Fermí Reixach i García
actor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Fermí Reixach i García (Lloret de Mar, 21 d'agost de 1946 - Lloret de Mar, 12 de juny de 2024) fou un actor de teatre, cinema i televisió català.[1] Va treballar en projectes de cinema (El mort i ser feliç, La voz dormida, 14 d'abril. Macià contra Companys), televisió (La Riera, Polseres vermelles, 23-F: la película) i teatre (Pàtria, El mestre i Margarita).[2]
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Remove ads
Biografia
Fermí Reixach, va néixer el 1946 a Lloret de Mar. De ben jove, ja va pujar als escenaris de la mà de la Neus, la seva germana, al Casal de l'Obrera a Lloret de Mar.[3] Posteriorment, va estudiar interpretació al centre Estudis Nous de Teatre de Barcelona, sota la direcció d'Albert Boadella i Josep Montanyés, i a l'Institut del Teatre, també de Barcelona.[3] Paral·lelament, va treballar en diversos espectacles de teatre independent i professional: amb el Grup d'Estudis Teatrals d'Horta, amb Guillermina Motta i amb Josep Anton Codina. És membre fundador del grup teatral Els Comediants (1972) i del col·lectiu Teatre Lliure (1976).
Va debutar oficialment en el teatre quan es van fundar Els Comediants, en l'obra Catacroc, el 1973, i en el cinema el 1980 amb La campanada, dirigida per Jaime Camino, amb qui també va treballar en Llums i ombres, el 1988.[4]
De 1976 a 1980 va participar amb el Teatre Lliure a Camí de nit, La petita Mahagony, La cacatua verda, Leonci i Lena, Titus Andrònic, Hedda Gabler, La vida del rei Eduard II d'Anglaterra, Abraham i Samuel, La bella Helena, Les tres germanes i El balcó.
Després de quatre anys de treball en el Lliure, el 1980 va fer un gir a la seva carrera quan va obtenir una beca de la Fundación Juan March i del Comitè Conjunto Hispano-Norteamericano per ampliar els estudis d'interpretació a Nova York, concretament a l'Stella Adler Institute, així com a l'Ernie Martin Actor's Creative Studio, escoles en les quals es va convertir en un actor del mètode Stanislavski.[4] Després va aconseguir una altra beca Fulbright per prosseguir els estudis a Nova York des de 1981 fins a 1984. Durant la seva estada formativa, també va rebre classes de veu de John Devers i va assistir com oient a l'Actor's Studio de Lee Strasberg. Més endavant va fer els cursos de Script interpretation en aquesta mateixa escola.
Es va consolidar professionalment als anys 1982 i 1983, quan va protagonitzar El rei Lear, Ederra i Don Juan Tenorio en diversos escenaris de Madrid i va gravar Don Juan Tenorio per a la televisió.
El 1984 va tornar a Barcelona definitivament, amb l'obra Diari d'un boig, de Nikolai Gógol, dirigida per Ernie Martin, un dels seus professors a Nova York. La seva interpretació en aquesta obra va significar el reconeixement definitiu dels seus dots com a intèrpret a Catalunya i Espanya. Diari d'un boig es va convertir en la producció més important de la seva carrera, peça que ha representat fins a l'actualitat en escenaris de tot el món.
Des de llavors va treballar, entre altres obres, a Mel salvatge, La filla del carmesí, Tío Vania, Edipo Rey, Edipo en Colono i El pare. També va fer les lectures dramatitzades de Veinte poemas de amor y una canción desesperada, de Pablo Neruda i Un home apassionat, de diversos poetes catalans.
A la fi dels anys 80, va intervenir en diverses pel·lícules, entre les quals cal destacar Llums i ombres, Matar al Nani i Daniya, el jardí de l'harem, que van donar un impuls a la seva carrera en l'àmbit cinematogràfic, labor que ha compaginat des de llavors amb la seva dedicació al teatre.[5]
Des del seu debut, Fermí Reixach va protagonitzar més d'una trentena de muntatges teatrals i va intervenir en més de vint pel·lícules i en nombroses sèries i produccions per a la televisió. Va treballat a les cintes El mort i ser feliç, La voz dormida, 23-F: la película, 14 d'abril. Macià contra Companys, La mosquitera, Animales domésticos, El Greco, Estació de l'oblit i Siempre hay tiempo, entre d'altres. I durant tres temporades fou el personatge Guillem Almeda de la telesèrie de TV3 La Riera.[4]
Reixach parlava i interpretava en català, castellà i anglès, per la qual cosa va participar en produccions teatrals i cinematogràfiques a Europa, l'Amèrica Llatina i els Estats Units.
Va morir el 12 de juny de 2024 a la seva ciutat natal, als 77 anys.[1][6]
Remove ads
Trajectòria professional
Cinema
Teatre
Productor teatral
Televisió
Altres
Remove ads
Reconeixement professional
Premis
- Premi Ícaro de teatre de Diario 16 al millor actor de l'any per la seva interpretació en El rei Lear, Ederra i Don Juan Tenorio (1983)
- Premi de l'Associació d'Espectadors de Teatre (AET) de Reus per la seva interpretació en Diari d'un boig (1985)
- Millor actor, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel seu paper en la pel·lícula Daniya, el jardí de l'harem (1988)
- Millor actor en el Festival de Cine de Gijón i en la Semana de Cine de Múrcia pel llargmetratge En el jardín (1989)
- Premi a la millor pel·lícula en el Festival de Cinema Independent de Barcelona per Bert
- Membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català (2022)[7]
Nominacions
- Nominació als Premis Gaudí del Cinema Català com a Millor Actor Secundari per La mosquitera (2011)
- 2 Nominacions als Premis Gaudí del Cinema Català com a Millor Actor Protagonista per Estació de l'oblit i a Millor Actor Secundari per The frost (La escarcha) (2010)
- Nominació als I Premis Gaudí del Cinema Català com millor actor secundari pel seu paper a El Greco (2008)
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads