Kixmi
mite relacionat amb la cristianització dels bascos From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Dins la mitologia basca, Kixmi (escrit també Kismi[1]) és l'apel·latiu que fan servir els pagans precristians, coneguts com a jentilak ('gentils'), per referir-se a Jesucrist.[2][3] Segons la llegenda, el mot volia dir 'mico' en la llengua dels jentilak (en el basc actual es diu tximino o zimino).[4]
La introducció del cristianisme i la posterior desaparició dels jentilak constitueix el tema central d'una llegenda molt estesa entre els bascos, en la versió més coneguda de la qual apareix l'esment a Kixmi.[5][6]
Remove ads
La llegenda
Hi ha nombroses versions de la llegenda de Kixmi. Una de les més conegudes és la d'Ataun, ambientada a la serra d'Aralar, en què s'explica que els jentilak ('gentils', és a dir, els pagans) que vivien a la cova del mont Leizadi, a Aralar, s'estaven divertint un dia al proper coll d'Argaintxabaleta; es diu que quan va néixer Jesucrist, els jentilak van veure al cel una estrella singular, bella i particularment brillant, que se'ls hi acostava. Espantats per aquest fenomen, van cridar el més gran d'entre ells, un vell savi que era mig cec, i el van treure de la cova on vivia. Li van obrir els ulls amb una pala de forner perquè pogués veure l'estrella misteriosa, pensant que el vell sabria què significava. El vell els va dir:[5]
| « |
|
» |
Així doncs, el van estimbar. Després, seguits pel núvol lluminós del qual fugien, van córrer cap a l'oest i, havent arribat a la petita vall d'Arraztaran, es van precipitar sota una gran llosa (un dolmen) que des d'aleshores s'anomena Jentilarri 'pedra [o sepulcre] de gentils'. Aquest va ser el final dels jentilak segons la llegenda. Es diu que els últims gentils estan enterrats al dolmen d'Argintxabaleta.[1]
Variacions locals

En la versió de Segura, l'esdeveniment va tenir lloc a l'altiplà de Balenkaleku (a la serra d'Ataun-Burunda, als límits d'Altsasu, Ataun i Idiazabal), on hi ha diversos dòlmens. Allà diuen que Kixmi va aparèixer en forma de núvol. A Akotain (Idiazabal), en canvi, Kixmi es va manifestar en forma d'una petita estrella.
A Zerain, els jentilak van reconèixer Kixmi en un núvol que venia del mar; era el primer núvol que havien vist al cel. L'ancià en cap del seu consell els va dir que era un calderó que portava aigua de mar. A Urdiain, l'ancià, que vivia al Jentileio (literalment, 'finestra de Jentil', un arc natural) del Laieneko Haitza, va reconèixer l'adveniment de Crist observant les estrelles, mentre que a Olarte (Orozko), l'ancià el va reconèixer en una boira que va veure a la llunyania. A Arano, Crist va aparèixer en forma d'una nova estrella.
A Hernani, els jentilak que vivien a la cova del proper mont Iturbei van veure en sortir-ne que havia nevat. L'ancià en cap del seu consell els va dir que la seva raça s'havia extingit, ja que els pilistriak ('cristians') estaven arribant. En la versió d'Oiartzun, els jentilak van ser substituïts pels mairuak (els moros). Un núvol molt bell va aparèixer a l'horitzó, anunciant l'arribada de Crist i la fi del seu temps.
En gairebé totes les llegendes de Kixmi hi ha un cap o ancià conseller, i amb gran dificultat, el seu poble li obre els ulls perquè pugui observar l'estrany fenomen.
Equivalents catalans
Dins la mitologia catalana hi ha també uns personatges associats als micos i al paganisme: els simiots, tot i que aquests no representen el cristianisme com és el cas de Kixmi, sinó precisament els antics pagans, foragitats pels cristians.[7]
Remove ads
En la cultura popular
El 2007, el cantant Peio Serbielle va publicar una cançó en basc dedicada a aquesta llegenda, anomenada Kixmi, al seu àlbum Naiz. La cançó la interpreta el trio format per ell mateix, Renaud i Nadine Rossello.
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads
