Matildita

La matildita és un mineral de la classe dels sulfurs (sulfosals). Fou anomenada així per la localitat tipus, la mina Matilda, prop de Morococha (Perú). És un dimorf de la schapbachita. Correspon a la forma de baixa temperatura (forma beta) del AgBiS₂ sintètic; la forma d'alta temperatura (forma alfa) és estable només per sobre dels 195 °C.^[2] La solució sòlida entre la matildita i la galena és completa per sobre dels 215 °C; per sota d'aquesta temperatura es forma la característica estructura Widmanstätten generada per exolució.

Matildita
Cristalls (color bronze) de matildita procedents de la mina Clara (Alemanya)
Fórmula química	AgBiS₂
Epònim	Mina Matilda
Localitat tipus	Mina Matilda, Districte de Morococha, Província de Yauli, Departament de Junín, Perú
Classificació
Categoria	sulfurs (sulfosals)
Nickel-Strunz 10a ed.	2.JA.20
Nickel-Strunz 9a ed.	2.JA.20
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.12
Dana	3.7.1.1
Heys	5.2.17
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 8,12Å; c = 19,02Å;
Grup espacial	grup espacial 164
Color	negre ferro a gris
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris clar
Diafanitat	opaca
Densitat	6,9 g/cm³ (mesurada); 6,9 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982 s.p.
Any d'aprovació	1883
Símbol	Mtd
Referències	[1]

Característiques

La matildita és un sulfur de fórmula química AgBiS₂. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la matildita pertany a «02.JA: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena amb poc o gens de Pb» juntament amb els següents minerals: benjaminita, borodaevita, cupropavonita, kitaibelita, livingstonita, makovickyita, mummeïta, pavonita, grumiplucita, cupromakovickyita, kudriavita, cupromakopavonita, dantopaïta, cuprobismutita, hodrušita, padĕraïta, pizgrischita, kupčikita, schapbachita, cuboargirita, bohdanowiczita, mozgovaïta i volynskita.

Formació i jaciments

Es pot formar en dipòsits hidrotermals de mitja a alta temperatura, així com en pegmatites.^[3] També en dipòsits associats a pòrfirs estannífers com a mineral accessori.^[4] S'ha trobat associada a galena, pavonita, aikinita, bismutinita, hessita, tetradimita, pirita, calcopirita, esfalerita, arsenopirita, tetraedrita.^[5]