Jack Findlay

pilot de motociclisme australià From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

Cyril John Findlay, més conegut com a Jack Findlay (Mooroopna, 5 de febrer de 1935 - Mandatluec, 19 de maig de 2007) fou un pilot de motociclisme australià que competí al Campionat del Món entre 1958 i 1978, protagonitzant una de les carreres més llargues de la història del mundial, amb vint anys d'activitat. Competí al màxim nivell malgrat haver-ho hagut de fer com a pilot privat durant la major part de la seva carrera.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Dades ràpides Carrera esportiva, Nacionalitat ...

El juliol de 2006 s'inaugurà en un parc de la seva ciutat natal, rebatejat com a Jack Findlay Reserve, una estàtua de bronze obra de Philip Mune representant Findlay dalt d'una de les Suzuki guanyadores del TT de l'Illa de Man.

Remove ads

Resum biogràfic

Nascut a Mooroopna, uns 190 quilòmetres al nord de Melbourne, Findlay començà a competir a 15 anys, dos per sota de l'edat legal, adoptant el nom de "Jack" per tal de poder presentar els documents d'identitat del seu pare.[1] Després de deixar l'escola, treballà d'aprenent de comptable a la Commonwealth Bank of Australia fins al 1957.[1] El 1958 es traslladà a Anglaterra per a córrer en motocicleta, aconseguí feina a la fàbrica BSA de Birmingham i debutà al mundial de velocitat amb una Norton Manx 350cc.[1]

La seva millor temporada fou la de 1968, quan fou subcampió del món de 500cc darrere de Giacomo Agostini amb la seva Matchless.[2] El 1971 guanyà la seva primera cursa amb Suzuki al Gran Premi de l'Ulster, la seva primera victòria i també la primera en 500cc de la firma japonesa.[1] Disputà el seu primer Manx TT el 1959, però no hi assolí la victòria fins al 1973, després de 15 temptatives.[3] Pilotà la Suzuki TR500s el 1973 i 1974, any aquest en què esdevingué oficial de la marca i ajudà, amb Barry Sheene i Paul Smart, a desenvolupar la RG500. El 1975 va superar Barry Sheene i guanyà el campionat de Fórmula 750.[4] Un accident amb fractura de crani escurçà la seva carrera i es retirà el 1978. Més tard, a causa d'un accident mentre circulava a gran velocitat el 1987, deixà de conduir motocicletes definitivament.

Casat amb Dominique Monneret, vídua de Georges Monneret, s'establí a França i tingué un fill, Gregory Findlay. El 1992 fou designat director tècnic de Grans Premis per la FIM, lloc que ocupà fins a la seva jubilació el 2001. La seva fluïdesa en francès i italià l'ajudaren durant el desenvolupament d'aquesta responsabilitat.

Remove ads

Resultats al Mundial de motociclisme[2][3]

Barem de puntuació de 1950 a 1968:

Posició123456
Punts 8 6 4 3 2 1

Barem de puntuació de 1969 a 1987:

Posició12345678910
Punts 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Més informació Any, Categoria ...
Remove ads

Curiositats

La banda psicodèlica de rock progressiu Gong va compondre un memorial de música i vídeo sobre Jack Findlay. Les cançons Oily way (publicada també a l'àlbum Angel's Egg) i Blues for Findley les interpreten sovint als seus concerts. La pel·lícula Continental Circus, de sis rotlles, conté música de l'àlbum, entrevistes amb Findlay i les seves impressions sobre el circuit i els boxes.

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads