Discussió:Cristòfor Colom/Arxiu viatges
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
 | Discussió arxivada Aquesta discussió forma part de l'arxiu històric de la Viquipèdia i ja no és activa. Si us plau, no l'editeu ni en modifiqueu el contingut. Qualsevol comentari el poder fer a la Taverna o a la pàgina [de discussió actual]. |
Els viatges a les Índies (1492-1504)
Donat que hi han diferents subapartats a l'hora d'aportar comentaris seria d'agrair mirar d'indicar clarament a quin apartat ens referim per tal de facilitar la feina .... --Marc (Mani'm?) 08:55, 31 ago 2009 (CEST)
Dons proposo separar la discusió en blocs, sino serà un merder:
- primer
- 2.5 Els viatges a les Índies (1492-1504)
- 2.5.1 Primer viatge
- 2.5.3 Segon viatge
- 2.5.4 Tercer viatge
- 2.5.5 Quart viatge
- segon
- 2.5.2 Colom a Barcelona
- tercer
- 2.5.2.1 L'ampliació de l'escut d'armes
- quart
- 2.5.2.2 La Carta de la Primera Navegació
- cinquè
- 2.5.4.1 La investigació de Bobadilla
- sisè
- 2.5.4.2 Els viatges menors o andalusos
--XpoferenS (disc.) 14:34, 31 ago 2009 (CEST)
- Me parece muy bien que se discuta por bloques, hasta aquí de acuerdo, solo me gustaría preguntar si esta sección "Estada a Castella (1485-1492) se va a discutir luego. Un saludo.
Miguel Ángel "fotógrafo" Dí lo que quiera, killo 23:51, 31 ago 2009 (CEST) - és la següent, Miguel Ángel. seguint la proposta d'en XpoferenS:
- Me parece muy bien que se discuta por bloques, hasta aquí de acuerdo, solo me gustaría preguntar si esta sección "Estada a Castella (1485-1492) se va a discutir luego. Un saludo.
Remove ads
Primer: 2.5 Els viatges a les Índies (1492-1504)
- 2.5.1 Primer viatge
- 2.5.3 Segon viatge
- 2.5.4 Tercer viatge
- 2.5.5 Quart viatge
--Marc (Mani'm?) 08:01, 1 set 2009 (CEST)
- PROPOSTA XPOFERENS
Els viatges a les Índies (1492-1504)
- Vegeu també l'article: Descobriment d'Amèrica.i aquesta cronologia
Cristòfor Colom va realitzar un total de quatre viatges al Carib:
En el primer viatge salpà de Palos el 3 de Agost de 1492, i passant per Canaries, on hi està del 9 d'Agost al 6 de Setembre, arribà a les Bahames el 12 d'Octubre, anant posteriorment també a la Hispaniola i Cuba. Tornà de la Hispaniola el 4 de gener, arribant a Lisboa (4 de Març) i Palos (15 de Març de 1493).
En el segon viatge salpà de Cadis el 25 de Setembre de 1493, surt de Hierro el 13 d'octubre, i arribà a l'illa Guadalupe el 4 de Novembre, explorant Puerto Rico i Jamaica. Tornà desde Isabella (Hispaniola) el 10 de març, arribant a Cadis l'11 de juny de 1496.
En el tercer viatge, salpà El 30 de maig de 1498, des de Sanlúcar de Barrameda, fent escala a Cabo Verde de on surt el 4 de juliol, i arribà el 31 de juliol a l'illa Trinitat. Explora la costa de Veneçuela. El 27 d'agost arriba Bobadilla amb poders dels reis com a governador de l'illa, qui empresona als tres germans Colom el 15 de setembre en un vaixell, i els envià encadenats a mitjans d'octubre cap a la peninsula, on arriben el a Cadis el 25 de novembre de 1500.
En el quart viatge, surt el 3 d'abril de Sevilla, passa el 25 de maig per Gran Canaria, i arribà a Santo Domingo el 29 de Juny, on el governador Ovando, seguint ordres dels reis no el permeté desembarcar. El 17 de juliol desembarca a l'actual Honduras, i tornà el 11 de setembre desde Santo Domingo, arribant el 7 de novembre a Sanlucar de Barrameda.
Primer viatge
Quan Colom va arribar a Palos, es va trobar amb l'oposició dels veïns, que desconfiaven de l'estrany. La reial provisió dirigida a Diego Rodríguez Prieto i altres veïns, conminant-los a proveir a Colom amb dues naus equipades per un any (“Sabed que por algunas cosas....fuisteis condenados ..... a aprovisionarnos para un año con dos naves equipadas a vuestra costa“, va ser llegida, el 23 de maig, a la porta de l'església de San Jorge Mártir [2] on estava situada la plaça pública. Pero els habitants de la vila “obeïren però no compliren” l’ordre reial[3]. Aleshores els reis feren una altre ordre, dirigida a totes les autoritats de les costes andaluses, a proveir a Colom amb tres vaixells, i el 20 de juny enviaren a Joan de Penyalosa que l’executés.
A la vista d’això els frares de la Rabida, Juan Perez i Antonio de Marchena, forçaren a Pinçon a negociar amb Colom la seva participació[4], i el convers Gomez Rascon possa la Pinta, i Juan Niño de Moguer la Niña.
Aquestes dues naus anirien al comandament dels germans Pinzon. Colom llogà una nau, la Santa Maria, propietat de Joan de la Cosa, vei de el Puerto de Santa Maria. Un cop aconseguides les naus, Colom comença a contractar tripulants amb el decisiu ajut de fra Juan Pérez, fra Antonio de Marchena i dels Pinzon, qui segons alguns autors possaren mig milió de morabatins, i segons altres ho feren com anticips dels sous dels mariners, per a vencer les seves voluntats. [5][6]
Finalitzats tots els preparatius, l'expedició salpà del port de Palos de la Frontera[7] al albirar el dia 3 d'agost de 1492(el mateix dia que entrava en vigor el Decret d'expulsió dels jueus), amb les caravel·les "La Pinta" i "La Niña", i amb la nau "Santa Maria", amb uns 90 homes de tripulació, 20 pasatgers d'oficis diversos, i cap religios.
El 9 de setembre arribaren a les Illes Canàries on s'hi havien amarrat durant uns dies. Primerament, van navegar fins a la La Gomera, on visità a Beatriz de Bobadilla que era la governadora de l'illa; i posteriorment, van amarrar a Gran Canària on arreglaren el timó de La Pinta i substituïren les veles triangulars originals de la Niña per unes quadrades que la convertiren en la més ràpida de la flota.
El dia 6 de Setembre salparen cap al desconegut. El 20 de Setembre Colom ensenyà el seu mapa a Pinzon. El 24 va haver a bord de les naus un intent de motí, pero la crisi va ser superada. El 5 d'octubre es reuniren Colom i els capitans de les naus i decidieren continuar. El dia 10 van veure ocells, i finalment l'11 a la nit, el grumet Rodrigo de Triana cridà des de La Pinta: "Terra a la vista". Desembarcaren el 12 d'octubre, havent trigant 36 dies de viatge, a una illa anomenada Guanahani, que rebatejà amb el nom de San Salvador, a l'arxipèlag de les Bahames[8][9]
També desembarcà a l'illa de Cuba, a la que va anomenà Joana, i a de la Hispaniola. En aquesta, el 25 de desembre de 1492, s'enfonsà la nau capitana, la Santa Maria.[9][10] Les seves restes van ser usades per construir el fort de La Nativitat, constituint així, el primer assentament espanyol a Amèrica.[11][12]
En la travessia de tornada, una tempesta separà les dues naus que quedaven, la Pinta, amb Martín Alonso Pinzón, desembarcà a Baiona; així mateix la Niña, amb Colom a bord, arribà el 4 de març a Lisboa.
