Mimetita

La mimetita és un mineral de la classe dels arsenats. Rep el seu nom del grec mimethes, que vol dir "imitador". El nom és una referència a la seva semblança a la piromorfita. Aquesta semblança no és casual, ja que la mimetita forma una sèrie amb la piromorfita (Pb₅(PO₄)₃Cl) i la vanadinita (Pb₅(VO₄)₃Cl), dels quals és isostructural. És l'anàleg Pb₅ de l'hedifana. La mimetita és el polimorf hexagonal de la mimetita-M i la mimetita-2M. Pertany al grup de l'apatita.

Mimetita
Fórmula química	Pb₅(AsO₄)₃Cl
Epònim	mimesi
Localitat tipus	Johanngeorgenstadt
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.BN.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BN.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.16d
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Hàbit cristal·lí	prismàtic; cristalls aciculars; reniforme, botrioide, globular
Estructura cristal·lina	a = 10.250(2) Å, c = 7.454(1) Å; Z=2
Grup puntual	hexagonal dipiramidal
Massa molar	1.488 Da
Color	blanc, groc, taronja, marró, verdós, gris
Macles	rara a {1122}
Exfoliació	[1011] imperfecte
Fractura	fràgil, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5 - 4
Lluïssor	resinosa, subadamantina
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	7.1 - 7.24
Propietats òptiques	uniaxial (-), anòmalament biaxial
Índex de refracció	nω = 2.147 nε = 2.128
Birefringència	δ = 0.019
Pleocroisme	feble
Fluorescència	pot tenir-ne de color groc vermellós sota SW i LW
Solubilitat	en HNO₃ i KOH
elèctric	piezoelèctric
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mim
Referències	[1][2][3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz la mimetita pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.^[4]

Formació

La mimetita és un clorur de plom que es forma com a mineral secundari en dipòsits de plom, generalment mitjançant l'oxidació de la galena i l'arsenopirita, així com en altres entorns on el plom i l'arsènic es presenten junts. Alguns minerals associats són: wulfenita, vanadinita, smithsonita, mottramita, malaquita, limonita, leadhil·lita, hemimorfita, descloizita, cerussita, caledonita, bayldonita i anglesita.

Usos

Industrialment, la mimetita és un mineral de plom de menor importància. El seu principal ús és com a exemplar de col·lecció, ja que sovint mostra atractives crostes botrioidals a la superfície de la mostra. Tot i que la mimetita també es troba en formes cristal·lines prismàtiques, no s'empra com una pedra preciosa per la seva tovor.

Campilita de l'Iran

Varietats

La bellita i la cromomimetita són varietats amb diferents continguts de crom,^[5][6] la calciomimetita, o nuissierita, és una varietat en què el calci reemplaça al plom a la fórmula química de la mimetita,^[7] i la vanadimimetita o mimetita vanadinífera és la varietat que conté vanadi.^[8] La campilita és una varietat que forma cristalls en forma de barril,^[9] i que rep el seu nom del grec kampe (corvat) i lithos (pedra). La prixita se'n diu que és un arsenat hidratat de plom.^[10]