Josep Cañas i Cañas

Josep Cañas i Cañas (Banyeres del Penedès, 23 de maig de 1905 - el Vendrell, 5 de gener de 2001)^[1] fou un dibuixant i escultor català.

Josep Cañas i Cañas

Biografia
Naixement	23 maig 1905 Banyeres del Penedès (Baix Penedès)
Mort	5 gener 2001 (95 anys) el Vendrell (Baix Penedès)
Formació professional	Escola d'Arts i Oficis de Vilanova
Activitat
Ocupació	escultor, poeta, dramaturg, sindicalista, pintor, assagista
Art	Pintura i escultura
Moviment	Contemporani
Premis
(1986)  Creu de Sant Jordi

Biografia

El seu aprenentatge fou autodidacte, tot i que va fer alguns cursos a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova amb Damià Torrents i el seu amic Joaquim Mir. Els seus primers quadres són de temàtica mediterrània i camperola.

Exposà individualment per primer cop a la Sala Parés de Barcelona el 1932. El 1935 va estar a Londres i París amb una beca de la Generalitat. Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la UGT i lluità a la batalla de l'Ebre. Després de la guerra va treballar un temps amb Ignacio Zuloaga i va obtenir alguns premis. Entre el 1947 i el 1955 va marxar a Mèxic, on va fer quadres de tema indigenista.^[2] El 1955 li dedicaren una sala a la III Biennal Hispanoamericana, que tingué lloc a Barcelona, on va exposar vint-i-tres escultures de pedra i bronze traslladades des de Mèxic.^[3] Durant l'anomenada «Semana del Indio» del Museu d'Art Modern de Madrid, hi exposà la seva obra escultòrica i pictòrica de Mèxic.^[2]

Les seves figures, de contorns arrodonits i monumentalitat continguda, es desenvolupen dins volums cúbics i cilíndrics. Té obres seves als museus d'art contemporani de Barcelona, Bilbao i Madrid, i al Museu Antropològic de Mèxic. A més, va oferir un moment per l'Institut de Cultura Hispànica de Califòrnia en memòria de Juníper Serra.^[2] Destaca també la sèrie de dibuixos 700 rostres, feta entre els anys 1929 i 1985. El 1942 va obtenir el diploma de primera classe a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona, amb un nu femení,^[4] i el 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Obra escultòrica

• Dinamiter (Barcelona, 1936)
• La piràmide (Ciutadella, 1942)
• Al·legoria de la primavera i Al·legoria de l'estiu (Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, Barcelona, 1945)
• A fra Juníper Serra (Carmel, Monterey, Califòrnia, 1947)
• Als castellers (Vilafranca del Penedès, 1963)
• Font de la Sardana, als Jardins del Retiro, Madrid (1964)
• La sardana (a Montjuïc, Barcelona, 1965)
• Carmen Amaya, als actuals Jardins de Joan Brossa, Montjuïc, Barcelona (1966)
• Quatre de vuit del Vendrell (entre 1965 i 1976)
• Cap de Crist (Sitges, entre 1969 i 1971)
• La Ramona (plaça Ramona Macipe, al Vendrell)^[5]

• 
  Als castellers, a Vilafranca del Penedès (1963)
• 
  Font de la Sardana, als Jardins del Retiro, Madrid (1964)
• 
  Escultura La sardana a Montjuïc, Barcelona (1965)
• 
  Escultura Carmen Amaya als actuals Jardins de Joan Brossa, Montjuïc, Barcelona (1966)
• 
  Cap de Crist, a Sitges (1969-1971)

Obra literària

Poesia

• Montmell. Muntanya del Baix Penedès (1927), poema presentat als Jocs Florals de Barcelona^[6]
• Castell de Pilats (1927), poema presentat als Jocs Florals de Barcelona^[7]

Teatre

• Camí d'espines (1927)
• Amor, vida o mort (1928)

Assaig

• El Vandalismo glorificado (1975)