carcinoma anaplàstic:[95] molt rar, es veu entre un 2 i un 3 per cent dels casos.[96] Creix ràpidament,[97] té un comportament més agressiu[98] i un nombre més gran de mutacions amb firmes mutacionals distintives que els altres.[99] És més freqüent en la gent gran,[100] un fet que influeix en el seu pronòstic.[101] Les causes són desconegudes,[102] tot i que es creu que podria ser el resultat de la desdiferenciació de carcinomes de tiroide ben diferenciats preexistents.[103] L'existència d'una associació entre aquest carcinoma en concret i les radiacions o el dèficit de iode no està, ara per ara, demostrada.[104] El seu pronòstic és molt dolent,[105] si bé pot ser lleugerament millor quan es tracta conjuntament amb cirurgia,[106] quimioteràpia i radioteràpia.[107] S'ha descrit algún cas peculiar de carcinoma anaplàstic mucinós,[108] de carcinoma anaplàstic osteoclàstic,[109] de carcinoma anaplàstic amb metaplàsia òssia,[110] de carcinoma anaplàstic amb diferenciació condrosarcomatosa,[111] de carcinoma anaplàstic de tiroide amb aparença histològica similar a la del plasmocitoma (unà proliferació anormal de plasmòcits de naturalesa maligna)[112] i de coexistència sincrònica d'un carcinoma anaplàstic tiroidal, un carcinoma mamari ductal[113] o un carcinoma mucoepidermoide esclerosant amb eosinofília.[114]
A part de les quatre formes canceroses anteriors, poques vegades s'han descrit limfomes primaris tiroidals (menys del 5% de tots els càncers de tiroide i menys del 3% de tots els limfomes extranodals).[115] La presentació típica d'aquests tumors és la d'un goll acompanyat d'adenolimfopaties cervicals,[116] que creix amb molta rapidesa i ocasiona símptomes compressius en les estructures adjacents que poden requerir una cirurgia urgent per evitar l'obstrucció de la via respiratòria.[117] S'han publicat molt pocs casos de remissió espontània de carcinomes tiroidals,[118] incloent la de d'un carcinoma anaplàstic metastatitzat[119] i la d'un limfoma primari de la glàndula tiroide diagnosticat microscòpicament.[120] És un fet del tot extraordinari que un tumor glòmic maligne metastatitzi la tiroide, creant una massa palpable en la glàndula.[121] La combinació d'hipotiroïdisme congènit i carcinoma diferenciat de tiroide es troba en rares ocasions i no té un vincle causal ben definit.[122] El carcinoma oncocític de tiroide, anomenat també de cèl·lules de Hürthle,[123][124] és un subtipus de carcinoma fol·licular associat amb freqüència a la tiroïditis de Hashimoto o limfocítica[125] i no sempre fàcil de diagnosticar citopatològicament.[126] La seva forma pura, en la qual estan absents altres patrons histològics corresponents a cèl·lules no oxifíliques, té una incidència general molt baixa (menys d'un 0,5 per cent)[127] Un altre subtipus de càncer de tiroide molt infreqüent és el mixt, que combina les característiques histològiques del carcinoma medul·lar i del fol·licular tant en el tumor primari com en les seves metàstasis.[128] Per regla general, té una evolució i un pronòstic similars a les del carcinoma medul·lar clàssic de la glàndula.[129] La coexistència simultània d'un carcinoma fol·licular i d'un altre papil·lar en un mateix lòbul del tiroide (fet que s'anomena "col·lisió tumoral")[130] és gairebé insòlita, però ha estat descrita algunes vegades.[131][132] El carcinoma insular poc diferenciat de tiroide és una troballa clínica inhabitual,[133] que té trets histològics força peculiars i una gran agressivitat.[134] L'associació de síndrome de Mazabraud[135] i carcinoma papil·lar tiroidal[136] o d'hemiagenèsi (agènesi parcial) de la glàndula, malaltia de Graves i carcinoma diferenciat de tiroide[137] són fets molt singulars. L'angiosarcoma tiroidal és una afecció raríssima, amb un mal pronòstic i que a penes es veu fora de les regions alpines de Suïssa, Àustria i Itàlia.[138] El teratocarcinosarcoma primari de tiroide també és una entitat clínica extremadament inusitada.[139]
Reben el nom de càncers de tiroide ocults[140] els petits carcinomes d'aquesta glàndula que es detecten en un examen posterior a un primer diagnòstic de metàstasis ganglionars regionals o a distància provinents d'una neoplàsia maligna tiroidal. No solen tenir una bona prognosi.[141] Molt ocasionalment, una paraparèsia aguda és la primera manifestació d'un carcinoma fol·licular de tiroide ocult.[142]
Un estudi d'aleatorització mendeliana[143] fet per investigadors xinesos ha trobat una associació causal entre el càncer de tiroide i alguns trastorns mentals.[144]
Remove ads
Factors de risc
Els factors de risc del càncer de tiroide, alguns d'ells modificables,[145] són molt diversos: ser dona d'entre trenta i cinquanta anys,[146] prendre hormones femenines (concretament estrògens),[147] l'obesitat,[148][149] l'haver sobreviscut a un carcinoma primari de tiroide anterior ja tractat,[150] l'aldosteronisme primari,[151] l'existència de fibromes uterins,[152] certes infeccions víriques,[153][154] l'herència genètica,[155][156] la malaltia de Graves,[157] la tiroïditis limfocítica crònica,[158] l'hiperparatiroïdisme primari simptomàtic,[159] patir la síndrome de Lynch[160] o la de Cowden,[161] la pol·lució atmosfèrica,[162] l'exposició perllongada als gasos del formaldehid,[163] a determinats biocides i/o pesticides,[164][165] a substàncies per- i polifluoroalquils[166] i a la radioactivitat (contaminació mediambiental per urani,[167] accidents nuclears,[168][169] viatges en avió, viure a alta muntanya o en un lloc de clima fred,[170] radiografies,[171] radioteràpia per tractar altres tipus de càncer,[172] mines, explotacions petrolíferes, determinades indústries tèxtils[173] i volcans,[174][175] obres que remouen el terra, mala ventilació, etc.).[176] També se sap que les persones que segueixen dietes poc saludables[177] o molt pobres en iode (que s'ingereix amb qualsevol producte del mar, com peix, marisc,[178] algues[179] i sobretot la sal marina)[180] tenen més propensió a patir aquesta mena de càncer.[181][182]
Remove ads
Tractament
El tractament inclou quasi sempre cirurgia[183] i haver de prendre càpsules amb un isòtop artificial del iode (I-131)[184] lleugerament radiactiu,[185] que desapareix del cos al cap d'unes setmanes.[186] Després de la cirurgia cal repondre les hormones tiroidals.[187] A l'hospital del Mar de Barcelona, per exemple, l'operació consisteix a extreure els ganglis del compartiment central del coll per evitar la possible extensió del tumor, situat als ganglis, cap a altres zones del cos. Després cal fer un seguiment que dura uns sis anys.[188] La duració concreta d'aquest i la periodicitat dels controls varien segons el cas.[189] El cirurgià prussià Christian Ludwig Mursinna (1744-1823) va fer la primera intervenció quirúrgica amb èxit d'un càncer tiroidal.[190] L'administració de comprimits de levotiroxina combinada amb iode-131 en pacients sotmesos a una tiroidectomia radical per aquest tipus de càncer pot millorar l'eficàcia del tractament i reduir el risc de recurrències tumorals i metàstasis postoperatòries.[191]
Una vegada finalitzat el tractament, un malalt de càncer de tiroide és seguit com a mínim durant dos anys pel seu metge de família i per un endocrinòleg,[192] en col·laboració amb altres serveis sanitaris que inclouen la medicina nuclear i la cirurgia endocrina.[193] Pot ocórrer que el malalt tingui, a conseqüència del càncer o a més d'aquest, hipertiroïdisme[194] o, en pocs malalts que estiguin però molt greument afectats, hipoparatiroïdisme.[195] En aquest segon cas el tractament consisteix en principi en prendre suplements de calci[196] i de vitamina D.[197] L'hipoparatiroïdisme tambe és, de vegades, una de les complicacions derivades de la cirurgia del càncer de tiroide[198] o una reacció adversa a l'ús de lenvatinib en casos de càncer avançat que es pot corregir administrant teriparatida (hormona paratiroidal humana recombinada genèticament)[199] com a teràpia de reemplaçament hormonal.[200]
