Isabel Oliva i Prat

Isabel Oliva i Prat (Girona, 27 de novembre de 1924) és una mestra i, més tard, poeta catalana, que escrigué sota el pseudònim d'Abelaïs.^[1][2]

Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.

Isabel Oliva i Prat

(2018)
Biografia
Naixement	27 novembre 1924 (100 anys) Girona
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	professora, poetessa, escriptora

Va estudiar Magisteri i música, i va exercir la seva feina en l'ensenyament, en diversos centres i, durant molts anys, a l’escola de Font de la Pólvora de Girona.^[3]

El seu primer llibre es va publicar a l'edat de setanta-quatre anys, però des d'aquell moment va tenir una bona acollida per part de la crítica i va rebre diversos premis. Conrea una poesia profundament arrelada a l'experiència vital personal i col·lectiva, on predomina la preocupació per la memòria, el paisatge, la soledat i l'art com a tret fonamental de l'expressió humana.^{[cal citació]}

Poesia publicada

• Terra de fang (2000)^[2]
• Jardí retrobat (recull, 2002)^[2]
• Fil de vidre (recull, 2003)^[4]
• El Fil de sorra - Haikús (2004)
• L'instant de l'àngel (poemari, 2004)^[2]
• Contrallum amb orquídia (2005)^[5]
• Col·leccionista de tardes (poemari, 2007)^[4]
• L'estoig del violí (2008)^[5]
• Ària per a una sola corda (2011)^[2]
• L'obrador del vitraller (2011)
• La capsa carmesí (2012)
• Les guardes del ventall (2012)
• L'últim revolt de la paraula (2013)
• Crepuscles sobre el Moldava (2015)
• Passeig d'hivern (2016)
• Temps d'Aram (2018)
• Llum a les golfes [pàg. 85 i 86] - col·laboració en antologia haikús de Sam Abrams. (Gener 2019)
• La persistència de la memòria (2020). Editorial Témenos
• Una talaia sota els núvols (2023). Editorial Témenos
• Baix continu (2024). edita ARBAR
• Vinc de molt lluny : antologia poètica (2025). Edicions Trípode, SL

Premis

• 2000: Terra de Fang de Deltebre per Laberint de Dèdal^[2]
• 2001: Guillem Viladot per Clau de silenci^[2]
• 2001: Mossèn Narcís Saguer de poesia de Vallgorguina per Jardí retrobat^[2]
• 2001: Rafael Sari de l'Alguer per Alfacs desolats^[2]
• 2002: Maria Oleart d'Alella per Fil de vidre^[4]
• 2002: Àncora -premi "Margarida Wirsing" de Sant Feliu de Guixols per Tema amb variacions
• 2004: Joan Teixidor d'Olot (Haikus) per Rellotge de vidre en Fil de sorra
• 2004: Ajuntament de Sant Gregori- premis Sant Gregori- per Quadern de botànica
• 2004: Viatge d'hivern (Premi ex aequo de Poesia Enric Gall d'Òmnium Cultural de Terrassa
• 2004. Jocs Florals per a Gent Gran. premi Viola - ACA (Assoc. Coordinadora per a Gent gran) de Barcelona.
• 2005: Mossèn Narcís Saguer de poesia de Vallgorguina per Contrallum amb orquídies
• 2006: V Certamen de Poesia breu d'Olot -Obra Social de la Caixa- finalista per Petites notes als marges
• 2008: Goleta i Bergantí del Masnou per l'Estoig del violí
• 2009: finalista i menció especial al I premi Jordi Pàmias de Guissona per Variacions Goldberg
• 2010: Jacint Verdaguer de Calldetenes - Ajuntament i Delegació d'Osona de Omnium Cultural-. per Les guardes del ventall
• 2011: Josep Fàbregas Capell de Vila de Sallent per La Capsa Carmesí
• 2011: Amics del Montseny de Viladrau per Paradís retrobat
• 2012: Jocs Florals de Calella (Bcn). Premi Francesc Castelles per Els àngels organistes
• 2013: Miquel Arimany de Masies de Roda per L'últim revolt de la paraula
• 2014: Premi Unesco Girona. Premis literaris.
• 2015: Premis Recvll de Blanes -premi Benet Ribas- per Passeig d'Hivern
• 2016: Jocs Florals de Calella (Bcn) Premi Francesc Castells per Trompe l'oeil
• 2018. Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) de Girona. Concessió del Premi de Normalització Lingüística. 32a. edició. Auditori Irla de la Generalitat de Catalunya a Girona. 1 de juny de 2018.

Reconeixement

Des de 2021, l'auditori de l'Espai Cívic Mercadal, de Girona, porta el nom de Sala d’actes Isabel Oliva.^[6]