Kostiliovita

La kostiliovita, o kostylevita,^[2] és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Iekaterina Iekaterina Kostiliova-Labuntsova (1894-1974), mineralogista de l'Institut de Geologia dels dipòsits de minerals, Mineralogia i Geoquímica de Moscou, Rússia. La labuntsovita també és anomenada en el seu honor.

Kostiliovita
Fórmula química	K₂ZrSi₃O₉(H₂O)
Epònim	Iekaterina Kostiliova-Labuntsova
Localitat tipus	vall del riu Vuonnemiok, massís de Khibini, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CJ.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CJ.35
Dana	59.2.1.3
Heys	14.10.15
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,17Å; b = 11,71Å; c = 6,56Å; β = 105,26°
Grup espacial	grup espacial P2₁/a
Duresa (Mohs)	5
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,595 nβ = 1,598 nγ = 1,610
Birefringència	δ = 0,015
Angle 2V	mesurat: 48°, calculat: 54°
Dispersió òptica	r > v o r < v
Impureses comunes	Ti, Hf, Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-053
Any d'aprovació	1983
Símbol	Ksv
Referències	[1]

Característiques

La kostiliovita és un silicat de fórmula química K₂ZrSi₃O₉(H₂O).^[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kostiliovita pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O₁₈]^12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la vall del riu Vuonnemiok, al massís de Khibini, situat al centre de la península de Kola, a l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets propers, com és el cas dels monts Koaixva i Iukspor, al mateix massís de Khibini.