Zirsinalita

La zirsinalita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lovozerita. Rep el nom per la seva composició química, que conté zirconi (Zr), silici (Si) i sodi (Na).

Zirsinalita
Agregats de cristalls blancs de zirsinalita
Fórmula química	Na₆CaZrSi₆O18
Epònim	zirconi, silici, sodi i composició química
Localitat tipus	Koashva Open Pit, Mont Koaixva, Massís de Khibini, península de Kola, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CJ.15a
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CJ.15
Dana	61.1.2a.4
Heys	14.10.32
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 10,29Å; c = 13,11Å;
Grup espacial	Grup espacial 166
Color	incolor, gris groguenc
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,624 nε = 1,590 a 1,592
Birefringència	δ = 0,034
Impureses comunes	Ti, H
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1973-025
Any d'aprovació	1973
Símbol	Zsl
Referències	[1][2]

Característiques

La zirsinalita és un ciclosilicat de fórmula química Na₆CaZrSi₆O₁₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1973. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zirsinalita pertany a «09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O₁₈]^12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: bazzita, beril, indialita, stoppaniïta, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita, mathewrogersita i pezzottaïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Koaixva, situat al massís de Khibini, a la península de Kola, pertanyent a l'óblast de Múrmansk, Rússia. Dins el mateix massís també ha estat descrita a altres muntanyes, com el Kukisvumtxorr, el Rasvumtxorr o el Yukspor, així com a la vall del riu Vuonnemiok. Al massís de Lovozero, també a la mateixa província russa, ha estat descrita al mont Karnasurt. No ha estat trobada en cap altre indret.