Milarita

La milarita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup de l'osumilita”. Va ser descoberta l'any 1870 a Val Milà, al municipi de Tujetsch, del cantó dels Grisons (Suïssa), sent nomenada així per la localitat on es va trobar.

Milarita
Fórmula química	K₂Ca₄Al₂Be₄Si24O60·H₂O
Epònim	Milà valley (en)
Localitat tipus	Giuv Valley, Tujetsch (Tavetsch), Vorderrhein Valley, Grischun (Grisons; Graubünden), Suïssa
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CM.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.10
Dana	63.2.1a.12
Heys	16.6.5
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 10,42Å; c = 13,8Å;
Duresa (Mohs)	6
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,532 a 1,551 nε = 1,529 a 1,548
Birefringència	δ = 0,003
Impureses comunes	Na
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1870
Símbol	Mil
Referències	[1]

Característiques químiques

És un ciclosilicat del tipus aluminosilicat de beril·li, amb potassi i calci, hidratat. Com tots els de el grup de l'osumilita la seva estructura molecular és d'anells dobles de sis tetraedres de sílice.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa l'element sodi.

La milarita té la fórmula química KCa₂(Be₂AlSi₁₂)O₃₀·xH₂O

Formació i jaciments

Apareix en roques pegmatites de tipus granític. S'ha trobat en materials alpins en vetes d'alteració hidrotermal de baixa temperatura; també en roques aplites i sienites.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: ortosa, albita, fluorita, beril, fenaksita, bertrandita, bavenita, minasgeraisita-(I), quars, calcita, moscovita o clorita.