Classificació Decimal Universal

La Classificació Decimal Universal (CDU) és un sistema de classificació bibliogràfica que comprèn totes les disciplines del coneixement humà i la seva producció. Va ser desenvolupat a finals del segle xix pels juristes belgues Paul Otlet i Henri La Fontaine, fundadors de l'Institut Internacional de Bibliografia, a partir de l'adaptació de la Classificació Decimal de Melvil Dewey. Des del 1905 s'ha anat modificant i ampliant per actualitzar-se, i ha estat un dels sistemes més utilitzats i traduïts en l'àmbit bibliogràfic.^[1]

A Catalunya, el sistema decimal fou adoptat en la classificació de llibres de la Biblioteca de Catalunya, per acord de l'Institut d'Estudis Catalans, essent la primera gran biblioteca a l'Estat Espanyol en adoptar-la.^[2] Jordi Rubió i Balaguer va realitzar l'any 1920 una primera adaptació de la CDU^[3] i el 1938 una segona. Posteriorment, en continuà l'obra el seu fill Jordi Rubió i Lois amb edicions modernitzades el 1976 i 1982.

Edicions

La CDU actual en la seva versió completa, l'anomenat Master Reference File (MRF),^[4] està format per unes 68.000 subdivisions, és accessible mitjançant una base de dades MySQL, i només n'existeix una versió en anglès. En general s'usen versions més reduïdes i abreujades, així com adaptacions a diferents entorns i unitats d'informació. Les edicions d'abans de 1992 depenien de la Federació Internacional de Documentació, però les darreres edicions de 1995, 2000 i 2004 ho fan del Consorci de la CDU.^[5]

Adaptacions catalanes

• Rubió i Balaguer, Jordi (editor). Classificació decimal de Brussel·les. Adaptació per a les biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya. Barcelona: Consell de Pedagogia de la Mancomunitat, 1920.
• Rubió i Balaguer, Jordi. Classificació decimal. Nova adaptació catalana. Barcelona: Escola de Bibliotecàries, 1938. A causa de la guerra civil espanyola, no s'arribà a imprimir completament. La majoria dels exemplars conservats tenen mecanografiada la part no impresa.
• Rubió i Balaguer, Jordi (director); Rubió i Lois, Jordi (editor). Classificació Decimal. Adaptació per a les biblioteques catalanes. 3a edició. Barcelona: Teide, 1976 (col. Aportació Universitària. Mètodes). ISBN 8430773312.
• Rubió i Balaguer, Jordi (director); Rubió i Lois, Jordi (editor). Classificació decimal Adaptació per a les biblioteques catalanes. 4a edició, preparada per Jordi Rubió i Lois. Barcelona: Teide, 1982 (col. Aportació Universitària. Mètodes). ISBN 8430773312.
  • N'hi ha un tiratge amb presentació diferenciada i peu d'impremta propi: Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1982 ^[6]

Funcionament i estructura

El seu funcionament es basa a estructurar els conceptes mitjançant decimals (0-9) que, a partir de deu grans classes generals, es van subdividint en classes més específiques, en un procés que es pot ampliar i que per la seva flexibilitat permet noves incorporacions.^[7] Respecte a la Classificació de Dewey, la CDU va incorporar la possibilitat de combinar diverses matèries, així com l'ús de taules auxiliars i facetes.

Taules generals

• 0 Generalitats
• 00 Informàtica
• 01 Bibliografies
• 03 Enciclopèdies
• 07 Periodisme
• 1 Filosofia
  • 11 Metafísica
  • 15 Psicologia
• 2 Religió. Teologia.
• 3 Ciències socials
  • 32 Política
  • 37 Educació
• 4 Vacant^{[N 1]}
• 5 Ciències pures. Ciències naturals
  • 51 Matemàtiques
  • 53 Física
  • 57 Biologia
• 6 Ciències aplicades
  • 61 Medicina
  • 62 Enginyeries
• 7 Belles arts
  • 78 Música
  • 79 Jocs i esports
• 8 Literatura. Lingüística.^{[N 1]}
• 9 Història. Geografia. Biografia.

Taules auxiliars comunes

• 1a Coordinació, extensió.
• 1b Relació
• 1c Llengua
• 1d Forma
• 1e Lloc
• 1f Raça
• 1g Temps
• 1h Notacions alienes a la CDU
• 1k Característiques generals

Notes

1. En la versió actual està vacant. En les adaptacions catalanes de Jordi Rubió, pare i fill, el 4 es manté per a Filologia i Lingüística, i el 8 s'utilitza únicament per a la literatura.