Fluorstrofita

La fluorstrofita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la belovita. Inicialment va ser anomenada estroncioapatita per Efimov et al. l'any 1962. Més tard es va canviar per apatita-(SrOH) malgrat que el fluor era dominant sobre els hidroxils. Finalment va ser rebatejada com a fluorstrofita per Pasero et al. l'any 2010. El nom actual reflecteix la seva composició, incloent fluor, estronci i fosfat.

Fluorstrofita
Fórmula química	SrCaSr₃(PO₄)₃F
Epònim	fluor, estronci, fòsfor i composició química
Localitat tipus	Dipòsit de crom i diòpsid d'Inagli, Massís d'Inagli, Aldan, Camp d'Aldan, Sakhà, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BN.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AH.25
Dana	41.8.1.7
Heys	22.1.18
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 9,565(8) Å; c = 7,115(3) Å;
Grup puntual	6/m - dipiramidal
Grup espacial	p6₃/m
Color	verd a groc-verd, incolor
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria, grassa
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,651 nε = 1,637
Birefringència	δ = 0,014
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA2010 s.p.
Any d'aprovació	1962
Símbol	Fstr
Referències	[1]

Característiques

La fluorstrofita és un fosfat de fórmula química SrCaSr₃(PO₄)₃F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1962. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.^[2]

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de crom i diòpsid d'Inagli, que es troba al massís d'Inagli, al camp d'Aldan (Sakhà, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets propers dins el mateix país, així com al Canadà, els Estats Units, Sud-àfrica, Zàmbia i el Japó.