Eleccions federals alemanyes de 2025
eleccions de la 21a legislatura del Bundestag From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Les eleccions federals alemanyes de 2025 se celebraran el 23 de febrer de 2025 a la República Federal d'Alemanya per a elegir els diputats del Bundestag del país.
Remove ads
Antecedents
Després de les eleccions federals alemanyes de 2021 es va iniciar un debat renovat sobre el sistema d'adjudicació d'escons avançats i d'anivellament vigent des de les eleccions de 2013, que elegia un Bundestag amb 736 membres, el parlament escollit lliurement més gran del món, i es va reformar el març de 2023 per fixar la mida dels futurs Bundestags en 630 membres.[1]
Segons l'Oficina Federal d'Estadística alemanya, el producte interior brut d'Alemanya va caure un 0,3% el 2023 i un 0,2% en 2024,[2] i la coalició de govern liderada pel canceller Olaf Scholz del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) amb el Partit Democràtic Lliure (FDP) i Aliança 90/Els Verds (GRÜNE) va contar amb 416 diputats va col·lapsar el 6 de novembre de 2024 quan Christian Lindner, el ministre de Finances i líder del FDP va ser destituït per Scholz, que va proposar un vot de confiança a mitjans de gener seguit d'unes eleccions anticipades a finals de març amb la intenció de liderar un govern entretant en minoria format pel SPD i els Verds amb l'objectiu d'aprovar projectes de llei clau, inclòs el pressupost del 2025,[3] i finalment va arribar a un acord amb la CDU/CSU per celebrar eleccions anticipades el 23 de febrer de 2025[4] convocades deprés que el govern perdés una moció de confiança el 16 de desembre.[5]
Remove ads
Sistema electoral
Cada papereta té dos vots, un per a un candidat de districte i un segon per a una llista de partit estatal, amb un total de 630 diputats, assignats de manera proporcional als vots, seguint el mètode Sainte-Laguë entre els partits que aconsegueixen almenys el 5 per cent dels vots a nivell nacional o guanyen tres districtes electorals. Els candidats que aconsegueixen la majoria (relativa) en un dels 299 districtes reben els primers diputats i els escons restants de cada partit s'ocupen segons l'ordre de la llista del partit.[1] Els partits que representen grups minoritaris encara estan exempts del llindar del cinc per cent.
Remove ads
Enquestes
Resultats
Remove ads
Conseqüències
El Partit Democràtic Lliure es va convertir en extraparlamentari i Christian Lindner va presentar la seva renúncia a la direcció del partit el 24 de febrer de 2025.[6]
L'endemà de les eleccions, el candidat a cocanciller d'Aliança 90/Els Verds, Robert Habeck, va anunciar la seva dimissio del lideratge del partit,[7] i l'altra cocandidata dels Verds, Annalena Baerbock, així com l'exlíder del partit Ricarda Lang, van esdevenir els líders del partit al Bundestag.[8]
Amb els mals resultat d'Aliança Sahra Wagenknecht - Per la Raó i la Justícia, Sahra Wagenknecht va dir que la participació del partit al govern de Turíngia amb la CDU i l'SPD va ser responsable del fracàs, assenyalant Katja Wolf, la líder de l'organització a l'estat.[9]
Formació de govern
El 9 d'abril, Friedrich Merz va anunciar que s'havia arribat a un acord entre la CDU i l'SPD per formar un govern de gran coalició[10] i l'11 d'abril, es va acordar que Merz seria elegit canceller el 6 de maig, però va perdre la primera votació,[11] havent d'esperar a una segona votació el mateix dia.[12]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads