Melanocerita-(Ce)

La melanocerita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del terme grec pel color negre (μέλας) més l'element ceri, en al·lusió a la seva aparença i el seu contingut en aquest element.

Melanocerita-(Ce)
Fórmula química	Ce₅(SiO₄,BO₄)₃(OH,O)
Epònim	negre i ceri
Localitat tipus	localitat de la melanocerita, Kjeøya, Àrea de Barkevik, Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AJ.20
Dana	54.2.5.3
Heys	17.5.20
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Color	marró a negre
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	resinosa, grassa
Color de la ratlla	marró clar
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,730 nε = 1,720
Birefringència	δ = 0,010
Més informació
Estatus IMA	qüestionable (Q) i aprovat
Codi IMA	IMA2010 s.p.
Any d'aprovació	Pre IMA
Símbol	Mcrt-Ce
Referències	[1][2]

Característiques

La melanocerita-(Ce) és un silicat de fórmula química Ce₅(SiO₄,BO₄)₃(OH,O). Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. Un estudi de Pasero et al. l'any 2010 va concloure que és una espècie gairebé idèntica a la tritomita-(Ce), i que per tant es tractava d'una espècie potencialment desacreditable.^[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la melanocerita-(Ce) pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), prosxenkoïta-(Y) i jadarita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Kjeøya, a l'àrea de Barkevik, a Langesundsfjorden, al municipi de Larvik, a Vestfold, Noruega. Molt a prop d'aquest indret també ha estat trobada a Arøyskjærene i a Natrolittodden. A fora del país escandinau ha estat descrita només a quatres indrets més: a Ditrău, al comtat de Harghita (Romania); al complex Saima, a la prefectura de Dandong, Liaoning (Xina); i a les mines Richardson i Cardiff, aquesta darrera d'urani, situades al municipi de Cardiff, a Ontario (Canadà).