Khibinskita

La khibinskita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del massís de Khibini, a Rússia, a on es troba la seva localitat tipus.

Khibinskita
Fórmula química	K₂ZrSi₂O₇
Epònim	massís de Khibini
Localitat tipus	Vall Hackman, Mont Iukspor, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BC.10
Dana	55.2.2.2
Heys	14.10.12
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 19,22Å; b = 11,1Å; c = 14,1Å; β = 116,5°
Grup espacial	grup espacial C₂, grup espacial 8 i grup espacial C2/m
Duresa (Mohs)	4,5 a 5,5
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,665 nβ = 1,715 nγ = 1,715
Birefringència	δ = 0,050
Angle 2V	mesurat: 6° a 16°
Dispersió òptica	forta
Impureses comunes	Ti, Ca
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1973-014
Any d'aprovació	1974
Símbol	Khi
Referències	[1]

Característiques

La khibinskita és un silicat de fórmula química K₂ZrSi₂O₇. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la khibinskita pertany a «09.BC: Estructures de sorosilicats (dímers), grups Si₂O₇, sense anions no tetraèdrics; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: gittinsita, keiviïta-(Y), keiviïta-(Yb), thortveitita, itrialita-(Y), keldyshita, parakeldyshita, rankinita, barisilita, edgarbaileyita, kristiansenita i percleveïta-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la vall Hackman del mont Yukspor, al massís de Khibini, dins l'óblast de Múrmansk, a Rússia. També ha estat descrita als Territoris del Nord-oest, al Canadà, i a les regions del Laci i Úmbria, a Itàlia. No ha estat descrita en cap altre indret del planeta.