Ferdinand Bracke

Ferdinand Bracke (Hamme, 25 de maig de 1939) és un ciclista belga, ja retirat, que fou professional entre 1962 i 1978.^[1] Era especialista en contrarellotges.

Ferdinand Bracke

Biografia
Naixement	Ferdinand Bracke 25 de maig de 1939 Hamme (Bèlgica)
Altres noms	Ferdi
Nacionalitat	Bèlgica
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Bèlgica
Esport	ciclisme en pista
Disciplina esportiva	ciclisme en pista
Clubs professionals   1962-1973. Peugeot-BP 1974. Watney-Maes 1975. Ti-Raleigh 1976-1977. Lejeune-BP 1978. Old Lords-Splendor
Participà en
Principals triomfs
Curses per etapes	Volta a Espanya (1971) 2 etapes al Tour de França
Premis
(1967)  Trofeu Nacional al Mèrit Esportiu
Llista Trajectòria   Equip Competició 1962-1973 Peugeot 1974-1974 Maes Pils-Mini Flat 1975-1975 TI-Raleigh 1976-1977 Lejeune-BP 1978-1978 Splendor

Medaller
Ciclisme
Campionat del Món de ciclisme en pista
	París 1964	Persecució individual
	Sant Sebastià 1965	Persecució individual
	Frankfurt 1966	Persecució individual
	Anvers 1969	Persecució individual
	Marsella 1972	Persecució individual
	Sant Sebastià 1973	Persecució individual
	Mont-real 1974	Persecució individual

Va combinar la seva participació en curses en carretera amb el ciclisme en pista, arribant a ser campió de Bèlgica de persecució cinc vegades i campió del món de la mateixa especialitat en tres ocasions.^[2] El seu major èxit en carretera fou el triomf a la Volta a Espanya de 1971, per davant del seu compatriota Wilfried David i l'espanyol Luis Ocaña. Al Tour de França aconseguí 2 victòries d'etapa i el 1968 pujà al podi en finalitzar en tercera posició.^[3][4]

El 30 d'octubre de 1967 va batre el rècord de l'hora, a Roma, vigent en poder de Roger Rivière des de feia més de vuit anys. Va recórrer 48 km i 93 m, superant en 750 metres el rècord fins aleshores vigent. Un any després Ole Ritter va superar la seva marca a Mèxic.^[3]

Palmarès en pista

• 1964
  • Campió del món de persecució
• 1965
  • Campió de Bèlgica de persecució
• 1967
  • Campió de Bèlgica de persecució
  • Rècord de l'hora
  • 1r als Sis dies de Charleroi (amb Patrick Sercu)
• 1968
  • 1r als Sis dies de Charleroi (amb Patrick Sercu)
• 1969
  • Campió del món de persecució
• 1972
  • Campió de Bèlgica de persecució
• 1973
  • Campió de Bèlgica de persecució
  • 1r als Sis dies de Mont-real (amb Robert Van Lancker)

Palmarès en ruta

• 1961
  • Vencedor d'una etapa a la Volta a Limburg amateur
• 1962
  • 1r al Gran Premi de les Nacions
• 1964
  • Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque
  • Vencedor d'una etapa del Midi Libre
• 1965
  • 1r del Tour de l'Alt Loira
• 1966
  • 1r al Trofeu Baracchi (amb Eddy Merckx)
  • Vencedor d'una etapa al Tour de França
  • Vencedor d'una etapa de la Volta a Bèlgica
• 1967
  • 1r al Trofeu Baracchi (amb Eddy Merckx)
• 1968
  • 1r al Gran Premi Baden-Baden (amb Vittorio Adorni)
  • Vencedor d'una etapa de la París-Niça
• 1969
  • Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque
  • Vencedor d'una etapa del Midi Libre
• 1970
  • 1r al Gran Premi de Valònia
  • Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque
• 1971
  • 1r a la Volta a Espanya
  • 1r a la Fletxa de Haspengouw
• 1972
  • Vencedor d'una etapa a l'Étoile des Espoirs
• 1973
  • 1r al Gran Premi Pino Cerami
• 1974
  • 1r al Gran Premi de Mònaco
  • Vencedor de 2 etapes de la Volta a Bèlgica
  • Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oise
• 1976
  • Vencedor d'una etapa al Tour de França

Resultats al Tour de França

• 1963. 21è de la classificació general
• 1964. Abandona (13a etapa)
• 1965. Abandona (11a etapa)
• 1966. 32è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
• 1968. 3r de la classificació general
• 1969. 57è de la classificació general
• 1971. 58è de la classificació general
• 1976. 77è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
• 1977. Abandona (17a etapa)

Resultats a la Volta a Espanya

• 1971. 1r de la classificació general
• 1973. 54è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia

• 1967. 39è de la classificació general