Albita

L'albita és un mineral del grup dels silicats. El seu nom és del llatí albus, que significa “blanc” pel seu color més usual.^[1] Hi ha dipòsits d'albita a la Península del Labrador i la península Escandinava.^[2][3] A Espanya es troba a Astúries, Província de Cadis i Málaga. A Catalunya es troba a Llançà. S'usa en la fabricació de vidre i ceràmica i en la indústria de materials refractaris.

Albita
Fórmula química	NaAlSi₃O₈
Epònim	blanc
Classificació
Categoria	silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FA.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FA.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.03c
Dana	76.1.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	sistema triclínic
Hàbit cristal·lí	tabular (en)
Grup puntual	triclinic-pinacoidal (en)
Grup espacial	grup espacial 2
Color	blanc, gris o rosa
Macles	polysynthetic twinning (en)
Exfoliació	molt bona segons el pinacoide basal i menys bona segons el pinacoide lateral
Fractura	fractura concoïdal
Duresa (Mohs)	6 a 6,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Densitat	2,61
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ab

Característiques

Terme extrem de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis, solucions sòlides de composició variable, entre l'albita, sòdica i l'anortita, càlcica, a través de tota una sèrie de termes intermedis: oligoclasa, andesina, labradorita i bytownita. És dura, lleugera, transparent o translúcida; pols de color blanc. Insoluble en àcids, a excepció de l'àcid fluorhídric en què es descompon deixant un residu gelatinós de sílice; es fon amb força dificultat acolorint la flama de groc (sodi).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'albita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adulària, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.^[3]

Pertites d'albita (blanc) segregades d'un feldespat potàssic (gris) vistes a través d'un microscopi petrogràfic

Ambient de formació

Constitueix un component essencial de les roques eruptives plutòniques àcides (granits, sienites, pegmatites), en la varietat denominada de baixa temperatura amb estructura desordenada respecte a la d'elevada temperatura. Present en micaesquists, gneis i en venes de segregació que travessen aquestes roques, també en roques lítiques alpines. Pot formar-se a partir de plagiòclasis riques en calci a través del fenomen d'albitització, que consisteix en descomposició del mineral càlcic en albita secundària i calcita.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Riudarenes, a la comarca de la Selva,^[4] i a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).^[5]