Espelta
subespècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'espelta[1] o blat espelta (Triticum spelta) és una espècie de blat, (gènere Triticum), dins la família de les poàcies, de vegades considerada una subespècie del blat blancal (Triticum aestivum)[2].
.jpg)
.jpg)
Era un dels cultius més predominants a Orient Pròxim i Europa cap a l'any 5000 - 4000a. C gràcies a la seva resistència envers condicions fredes i sòls pobres, climes que es destacaven en l'edat del bronze. En aquest tipus de societats preindustrials, l'estabilitat de rendiment tenia més valor que l'alta producció, i l'espelta al ser menys vulnerable a plagues i malalties i estar conformada per una beina dura, facilitava la seva producció i emmagatzematge.[3]
Cal destacar que és considerat un blat antic que fa referència a un grup de cereals i pseudocereals que han experimentat mínims canvis genètics i selecció artificial al llarg de mil·lennis. Tot al contrari que els blats més estesos actuals que han sigut el resultat de cultius selectius, com el blat de moro i certes varietats de blat modern.[4]
Addicionalment, pot rebre el nom d'escandia[1] i cal no confondre-la amb l'espelta petita (T. monococcum).
Remove ads
Particularitats
L'espelta presenta tiges gruixudes i medul·lars. Com passa amb la civada, les glumes (closques) romanen adherides al gra després de la batuda i representen entre un 20% i un 30% del pes total del gra[5].
També té la capacitat de trencar-se sota pressió en unitats en forma de barril molt similars a les que es troben en l'Aegilops cylindrica, això fa que es distingeixi de tots els altres membres de Triticum[6].
No només té particularitats morfològiques, sinó que genèticament és una espècie hexaploide, considerada un híbrid entre dues espècies, Triticum dicoccum i Aegilops tauschii, a nivell europeu[7]. A més a més, conté moltes traces de micronutrients, antioxidants i aminoàcids, però menors porcions de sucres[8].
Les seves aplicacions actuals són extenses, ja que és útil tant en gastronomia, salut, biocombustible com en ramaderia i agronomia[9]. Aquest fet provoca que l'espelta estigui guanyant més terreny a nivell internacional i es vagi augmentant la producció mundial gràcies als seus múltiples beneficis[10]. Tot i això, també hi ha casos de malalties provocades per aquesta espècie, però existeixen mecanismes i normes de seguretat alimentària per evitar la seva expansió[11].
Remove ads
Taxonomia
Aquesta subespècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778) com una espècie, amb el nom de Triticum spelta,[12][13] però la seva classificació actual com a subespècie de Triticum aestivum va ser publicada l'any 1918 pel botànic suís Albert Thellung (1881-1928) a la revista berlinesa Naturwissenschaftliche Wochenschrift.[14][15]
Sinònims
Els següents noms científics són sinònims homotipics i heterotípics de Triticum aestivum subp. spelta:[2] [16]
- Sinònims homotípics:
Els sinònims homotípics comparteixen exactament el mateix tipus nomenclatural, és a dir, deriven del mateix basionim que l'espelta, però són noves combinacions.
- Sinònims heterotípics
- Triticum aestivum subsp. tibetanum Q.Q.Shao
- Triticum aestivum subsp. yunnanense King ex S.L.Chen
- Triticum arduinoi Mazzuc.
- Triticum arias Clemente
- Triticum bengalense P.Lawson
- Triticum duhamelianum Mazzuc.
- Triticum elymoides Hornem.
- Triticum forskalei Clemente
- Triticum rufescens Steud.
- Triticum spelta aestivum Schübl.
- Triticum spelta var. albumcompactoides Sanchez-Monge & Villena
- Triticum spelta var. arduinoi (Mazzuc.) Flaksb.
- Triticum spelta f. arduinoi (Mazzuc.) Brand
- Triticum spelta aristatum Schübl.
- Triticum spelta subsp. aristatum (Schübl.) Schübl. & G.Martens
- Triticum spelta subsp. aristatum Schübl. & G.Martens
- Triticum spelta var. carthlicum Zhizhil. & Berishv.
- Triticum spelta grex duhamelianum (Mazzuc.) Flaksb.
- Triticum spelta var. duhamelianum (Mazzuc.) Flaksb.
- Triticum spelta f. duhamelianum (Mazzuc.) Brand
- Triticum spelta var. griseoturanorecens Udachin
- Triticum spelta var. ispharosubbaktiaricum Udachin
- Triticum spelta subsp. kuckuckianum Gökgöl
- Triticum spelta var. kuckuckianum Udachin
- Triticum spelta subsp. muticum (Schübl.) Schübl. & G.Martens
- Triticum spelta var. muticum (Schübl.) Gray
- Triticum spelta subsp. muticum Schübl. & G.Martens
- Triticum spelta muticum Schübl.
- Triticum spelta var. saharae Ducell.
- Triticum spelta var. subbuldoji Udachin
- Triticum spelta var. tarakanovii Udachin
- Triticum spelta var. tashausicum Udachin
- Triticum spelta subsp. tibetanum (Q.Q.Shao) N.P.Gonch.
- Triticum spelta var. turanoalborescens Udachin
- Triticum spelta var. turanoalefeldii Udachin
- Triticum spelta velutinum Schübl.
- Triticum spelta var. viridoalbispicatum Jakubz.
- Triticum spelta var. viridoarduinii Jakubz. & Puchalski
- Triticum spelta subsp. yunnanense (King ex S.L.Chen) N.P.Gonch.
- Triticum speltiforme Seidl ex Opiz
- Triticum vulgare var. album Alef.
- Triticum vulgare var. arduinoi (Mazzuc.) Alef.
- Triticum vulgare var. coeruleum Alef.
- Triticum vulgare var. duhamelianum (Mazzuc.) Alef.
- Triticum vulgare var. fringillarum Alef.
- Triticum vulgare var. michauxii Alef.
- Triticum vulgare var. rufum Alef.
- Triticum vulgare var. vulpinum Alef.
- Triticum zea Host
Els sinònims heterotípics són noms diferents basats en altres espècimens originals que posteriorment s'ha determinat que en realitat pertanyien al mateix tàxon que l'espelta, és per aquest motiu, que actualment es consideren sinònims.
Remove ads
Història
L'espelta, l'espelta petita i la pisana són els cereals cultivats més antics en Europa.[17]
L'espelta es va originar a l'Orient Mitjà, on va ser cultivada almenys fa 5000 anys.[18] Les evidències més antigues venen del Caucas del Sud, el nord del mar Negre i l'Iraq.[17] És l'espècie de blat més antiga cultivada en l'antic Egipite i en Itàlia, originària d'un entrecreuament espontani entre herbes silvestres.[19]
Tot i que anteriorment hem mencionat la seva capacitat de resistència i estabilitat, malgrat això, com que l'espelta té un rendiment per hectàrea més baix que el blat i només es pot plantar a zones fredes i muntanyoses[18], va caure pràcticament en desús i només es va conservar en indrets de clima o terres poc adequades pel blat normal com ara els climes més freds d'algunes zones del centre d'Europa.
Durant l'edat del bronze va ser estesa pel nord d'Europa i en l'edat del ferro es va convertir en la principal espècie de blat en el sud d'Alamània, Suïssa i Gran Bretanya, substituint la pisana. Al segle I, en gran part d'Europa, l'espelta va ser substituïda per blats que no calia batre.[17] Fins a l'edat mitjana, era el cereal que conformava el pa de les classes benestants.[18]
Va ser introduïda als Estats Units pel segle XIX, a partir de la immigració russa.[17] La producció d'espelta va tornar a créixer a finals del segle XX, pel centre d'Europa i pel Nord d'Amèrica.[19]
Actualment, el cultiu d'espelta està augmentant, ja que es considera un cereal molt saludable i nutritiu. Els països europeus amb més producció són Alamània, Bèlgica, Àustria, Suïssa, Eslovènia, Espanya (sobretot per la zona d'Astúries) i Itàlia. A l'est d'Europa també hi ha una alta producció d'espelta. Es fa servir sobretot per la producció de pa, tot i que també es pot fer servir per fer sopes, pastissos, galetes, productes de confiteria i pasta (fresca o seca). A part del consum humà, també és cultivada pel consum animal.[17]
Morfologia
.jpg)
Com totes les poàcies, l'espelta és una planta herbàcia que forma una inflorescència en espiga. Presenta tiges gruixudes i medul·lars[20]. Les seves fulles són planes i s'alternen al llarg de la tija, a cada fulla hi ha una beina (una mena de capa) que envolta aquesta. També tenen una lígula amb petites aurícules a la seva base[21]. En comparació al blat, l'espelta és més alta (40 cm més alta de mitjana) i les seves espigues són llargades, laxes i sense arestes. Els cultius d'espelta acabaran mesurant entre 90 i 130 cm d'alçada[8].
A l'espiga hi ha el raquis que és l'eix central d'on surten les espiguetes, aquestes espiguetes tenen com a base les glumes, que serviran per protecció[22]. A cada espigueta s'hi agrupen noramlment parelles de grans[23]. De manera que la closca com a tal estarà formada pel conjunt de glumes que romanen adherides el gra, aquestes parts no es mengen.
Quan comença a créixer, es manté arran de terra durant un llarg temps, fins que comença a guanyar volum i alçada. Un cop madur té un color marronós, al contrari que el blat, que té un color grogenc.[23]
Com passa amb la civada, les glumes (closques) romanen adherides al gra després de la batuda i representen entre un 20% i un 30% del pes total del gra.[5]
Té la capacitat de trencar els raquis sota pressió en unitats en forma de barril molt similars a les que es troben en l'Aegilops cylindrica, això fa que es distingeixi de tots els altres membres de Triticum[6].
Remove ads
Genètica
Triticum spelta és una espècie hexaploide amb 42 cromosomes. L'espelta europea és considerada un híbrid d'un blat emmer cultivat (Triticum dicoccum) i d'una herba silvestre (Aegilops tauschii). [24] Per altra banda, l'espelta asiàtica és un híbrid de pisana i d'herba de cabra (Aegilops tauschii).[25]
Aquesta espècie d'espelta europea hexaploide, presenta 6 còpies (6n) de 7 cromosomes diferents (42 cromosomes en total). Té tres tipus de genomes amb 7 cromosomes diferents, cada un provinent de diferents espècies ancestrals: A, B i D, i com que té dues còpies de cada genoma, acaba sent: AABBDD. Pertany al gènere Triticum, igual que el blat (Triticum durum) i altres blats hexaploides.[8] L'evolució de l'espelta i del blat és tan estreta que actualment es consideren de la mateixa espècie.[22]
Remove ads
Condicions de creixement
Els hàbits de creixement de l'espelta són similars als del blat d'hivern. És generalment més resistent i es pot cultivar en sòls mal drenats i de baixa fertilitat, encara que creix millor en sòls sorrencs del mig oest.[5] Tot i això, l'espelta és susceptible a malalties i a l'aclodament (les tiges es dobleguen) i per això s'ha de vigilar a l'hora d'aplicar fertilitzant amb nitrogen, ja que el nitrogen estimula el seu creixement i pot arribar a provocar unes tiges dèbils i massa altes, que no aguanten el vent i unes arrels dèbils. Per això s'aplica el fertilitzant quan l'espelta ja està prou crescuda i així augmenta el contingut proteic sense afeblir la tija. L'eficiència d'absorció del nitrogen és semblant a la del blat.[8]
Al contrari que el blat, l'espelta pot créixer en condicions ambientals molt més dures i amb menys substrat.[7] Requereix sòls humits i de climes temperats, amb temperatures que oscil·lin entre els 10ºC i els 25ºC. El sòl ideal és una terra franca, drenada i amb un pH entre 6 i 7,5.[26] És per això que es pot aplicar calç per mantenir el pH del sòl al voltant de 6. L'espelta pot resistir la gelada gràcies a un gen que es troba en el cromosoma 5A.[8]
.jpg)
La sembra es fa entre octubre i novembre, amb una densitat de 150-200 kg/ha i amb un conreu superficial previ per airejar el terreny i eliminar males herbes. També es pot aplicar un adob compost de nitrogen, fòsfor i potassi abans de cultivar, tot i que en general no se sol aplicar fertilitzants. Es recomana tornar a posar adob en la primavera, abans de fer la collita.[26]
La collita es fa entre el juliol i l'agost, quan la palla està seca i el gra ja ha madurat. S'ha de separar el gra de la palla, netejar i assecar el gra i emmagatzemar en una humitat del 12% en sitges o sacs.[26]
Remove ads
Contingut nutritiu
En una porció de 100g d'espelta crua[27], obtenim els següents valors nutricionals majoritaris:
- Valor energètic: 1410 kJ
- Proteïna: 14,6 g
- Lípids totals (greixos): 2,43 g
- Fibra:10,7g
- Sucres totals: 6,82 g
Respecte als sucres totals, existeixen variacions entre les proporcions de sacarosa (0,59g), glucosa (0,84g), fructosa (0,24g) i maltosa (5,15g). Seguidament, l'espelta també conté traces de magnesi, fòsfor, potassi i, en menor concentració, ferro i sodi. A més a més, presenta una sèrie de vitamines com la vitamina A, E i K (fil·loquinona). Es destaca que té tres cops més albúmines, fòsfor i vitamina A que no pas el blat[28] i una quantitat elevada de components bioactius.[22] D'afegit, presenta compostos antioxidants com fenòlics i tocoferols.
El contingut proteic pot variar molt, amb una mitjana de 10-20% (superior al del blat) depenent de les condicions de creixement i les agrotècniques utilitzades. Els aminoàcids més comuns són l'àcid glutàmic i la prolina. Els que es troben en menor concentració són el triptòfan, la lisina i la treonina. El 80% del contingut proteic són les proteïnes d'emmagatzematge de l'endosperma, cosa que fa que no hi hagi tanta variació amb la composició d'aminoàcids. Tot i ser deficient en lisina, no ho és tant com el blat, cosa que fa que sigui més recomanat la farina d'espelta sobretot per les dietes de nens petits.[29]
L'efecte de fertilitzats de nitrogen fa que la concentració total de proteïnes i la ràtio de certs aminoàcids pugi (cosa que provoca que la ràtio d'altres aminoàcids baixi, com el de la lisina i el d'aminoàcids que també requereixen sulfur). Per a augmentar la concentració de lisina s'ha d'augmentar la concentració de proteïnes que continguin aquesta o la concentració de lisina lliure en el gra d'espelta. Les tècniques per aconseguir això de moment són molt deficients.[29]
És important recalcar que conté gluten, per tant, no és apte per als celíacs, encara que es trobi, genemira ralment, en menor concentració en el blat comú. No només està en menor proporció, sinó que el gluten de l'espelta és diferent, fet que pot fer-lo més apte per persones no celíaques [30]. Al mateix temps, l'espelta sovint es consumeix en formes menys processades (farina integral, gra sencer) mentre que el blat comú es processa a gran escala, perdent fibra i nutrients[31].
