Fontcoberta

Fontcoberta és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany.

Per a altres significats, vegeu «Fontcoberta (Queixàs)».

Fontcoberta

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
42° 08′ 40″ N, 2° 47′ 28″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Pla de l'Estany
Capital	Fontcoberta
Població humana
Població	1.503 (2024) (86,88 hab./km²)
Llars	51 (1553)
Gentilici	Fontcobertí, fontcobertina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	17,3 km²
Altitud	207 m
Limita amb	Esponellà Banyoles Cornellà del Terri Vilademuls Porqueres
Identificadors descriptius
Codi postal	17833
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17071
Codi IDESCAT	170715
Lloc web	fontcoberta.cat

Etimologia

També escrit amb grafia fonètica com Fontcuberta, el topònim està documentat al segle xii com Fonte Coperta, aglutinació de font i coberta en el sentit de «font amagada o protegida».^[1]

Història

A principis del Segle XIX Fontcoberta, Espasens i Vilavenut eren municipis independents. De resultes de la reducció del número de municipis, el 1846 Fontcoberta va incorporar els altres dos municipis.^[2] En els darrers anys la població s'ha concentrat sobretot al nucli de Melianta a la carretera de Banyoles a Cabanelles.

A prop del Clot d'Espolla hi ha el jaciment arqueològic de Roca Foradada, que ha estat objecte de diverses campanyes d'excavació en els darrers anys.^[3]

Geografia

• Llista de topònims de Fontcoberta (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

Entitat de població	Habitants (2024)
Melianta	1.283
Vilavenut	97
Fontcoberta	76
Figueroles	26
Veïnat d'en Fares	19
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497	1515	1553	1787	1887	1900	1920	1950	1970	2010	2024
45	48	51	468	677	563	651	621	509	1.280	1.503

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

Llocs d'interès

L'edifici més important és l'església romànica de Sant Feliu. El temple fou consagrat el 922, però l'edifici actual és del segle xii, amb un presbiteri reformat el segle xvi.

Té dins de la seva demarcació l'ermita de la Mare de Déu de la Font, de la qual se'n té constància el 1261 i la capella de Melianta, construïda el 1983 segons plànols de l'arquitecte Joan Moner i Riera per atendre els fidels del veïnat del mateix nom.

També hi ha el Museu de la Història de Fontcoberta (a Can Jan)^[4] i les Alzines Reclamadores de Fontcoberta, les quals destaquen per llur monumentalitat.

Des de 2020 l'Ajuntament és a Can Jan, al nucli de La Farrès

Al límit amb el municipi de Serinyà hi ha l'estany intermitent del Clot d'Espolla.