El dia 9 de març, Colom s'entrevistà amb el rei de Portugal, convencent-lo que la expedició no interferia amb les seves propietats allen mar
El dia 13 partí de Portugal en direcció a Palos de la Frontera. Les dues caravel·les arribaren a port el 15 de març de 1493[13] .[14]
Segon viatge
El 25 de setembre de 1493, Colom tornà a salpà amb disset vaixells (5 naus i 12 caravel.les), amb mil cinc-cents homes, direcció a les Índies des del port de Cadis acompanyat per l'aragonès fra Bernat Boïl a qui el papa valencià de Xàtiva Alexandre VI havia donat a través de les seues butlles tots els poders pontificis per erigir esglésies, predicar i aplicar les penitències que trobara convenients.[15], Diego Colom, germà d'en Cristòfor, Miquel de Cuneo,Diego Alvar Chanca, Joan de la Cosa, Alonso de Hojeda, , Joan Pons de León,
Un altre destacat acompanyant de Colom fou el català Pere Margarit,[16] cap militar de l'expedició, el navegant Miquel de Ballester, Diego Colom, germà d'en Cristòfor, Miquel de Cuneo,Diego Alvar Chanca, Joan Pons de León, Antonio de Torres, Pere Casaus (pare de Bartomeu Las Casas), Juan de la Cosa, Alonso de Hojeda, i fra Ramon Pané, primer etnògraf d'Amèrica.[17][18]
L'objectiu d'aquest viatge fou explorar, colonitzar, i predicar la fe catòlica pels territoris els quals havien descobert, sota l'aixopluc de les butlles alexandrines que protegien els territori descoberts de les reclamacions portugueses. [19][20]
Un cop Cristòfor ja havia salpat, direcció Cadis i Amèrica, arribà de la Cort de França el seu germà Bartomeu Colom a Barcelona, i els reis li van proporcionar tres vaixells, i va anar a buscar el seu germà a Amèrica, trobant-lo a Santo Domingo, al fort de la Nativitat.
El 4 de novembre del 1493 descobrí l'illa de Guadalupe, situada a uns 480 quilòmetres (300 milles) al sud-est de l'actual Puerto Rico, en el centre de l'arxipèlag de les Petites Antilles. El dia anterior havia vist en el mateix arxipèlag de Guadeloupe les illes La Désirade (la desitjada) i Maire-Galante que rebré el nom de la segona caravel·la. Desembarcà a Basse-Terre que és la part més muntanyosa de l'illa en el poble de Capesterre. El nom de Guadalupe prové de la semblança del massís muntanyós de Basse-Terre amb el monestir extremeny de Santa María de Guadalupe. Els indis caribs l'anomenaven Karukera, illa de les aigües boniques. L'11 de setembre de 1493 arriba a l'illa de Montserrat, el 16 de novembre de 1493 a l'illa de Boriquen, avui Puerto Rico.
El 27 de novembre de 1493 arriba al fort de Nativitat, a l'illa Hispaniola, trobant el fortí destruit i tots els companys morts. `Rastrejà la costa cercant un emplaçament mes segur, i el sis de gener de 1494 fundà la ciutat de la Isabella.
A meitats de febrer fa tornar dotze vaixells cap a la peninsula, sota el comandament de Antonio de Torres, qui portà un Memorial als reis catótics reclamant ajut desesperadament, [21] [22] especialment menjar i que es paguesin els sous de la gent. Es queixaba en aquest memorial que li havien enviat 200 persones sense sou, i que així no tenien recursos per a resoldre les seves necesitats, que molts dels enviats amb suposats oficis els desconeixien. [23]
El 12 de març inicia la seva penetració a l'illa, i fa construït el fort de Sant Tomás. A mitjans d'abril inicià l'exploració de Cuba i Jamaica. Del 14 al 15 de setembre de 1494observà l'eclipsi lunar.[24]
A poc de partir Torres els problemes que Colom preveia començaren a apuntar, i Bernal de Pisa amb una colla de gent, intentà pendre una nau per a tornar a la peninsula. Boyl i Margarit abandonaren a Colom i els 400 soldats es dedicaren a robar bens i dones als indigenes.
A finals d'any arriba una flota de reforç comanada per Antoni de Torres. Flota que torna a la peninsula el 24 de febrer de 1495, amb un carregament de 400 esclaus, amb una altra carta on es queixava amargament, queixant-se tant de religiosos com seglars de ser "gent perduda" que havien anat a les indies nomes a enriquirse "sense cap treball ni pena"[25][26]
A mitjans d'octubre de 1495 arriba a Isabella en Juan Aguado, amb ordres dels reis de fer pesquisa (investigació) sobre la governació d'en Colom, i aquest augmentà la divisió entre els partidaris i detractors de Colom i amenaça a Colom amb el desfavorable informe que pensaba lliurar als reis. Colom fins aleshores havia ja fet construîr set forts, en linia al centre de l'illa de nord a sud. L'any 1499 hi havien a la Hispaniola 400 colons i 90.000 indigenes repartits en 9 cacics[27], tres esglèsies :Montserrat, Santa Tecla i Santa Eulàlia i 14 religiosos.[28]
L'11 de març de 1496, Colom torna a la peninsula amb dues naus, la Ninya i la Yndia, la primera caravela construïda al Nou Mòn. L'11 de juny arriba a Càdis..
