Makovickyita

La makovickyita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la pavonita. Rep el nom en honor del professor Emil Makovicky (18 d'agost de 1940, Bratislava, Eslovàquia), mineralogista eslovac-danès. L'emilitita també rep el nom en honor seu.

Makovickyita
Fórmula química	Cu1.12Ag0.81Pb0.27Bi5.35S9
Localitat tipus	Băița i Western ore field, scheelite deposit (en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.JA.05d
Nickel-Strunz 9a ed.	2.JA.05d
Dana	3.8.10.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 13,239(3) Å; b = 4,0547(7) Å; c = 14,667(3) Å; β = 99,397(4)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	gris
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris
Propietats òptiques	anisotròpica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1986-027
Any d'aprovació	1986
Símbol	Mvk
Referències	[1]

Característiques

La makovickyita és una sulfosal de fórmula química Cu_1.12Ag_0.81Pb_0.27Bi_5.35S₉. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1986, sent publicada per primera vegada el mateix any. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la makovickyita pertany a «02.JA: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena amb poc o gens de Pb» juntament amb els següents minerals: benjaminita, borodaevita, cupropavonita, kitaibelita, livingstonita, mummeïta, pavonita, grumiplucita, mozgovaïta, cupromakovickyita, kudriavita, cupromakopavonita, dantopaïta, cuprobismutita, hodrušita, padĕraïta, pizgrischita, kupčikita, schapbachita, cuboargirita, bohdanowiczita, matildita i volynskita.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres obtingudes a dos indrets: el dipòsit d'scheelita de Mittersill, a Salzburg (Àustria), i al districte mimer de Băiţa, a Nucet (Bihor, Romania). També ha estat descrita en altres indrets de Romania, així com a Polònia, Eslovàquia, Rússia, l'Iran, el Japó,