Remove ads
Característiques distintives de l'espelta respecte del blat
L'espelta i el blat comparteixen diverses característiques, però també presenten diferències que permenten distingir-los clararament. La següent taula sintetitza els principals trets comparatius:
Remove ads
Aplicacions actuals
Gastronomia
Darrerament, s'ha incrementat el consum de l'espelta de la mà de les botigues de dietètica i vegetarianes. Hi ha moviments gastronòmics que afirmen que menjar aquest tipus de cereals és millor per la salut humana que consumir els blats corrents.[32]
Els grans d'espelta es poden moldre i obtenir-ne farina, amb aquesta es poden fer diversos pastissos i pa, com ara un tipus especial de pa fet barrejant espelta amb altres farines (blat i sègol). Aquest pa d'espelta té un valor dietètic i nutricionals més alts que el de blat, ja que conté aminoàcids importants, així com hidrats de carboni, olis, vitamines del grup B i vitamines E i K, sals minerals de ferro, calci, magnesi i altres.[21]
Així doncs, el seu gra es pot veure utilitzat per a farina, flocs d'espelta, cafè instantani, caramels. Amb aquesta farina també podem fer pasta i espessir caldos i salses.[33] És fàcil de digerir i bo per a malalts i convalescents (nens i grans).[21] La farina feta a partir d'espelta té una textura molt més suau que la que està feta a apartir de blat.[23] Igual que el blat, l'espelta té el genoma D, que li proporciona viscoelasticitat.[8]
El cereal d'espelta sense triturar es pot fer servir per galetes, pans de pessic, pastissos, magdalenes, granoles o barretes de cereals. També es pot fer servir el gra de l'espelta com a guarnició per les amanides, per sopes o per enriquir guisats.[33]
Salut
Des de fa relativament poc, s'ha comprovat que l'espelta pot ser útil per afavorir el creixement biòtic a l'aparell digestiu. Es considera un aliment probiòtic, sobretot després de la seva fermentació, perquè estimula el creixement de Lactobacillus spp. i Bifidobacterium spp. [34]. A més a més, augmenta els seus nivells proteics i de manitol, tot i que disminueix la seva concentració en fructosa, sacarosa, maltosa... També cal comentar que té un rol important en la inhibició de creixement de bacteris oportunistes patògens com SalmonellaTyphimurium i Listeria spp [34].
D'una altra banda, després de l'augment de producció d'espelta durant l'última dècada, s'ha intentat analitzar si aquesta espècie és millor nutricionalment respecte al blat comú. Tot i que es tendeix a pensar que l'espelta és més saludable, la veritat és que els dos aliments presenten una gran variabilitat nutricional, i la salutabilitat depèn del genotip concret i el context dietètic de cadascun. Segons el tipus de sòl, fertilització, clima i sistema de cultiu, el contingut de nutrients es modifica [35]. És cert que l'espelta conté més micronutrients, com s'ha mencionat anteriorment, i major concentració d'antioxidants que poden beneficiar més que el blat, tanmateix, el major contingut de l'àcid pot ser un inconvenient per l'absorció de micronutrients, ja que es tracten d'antinutrients. Aquesta característica no suposa un perill, però s'ha de tenir en compte, sobretot, en dietes vegeterianes o veganes.[33] Aquest efecte pot reduir-se amb processos com la fermentació o amasat prolongat que degraden parcialment el fitat [35]. Respecte al blat, l'espècie mostra nivells més elevats d'arabinoxilans que també té efectes benecifiosos. En conclusió, no es pot afirmar que en tots els casos l'espelta és millor que el blat comú, però certes línies representen grans beneficis per la salut. El futur de la recerca se centra a identificar i aprofitar soques concretes per optimitzar la nutrició humana i sostenibilitat agrícola.[35]
En tenir un índex glucèmic baix, els aliments que tinguin espelta són molt recomanats per persones amb diabetis del tipus 2, ja que manté els nivells de glucosa en sang baixos.[33]
Ramaderia
L'espelta s'utilitza pel consum per a bestiar, ja siguin vaques, petits remugants, xais... Afavoreix una millor salut intestinal gràcies al seu contingut en fibra i midó. A més a més, té una gran concentració energètica en el seu nucli, semblant a la dels blats convencionals, per tant, es pot utilitzar com a alternativa a aquests en el pinso d'animals.[36] En alguns casos, l'espelta s'ha arribat a considerar com a substitut parcial de civada i d'avena, en sistemes de cria ecològics d'ovins, ja que no afecta negativament el seu creixement ni a la posterior qualitat de la carn.[37]
Agronomia
Actualment, l'espelta és considerada un dels blats més importants a Europa a causa de la seva taxa de conreu. En països com Alemanya, França i Regne Unit, la demanda i producció va augmentant, i cada cop els preus són més alts en relació amb el blat comú. Aquest fet també provoca la comercialització internacional entre països de la Unió Europea, sobretot, en aquests tres països s'exporten grans quantitats d'espelta cap a Països Baixos [38]. D'una altra banda, els seus limitats requisits per la fertilització, el seu creixement òptim en conreus freds o pobres i la seva capacitat de regeneració del sòl, el fan un gra ideal. Alhora, com es comenta en la introducció, és bastant resistent a plagues i malalties[5].
Biocombustible
La palla de l'espelta es pot fer servir com a biomassa per la producció de biocombustible (que a partir de la combustió seria transformat en energia). Després de la collita queda molta palla i es pot treure entre el 30% i el 50% dels residus de cultiu sense afectar la fertilitat de la terra ni l'activitat biològica. Fent servir els pèl·lets procedents de residus agrícoles podem arribar a reduir des del 350% d'emissions de gasos d'efecte hivernacle.[9]
Remove ads
Etapes del processament
L'espelta pot tenir diverses formes de processament segons les empreses, tot i això, generalment es mantenen aquestes etapes:
- Neteja: el gra d'espelta després de ser recol·lectat es neteja per eliminar possibles impureses, altres cereals i, sobretot, possibles infeccions fúngiques.[39] El gra passa per cribes, despedregadores i diferents separadors.
- Descascarillat: Seguidament, es procedeix a l'extracció de la closca o part de la coberta.[40] Aquestes màquines desgranadores poden ser de fricció, d'impacte o diferents tipus, on s'haurà d'ajustar la pressió per evitar trencar el gra.
- Classificació: Separació de les restes de les closques, pols i altres compostos que poden interferir en la purificació total del gra. D'aquesta forma, obtenim un gra homogeni.[41]
- Transformació: Aquest pas és decisiu en el producte del gra. Es pren la decisió de tallar el gra per produir espelta tallada, convertir-lo en laminat, per realitzar flocs, o molt per obtenir farina d'espelta.[41]
- Tractament hidrotèrmic: Consisteix en el tractament de l'espelta a elevada humitat i temperatura per modificar les seves propietats físiques i químiques i millorar la seva qualitat, seguretat i conservació. Durant l'escalfament, el gra s'introdueix en un forn amb l'objectiu d'inactivar enzims no desitjats, destruir microorganismes i desenvolupar sabors i aromes característics.[41]
- Assecament: Després d'humitejar el gra també és important el correcte assecat per evitar el desenvolupament de fongs i bacteris.[41]
Remove ads
Producció mundial
En Espanya hi ha una producció de 2000 a 3500 kg/ha, depenent de les condicions climàtiques i del tipus de cultiu que s'utilitzi. Les varietats més utilitzades són la "Oberkulmer Rotkorn" i "Zollernspelz", ja que són les més adaptades al clima espanyol. Les varietats "Ebners Rotkorn" i "Ostro" són resistents a vàries malalties i estan especialitzades per fer farina d'alta qualitat.[26] El 2025, la producció de blat i espelta va ser de: [10]
.svg){kind=link}
Les dades de la taula corresponen a la producció d'Europa. Caldria comentar els Estats Units per exemple, encara que els registres de les estadístiques oficials de la FAO no es diferencia el blat comú de l'espelta. Tanmateix, als Estats Units les zones productores principals són Pensilvània, Wisconsin i Montana.[42]
I les principals varietats d'espelta que es cultiven són: [43]
Remove ads
Malalties
L'espelta té una alta resistència a patògens fúngics. Un dels patògens més comuns en el blat d'hivern, l'espelta vestida (gra cobert per una beina) i l'espelta nua és Stagonospora nodorum i Pythium aristosproum. Aquests dos són agents causals de la podridura fúngica i tot i que la principal protecció que té l'espelta contra aquests fongs és la gluma (la beina), no s'ha trobat una diferència en la freqüència d'infecció entre l'espelta nua i la vestida.[8]
Una altra malaltia fúngica molt comú és el rovell de la fulla del blat, provocada per Puccinia recondita. Provoca pústules ataronjades en les fulles de l'espelta, reduint així la seva capacitat fotosintètica. Aquesta malaltia també pot ser causada per Puccinia triticina en condicions més càlides i humides. És molt difícil erradicar i controlar aquesta malaltia, ja que és transmesa pel vent.[44]
La fusariosi de l’espiga també és una malaltia fúngica que pot afectar a l'espelta, en concret, a les seves parts aèries. El seu agent causal és Fusarium graminearum i secreta micotoxines, causant dany als grans d'espelta. Aquesta malaltia també pot afectar a la salut humana, ja que les micotoxines poden ser ingerides per humans o pel bestiar. Afecta sobretot en la fase de floració de l'espelta i en climes càlids i humits.[44]
L'espelta també pot ser afectada per plagues d'insectes, com els àfids (per exemple, Sitobion avenae). Aquests s'alimenten de la saba i poden transmetre virus, com el virus del nanisme groc del blat (també conegut com a Barley yellow dwarf virus o BYDV). A més a més, també produeixen melassa, que afavoreix el creixement de floridures negres i inhibeix la fotosíntesi. L'escarabat de la fulla del cereal (Oulema melanopus) s'alimenta de les fulles de l'espelta i causa una reducció dels seus grans i defoliació.[44] Tambè es pot destacar la mosca del blat, Mayetiola destructor, una espècie de mosca que dona lloc a plantes febles amb sistemes d'arrel deficients. Tanmateix, aquests insectes no solen ser una preocupació greu per a l'espelta.[5]
Els nematodes i els cucs de filferro s'alimenten de les arrels i limiten les capacitats d'adsorció de nutrients i d'aigua de l'espelta. També causa un creixement atrofiat i que siguin més vulnerables a patir infeccions per altres patògens.[44]
Els mecanismes que s'apliquen actualment per evitar totes aquestes malalties són la rotació de cultius, la selecció de variants d'espelta resistents i pesticides o fungicides. Les estratègies MIP (maneig integrat en les plagues) són les que actualment estan guanyant més importància, ja que són les menys danyoses pel medi ambient.[44] L'objectiu d'aquestes és controlar els nivells dels agents patògens en comptes d'erradicar totes les poblacions d'organismes per així minimitzar l'impacte dels plaguicides en el medi ambient.[45] Alguns dels tractaments ecològics que existeixen estan fets a partir de sofre i extractes vegetals. També es pot fer un control biològic fent servir d'insectes beneficiosos.[26]
Seguretat alimentaria
Els brots d'intoxificació alimentària solen aparèixer quan l'aliment està contaminar per un patogen. En el cas de l'espelta, igual que passa amb altres blats, no s'han documentat borts de malalties associtas directament al seu consum[11]. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que la contaminació de l'espelta i un emmagatzematge en condicions inadequades d'humitat i temperatura pot implicar un peril. És per això que la Unió Europea estableix límits estrictes per garantir aquesta seguretat alimentària.[46]
En el seu emmagatzematge, el gra de blat pot ser afectat per plagues diferents, com insectes, diferents microorganismes (principalment fongs i bacteris per efecte de la temperatura i humitat), rossegadors i ocells.[47]
El principal risc, i un dels únics, per la salut és la presència de gluten, que la fa no apta per a persones amb malaltia celíaca ni amb sensibilitat al gluten no celíaca, tal com s'ha comentat anteriorment.[48] A l'espelta es troben les seqüències imunogèniques del gluten, de manera que els anticossos dels pacients celíacs reconeixen igualment els pèptids del gluten de l'espelta. Així doncs, l'espelta conté gluten funcional i provoca la mateixa resposta immunitària en individus celíacs, conseqüentment, no és apta per a persones amb malaltia celíaca.[48]
També, tot i que tradicionalment s'ha considerat que el pa d'espelta és més fàcil de digerir que el blat comú, estudi clínics no han trobat diferències objectives en la tolerància gastrointestinal ni en la seva digestibilitat.[48]
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads