Geversita

La geversita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la pirita. Rep el nom en honor de Traugott Wilhelm Gevers (23 d'abril de 1900, Nova Hannover, Natal (actual Sud-àfrica) - 1991), geòleg que va treballar a Namíbia per a l'Estudi Geològic de Sud-àfrica i posteriorment professor de la Universitat Witwatersrand.

Geversita
Fórmula química	PtSb₂
Epònim	Traugott Wilhelm Gevers (en)
Descobridor	Eugen Friedrich Stumpfl
Localitat tipus	Mina Driekop, Sekhukhuneland, Burgersfort, Limpopo, Sud-àfrica
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.EB.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EB.05a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.05
Dana	2.12.1.14
Heys	3.12.52
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 6,428 Å;
Grup puntual	m3 (2/m 3) - diploidal
Grup espacial	pa3
Color	gris clar
Duresa (Mohs)	4,5 a 5
Lluïssor	metàl·lica
Densitat	10,97 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Símbol	Gev
Referències	[1]

Característiques

La geversita és un sulfur de fórmula química PtSb₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1961. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la geversita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al: national school of mines, paris, france.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Driekop, a la localitat de Burgersfort (Limpopo, Sud-àfrica). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.