Tercer viatge
El 30 de maig de 1498, Colom partí des de Sanlúcar de Barrameda capitanejant vuit vaixells (Santa Cruz, Santa Clara, La Castilla, La Gorda, La Rábida, Santa Maria de Guia, La Gaza i la Vaqueña, amb una tripulació de 226 persones. Anà amb Colom el frare Bartomus Casaus,(que més endavant proporcionà una part de les transcripcions dels diaris de Colom).
La primera escala la realitzà a les illes portugueses de Cabo Verde i arribà el 31 de juliol a l'illa Trinitat. L'1 d'agost de 1498 toca per primera vegada terra continental, anomenant-la Illa Santa. Des del 4 d'agost fins al 12 d'agost d'aquell mateix mes, explorà el golf de Paria, la Boca de Dragó, i la illa Margalida, navegant per les illes de Tobago (Bella Forma) i Granada (Concepció), i arriba fins al riu Orinoco;
El 31 d'agost retornà a La Hispaniola, a la ciutat de Santo Domingo fundada per Bartomeu Colom, i trobà que la majoria dels colons allà assentats estaven descontents, car es sentien estafats al no trobar les riqueses que Colom els havia promès.
En repetides ocasions, Colom intentà pactar amb els revoltats: els taínos i els caribes. Alguns dels espanyols que havien tornat acusaren a Colom a la cort de mal govern. .[30]
Quart viatge
El 3 d'abril de 1502 s'inicià el viatge a Sevilla, passant el 9 de maig per Cádis, i el 25 de maig per Gran Canaria. Amb dues caravel.les i dues naus.(Santa Maria, Santiago, La Gallega i Vzcaino), i 139 homes.(cap dona). D'aquets, 38 no tornaren mai a la peninsula, 35 moriren en combats, i 4 desertaren per les illes. Arribà el 29 de juny a Santo Domingo, on el nou governador Nicolas de Ovando li prohibí desembarcar, seguint les ordres dels Reis Católics.
El 30 de juliol començà a explorar les costes de l'actual Hondures, arribant a la illa Guanaja, el 16 d'octubre desembarca al continent, i els indigenes del llac Chiriqui l'informen que està en un istme, i que a nomès nou dies de marxa h i ha l'Oceà Pacific, pero Colom no fa cas i persegueix obsesivament les perles i metalls preciosos amb que acontentar a la Corona.[31]
El 18 d'octubre de 1502 arriba a les costes de Veragua. El 6 de gener intenta fundar la ciutat de Betlem a Veragua( el primer assentament al continent), i preten deixar a Bartomeu allí i ell marxar a Castella pero no ho aconsegueix. El 16 d'abril marxen de Betlem amb tres caraveles corcades.
L'any 1503, descobrí les illes anomenades Caiman Brac i Petites Caiman que reberen el nom de "Les Tortugues", tanmateix Colom mai arribà a descobrir l'illa de Gran Cayman; aquest viatge fou el seu últim viatge per les Gran Antilles. El terme Les Tortugues vingué donat per la gran quantitat de tortugues que hi havia en elles i als voltants.
El 25 de juny de 1503 arriba a Jamaica on son destruïts, per diverses causes, els dos vaixells que li queden. El 7 de Juliol de 1503, envia una carta als reis amb Diego Mendez.[32] Diego Mendez i Bartolomeo Fieschi, amb una canoa india, van de Jamaica a la Hispaniola a cercar ajut, pero Ovando durant mesos impedií enviar ajut a l'Almirall.
El 2 de gener Colom te un altre motí degut a la manca d'aliments, i Colom treu partit de les taules astronòmiques de Abraham Zacuto per a predir un eclipsí de lluna el 29 de febrer, i aconseguir menjar dels indigenes.
El 29 de juny de 1504 son rescatats de Jamaica en un vaixell enviat per Diego Mendez, i portats a la Hispaniola on arriben el 13 d'agost.
L'11 de setembre de 1504 surt de Santo Domingo i ariba a Sanlucar de Barrameda el 7 de novembre.
Remove ads
Notes i referències
Comentaris
Avançem?
Forçaren
Avui
Continuem?
COMENTARIS
Novetats
Toc, toc
Ho haveu vist això?
Els viatges a les Índies (1492-1504)
COMENTARIS REDACTORS
Podem continuar?
Tres escuts?
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads