Campionat del Món de motociclisme de 1972

From Wikipedia, the free encyclopedia

Campionat del Món de motociclisme de 1972
Remove ads

La temporada de 1972 del Campionat del món de motociclisme fou la 24a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. Aquella temporada, Yamaha va guanyar la seva primera cursa de 500cc al Gran Premi d'Espanya, que cloïa la temporada al circuit del Jarama, quan Chas Mortimer va guanyar la cursa en no participar-hi Agostini, que ja s'havia proclamat campió.[1] D'altra banda, 1972 va ser el darrer any en què es va incloure al calendari el Gran Premi de l'Alemanya Oriental, ja que els oficials del SED, esverats en veure com els aficionats cantaven Das Lied der Deutschen (l'himne nacional de l'Alemanya Occidental) després de la victòria de Dieter Braun a la cursa de 250cc la temporada anterior, van restringir les inscripcions a pilots del Bloc de l'Est a partir de 1973.

Dades ràpides Tipus, Esport ...

El 1972 es disputà l'última cursa de 500cc al Circuit de Montjuïc, tot i que el Gran Premi d'Espanya s'hi seguí celebrant dos anys més; la categoria reina no tornaria a Catalunya fins al 1992, poc després de la creació del Circuit de Catalunya, inicialment com a Gran Premi d'Europa i ja com a Gran Premi de Catalunya a partir de 1996.

Remove ads

Resum de la temporada

Com venia sent habitual, Giacomo Agostini va guanyar un altre campionat de 500cc (el seu setè consecutiu amb MV Agusta), aquest cop amb un rècord d'onze victòries durant la temporada.[2] Les coses van anar més ajustades a la categoria de 350cc, on Jarno Saarinen va desafiar Agostini amb tres victòries, una d'elles al Gran Premi d'Alemanya celebrat a Nürburgring, on el finlandès va derrotar Agostini per primera vegada en una cursa cara a cara.[3] Saarinen també va aconseguir una doble victòria al Gran Premi de Txecoslovàquia, amb victòries tant a la categoria de 250 com a la de 350cc.[4] L'amenaça de la Yamaha de dos temps de Saarinen era tan forta que la fàbrica MV Agusta, anteriorment dominant, es va veure obligada a construir una nova moto de 350cc per a Agostini.[2]

Als 250cc, Saarinen guanyà el títol després d'una renyida batalla durant tota la temporada amb Renzo Pasolini i Rod Gould.[2] Ángel Nieto va aconseguir un doblet amb Derbi, guanyant els campionats de 125cc i 50cc abans que la fàbrica catalana anunciés la seva retirada dels Grans Premis.[2]

Remove ads

Campions del món

Pilots
Constructors
Més informació 50cc, 125cc ...
Sidecars
Més informació Pilot / Passatger, Constructor ...
Remove ads

Grans Premis

Sistema de puntuació

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició12345678910
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

Resultats comptabilitzats:

  • 50cc i Sidecars: els cinc millors
  • 125cc, 250cc, 350cc i 500cc: els set millors

Calendari

Més informació Cursa, Data ...

Guanyadors

Accidents mortals

  • Gilberto Parlotti es va morir arran d'un accident a la cursa de 125cc del TT de l'Illa de Man.[5]
  • Hans-Jürgen Cusnik es va morir arran d'un accident a la cursa de sidecars del Gran Premi de Txecoslovàquia.[6]
Remove ads

Galeria

Classificació dels pilots

500 cc

(Llegenda) (En negreta - Pole; En cursiva - Volta ràpida)

Més informació Pos, Pilot ...

350 cc

Més informació Posició, Pilot ...

250 cc

Més informació Posició, Pilot ...

125 cc

Més informació Posició, Pilot ...

50 cc

Més informació Posició, Pilot ...
Remove ads

Referències

Bibliografia

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads