Ferran I de Lleó

Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).

Ferran I de Lleó

Biografia
Naixement	c. 1016 (Gregorià) Navarra
Mort	27 desembre 1065 (48/49 anys) Lleó
Sepultura	San Isidoro
Rei de Lleó (Iure uxoris)
1037 – 1065 Juntament amb: Sança I de Lleó
Comte de Castella
1029 – 1065 – Supressió del càrrec →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	polític, rei, governant
Carrera militar
Conflicte	batalla d'Atapuerca Batalla de Tamarón
Altres
Títol	Consort reial de Lleó Comte de Castella
Família	Dinastia Ximena
Cònjuge	Sança I de Lleó (1033 (Gregorià)–)
Fills	Urraca de Castella, Sanç II de Castella, Elvira de Toro, Alfons VI de Lleó, Garcia I de Galícia
Pares	Sanç Garcés III de Pamplona   i Múnia I de Castella
Germans	Garcia Sanxes III Ramir I d'Aragó Gonçal I de Ribagorça Ximena Sanxes

Família

Era fill de Sanç III el Major, rei de Navarra, d'Aragó i regent del Comtat de Castella, i de la seva muller Múnia I, comtessa de Castella. El 1033 es va casar amb Sança de Lleó, filla d'Alfons V de Lleó i hereva del Regne de Lleó a la mort del seu pare. Amb aquest matrimoni s'uniren els dos regnes. El matrimoni tingué cinc fills, i entre els mascles repartí el seu vast regne.

• l'infant Sanç II de Castella (v 1037-1072), rei de Castella i rei de Lleó
• l'infant Alfons VI de Lleó (v 1040-1109), rei de Lleó i rei de Castella
• l'infant Garcia I de Galícia (1042-1090), rei de Galícia
• la infanta Urraca de Castella (v 1033-1101),^[1] religiosa
• la infanta Elvira de Castella (v 1039-1101),^[2] religiosa

Política expansiva

Del seu pare va heretar el comtat de Castella, mentre el seu germà Ramir va heretar el comtat d'Aragó, convertit també en regne, i el seu altre germà Garcia Sanxes va heretar el regne de Navarra.

El mateix febrer de 1035, just a la mort del seu pare, va heretar el comtat de Castella. Amb el repartiment de terres castellanes va esclatar una lluita entre Garcia Sanxes i Ferran I de Castella, morint Garcia a la batalla d'Atapuerca el 15 de setembre de 1054.^[3] Va conquerir territoris en poder d'altres regnes, situant Castella en un lloc de predomini peninsular durant diversos anys. Va rebre de Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar, emir de Batalyaws, una paria anual de cinc mil dinars des de 1057,^[4] i també dels emirats de Saraqusta i Ixbíliya.^[5]

Va expandir-se per Portugal i va conquerir la ciutat de Coïmbra als musulmans el 1064. Després de la batalla de Graus, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans,^[6] i el 1064, ja sense la defensa castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder prendre Barbastre, tot i que fou aviat recuperat,^[7] i Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre, assetjant la ciutat de Balànsiya i aixecat el setge, vencent a l'emirat de Balànsiya a la batalla de Paterna durant la retirada.^[8] Després de la batalla els cristians reprengueren el setge però el rei emmalaltí i es retirà a Lleó, morint el 27 de desembre.^[8]