Els efectes secundaris del tractament són molèsties al coll i sensació de boca seca. En principi no convé un embaràs en el primer any de tractament a la dona.[201]
A les actuacions medicoquirúrgiques clàssiques contra diverses varietats de càncer de tiroide cal afegir un ventall creixent de noves teràpies biològiques personalitzades,[202] les quals tenen com a objectiu la inducció del sistema immunitari dels malalts amb aquesta mena de patologia maligna per reconèixer i destruir les cel·lules canceroses tiroidals.[203][204] Per exemple, l'ùs de pembrolizumab[205] com a únic agent immunoteràpic de primera línia ha aconseguit bons resultats en casos de carcinoma anaplàstic avençat.[206] El cabozantinib, un inhibidor de la tirosina-cinasa,[207] ha demostrat ser útil per tractar malalts amb carcinomes medul·lars en fase inicial.[208] El vandetanib[209] incrementa el període lliure de símptomes durant el procés d'evolució tumoral, sense efectes adversos greus, dels pacients amb un càncer medul·lar de tiroide avançat.[210] L'axitinib[211] té un nivell de seguretat farmacològica tolerable i mostra una activitat clínicament significativa contra càncers de tiroide de ràpida progressió que, amb independència de les seves característiques histològiques, no responen a les teràpies convencionals.[212] La combinació de lenvatinib[213] i pembrolizumab és una opció terapèutica efectiva per tractar carcinomes de tiroide pobrament diferenciats i anaplàstics.[214] El sorafenib (un inhibidor multicinasa oral)[215] augmenta el temps de supervivència dels pacients amb càncer ben diferenciat tiroidal metastàtic refractari a l'administració de radioiode.[216] El selpercatinib, un fàrmac de teràpia dirigida,[217] és eficaç com a medicació coadjuvant en el tractament del càncer medul·lar de tiroide avançat amb mutacions en el gen RET.[218] El polatuzumab vedotin (un anticòs conjugat)[219] redueix la mida del tumor i millora significativament els símptomes en pacients amb limfoma primari de tiroide.[220] L'auranofina (un medicament de molècula petita emprat en alguns tipus d'artritis)[221] ha aconseguit resultats antitumorals prometedors contra el carcinoma anaplàstic tiroidal en experiments in vitro.[222]
Remove ads
Incidència i mortalitat
En general, les malalties que afecten la tiroide afecten amb més freqüència a les dones.[223] La incidència estimada del càncer tiroidal a l'Estat espanyol, segons dades de l'any 2018, fou d'un 13,7/100.000 individus en dones i d'un 3,8/100.000 en homes.[224] Els darrers anys el nombre de casos s'ha incrementat arran de l'augment de les proves d'imatge fetes per qualsevol altre motiu a la població en general, pero la mortalitat s'ha mantingut estable.[225] Estadísticament, aquest és el tipus de càncer amb major supervivència relativa a Catalunya, d'un 90%, dels que poden patir les dones. Als homes és superat pel càncer de testicle, que hi té una supervivència relativa del 93%.[226] A Catalunya, té una taxa de supervivència a cinc anys per a homes al voltant del 92% i per a dones al voltant del 97%.[227] Les estadístiques de l'any 2022 indiquen que als EUA, la supervivència a 5 anys corresponent a tots els casos de càncer de tiroide va ser del 98 per cent.[228] S'ha registrat algun cas excepcional de càncer de tiroide en nounats.[229]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads