Jared Kushner
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Jared Corey Kushner (Livingston, Nova Jersey, 10 de gener de 1981) és un home de negocis i polític estatunidenc.
Fill de l'empresari multimilionari Charles Kushner, està casat des del 2009 amb Ivanka Trump, la filla gran del president Trump. Quan aquest va assumir la presidència el 2017, Jared Kushner en va esdevenir assessor principal i, poc després, el president el va nomenar director de l'Oficina d’Innovació dels Estats Units (White House Office of American Innovation).[1]
L'any 2006 va adquirir el setmanari The New York Observer i és director general del grup immobiliari familiar Kushner Companies. La seva fortuna estimada és de mil milions de dòlars en 2025.[2]
Remove ads
Activitat empresarial
L'any 2006, amb 25 anys, Jared Kushner va adquirir el setmanari The New York Observer per 10 milions de dòlars, superant una oferta competidora de Trifecta Enterprises, un grup liderat per l'actor Robert De Niro. Per finançar l'operació va utilitzar els beneficis obtinguts durant els seus anys universitaris amb inversions immobiliàries a Somerville (Massachusetts), en les quals la seva família li havia donat suport financer. Els edificis que havia comprat l'any 2000 per 8,3 milions de dòlars van ser venuts quatre anys més tard per 13 milions, cosa que li va permetre reunir part del capital necessari per a la compra del diari.[3][4]
Jared Kushner va controlar el setmanari fins a l'any 2016 a través de l'empresa Observer Media. Aquest any, en va traspassar la titularitat a un fideïcomís familiar, a través del qual el seu cunyat Joseph Meyer va assumir els càrrecs de director i president. El mes de novembre de 2016, Observer Media va anunciar que deixaria d'imprimir el setmanari The New York Observer i substituir-lo pel portal digital Observer.com.[5]
Jared Kushner va formar part de l'equip de consellers de Donald Trump durant la seva campanya presidencial de 2017, i diversos mitjans el van considerar un dels principals estrategs de la campanya mediàtica del seu sogre, tot i que en anys anteriors havia donat suport econòmic al Partit Demòcrata.[6] El gener de 2021, en acabar el primer mandat de Donald Trump a la Casa Blanca, Jared Kushner va fundar la companyia de capital de risc Affinity Partners. Aprofitant les relacions creades com a assessor presidencial, va aconseguir 4.600 milions de dòlars de finançament a través de diferents d'inversors de països del golf (Qatar, Aràbia Saudita i Unió dels Emirats Àrabs), inclosos 2.000 milions del fons sobirà saudita Public Investment Fund (PIF), dirigit pel príncep hereu saudita Mohammed bin Salman, amb qui manté una estreta relació.[1][7]
Remove ads
Vida política
Jared Kushner havia estat demòcrata durant gairebé tota la seva vida abans que el seu sogre, Donald Trump, entrés en política. L'any 2008 va fer donacions a la campanya de Hillary Clinton, i el seu setmanari, The New York Observer, va donar suport a Barack Obama enfront de John McCain a les eleccions presidencials d'aquell any.
Tanmateix, després d'expressar la seva decepció amb Obama, es va registrar com a independent el 2009 i, el 2012, va donar suport al candidat republicà Mitt Romney El 2014 encara va continuar fent donacions a grups demòcrates, però l'any següent es va incorporar a la campanya presidencial del seu sogre, Donald Trump, pel Partit Republicà.[8]
Campanya presidencial Trump 2017
Kushner va ser el responsable d'estratègies digitals i xarxes socials de la campanya presidencial de Donald Trump de 2017. Va reclutar talents de Silicon Valley per dirigir un equip de 100 especialistes en mitjans digitals conegut com a Project Alamo.[6]
Després de l'acomiadament de Corey Lewandowski el juny de 2016, Kushner va ser, de facto, el cap de campanya d'en Trump; va influir en l'estratègia, va coordinar la polèmica visita a Mèxic a finals d'agost de 2016 i és sovint assenyalat com l'impulsor de l'elecció de Mike Pence com a vicepresident en el tiquet electoral de 2017.[9][6][10]
Guerra de Gaza
Malgrat haver deixat formalment la política activa el 2021, Kushner ha mantingut contactes diplomàtics i empresarials amb dirigents del Pròxim Orient i continua exercint una influència indirecta sobre l'entorn polític del seu sogre. Diversos mitjans internacionals han informat que, durant la preparació del segon mandat de Donald Trump, Kushner ha actuat com a assessor informal, especialment en qüestions relacionades amb la política exterior i els nomenaments de confiança, tot i que no ocupa cap càrrec oficial dins de l'administració Trump.[11]
De fet, després de la represa del conflicte a la Franja de Gaza el 2023, Jared Kushner ha participat de manera informal en diverses iniciatives diplomàtiques orientades a posar fi a la guerra. Fonts periodístiques assenyalen que, tot i no ocupar cap càrrec oficial, ha actuat com a assessor extraoficial en matèria de política de Pròxim Orient, especialment en el disseny d'un nou pla de pau a Gaza impulsat per la Casa Blanca.[11].
El pla de pau anunciat l'octubre de 2025, en què en Jared Kushner ha exercit com a negociador i assessor informal, preveia un alto el foc, l'alliberament d'ostatges, una retirada parcial israeliana i un procés de desarmament de Hamàs. Segons la premsa, Kushner va presentar l'acord al Gabinet israelià juntament amb l'enviat Steve Witkoff i va participar en contactes diplomàtics previs. Pel que fa a la fase de postguerra, documents filtrats i reportatges indiquen que Kushner va coordinar propostes de governança provisional —descrites com d’“autogovern limitat”— amb el possible establiment d'una autoritat transicional i d'un cos policial palestí entrenat amb suport internacional.[12][13]
Les propostes de Kushner, d'origen jueu,[14] han generat controvèrsia per la seva vinculació amb fons d'inversió finançats per països del Golf, com el Public Investment Fund de l'Aràbia Saudita, cosa que alguns experts consideren un possible conflicte d'interessos mentre exerceix funcions de conseller informal per la Casa Blanca.[15] De fet, l'any 2024, abans d'aquestes iniciatives, Kushner ja havia expressat opinions sobre la reconstrucció de Gaza. En una conferència a Harvard el març de 2024, va descriure el litoral de Gaza com un “actiu molt valuós” i va proposar projectes centrats en educació, tecnologia i desenvolupament econòmic, tot suggerint la reubicació temporal de civils durant les tasques de neteja i seguretat, comentaris que van ser àmpliament criticats.[16] També el 2024, va declarar que pensava que Israel hauria d'expulsar a la població de Gaza cap al desert del Nègueb o cap a Egipte. Altrament, es va oposar al reconeixement d'un Estat palestí. De fet, entre 2011 i 2013, la Fundació Kushner va realitzar donacions als assentaments israelians.[17]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads