Katoïta

La katoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup estructural del granat. Va ser descoberta l'any 1982 a la pedrera Campomorto, Montalto di Castro, Província de Viterbo, Itàlia i va rebre el seu nom per part de E. Passaglia i R. Rinaldi en honor del japonès Akira Kato qui va ser president de la "Comissió de Nous Minerals, Nomenclatura i classificació" de l'Associació Mineralògica Internacional (IMA), (1975-1982).

Katoïta
Fórmula química	Ca₃Al₂(SiO₄)3-x(OH)4x(x=1.5-3)[1] Ca₃Al₂(OH)₁₂[2]
Epònim	Akira Katō (en)
Localitat tipus	Pedrera Campomorto, Pietra Massa, Montalto di Castro, Província de Viterbo, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AD.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AD.25
Dana	51.4.3d.2
Heys	16.9.17
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 12,35Å;
Grup espacial	grup d'espai Ia-3d
Color	incolor, blanc lletós
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Propietats òptiques	isotròpica
Impureses comunes	Mg, S
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-080a
Any d'aprovació	1982
Símbol	Kto
Referències	[3]

Característiques

La katoïta és un nesosilicat de fórmula química Ca₃Al₂(OH)₁₂ segons l'IMA.^[2] Cristal·litza en el sistema isomètric en cristalls octaèdrics típicament arrodonits de fins a 0,3 mm.^[4] És incolora i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la katoïta pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: larnita, calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, goldmanita, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.

Hidrogrossulària

El terme hidrogrossulària fa referència a una sèrie de solució sòlida de granat de calci i alumini, Ca₃Al₂(SiO₄)_3−x(OH)_4x, en què l'hidròxid, OH^-, va substituint els anions silicat, SiO₄. Els membres purs d'aquesta família són:^[5]

• Grossulària: x = 0
• Hibschita: 0.2 < x < 1.5 (mineral no reconegut per l'IMA)^[2]
• Katoïta: 1.5 < x < 3.

La hidrogrossulària és una varietat de granat en què un Si⁴⁺ manca d'un lloc tetraèdric. La càrrega elèctrica es manté constant degut a l'enllaç d'un H⁺ a cadascun dels quatre oxigens que envolten el lloc vacant.

Algunes varietats dels minerals anomenats hidrogrossulària són de vegades fets servir com a gemmes. Existeixen jaciments d'hidrogrossulària verda i rosa a Sud-àfrica, el Canadà, i els Estats Units. Les varietats blanques provenen de Birmània i la Xina.^[5]

Formació i jaciments

La katoïta es troba en cavitats minerals hidrotermals en el flux de lava fonolítica erupcionada a través de marga argilosa.^[4]

La katoïta només ha estat trobada a Europa i l'Orient Pròxim a les següents localitats: volcà Bellerberg, Renània-Palatinat i Maroldweisach, Bavària, Alemanya; Uzsa, Veszprém, i Dunadobagdány, Pest, Hongria; Negev i Districte del Sud, Israel; Pedrera Campomorto, Província de Viterbo, Itàlia; Skienn, Telemark, Noruega i la fromació Hatrurim, Cisjordània, Palestina.^[3]