Arctita

L'arctita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de l'arctita. Va ser anomenada així l'any 1981 per Alexander Petrovich Khomyyakov, A. V. Bykova i T. A. Kurova per la seva localitat tipus, la regió àrtica de Rússia.

Arctita
Fórmula química	Na₂Ca₄(PO₄)₃F
Localitat tipus	Vall del riu Vuonnemiok, Khibiny, Península de Kola, Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BN.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BN.10
Dana	41.5.18.1
Heys	22.1.6
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 7,078Å; c = 41,203Å
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Color	incolora
Exfoliació	perfecta en {0001}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	vítria, subvítria, nacrada
Color de la ratlla	incolora
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,13 g/cm³ (mesurada); 3,19 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,578 nε = 1,577
Birefringència	δ = 0,001
Pleocroisme	no pleocroica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980-049
Any d'aprovació	1981
Símbol	Arc
Referències	[1][2]

Característiques

L'arctita és un fosfat de fórmula química Na₂Ca₄(PO₄)₃F. Cristal·litza en el trigonal formant cristalls de fins a 3 centímetres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, krügerita i goryainovita.^[3]

Formació i jaciments

Es troba en massisos alcalins com a mineral pneumatolític en filons de pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: natrosilita, vuonnemita, lomonosovita, zirsinalita, natisita, rasvumita, vil·liaumita, aegirina, thenardita, umbita, paraumbita, kostylevita o wadeïta. Va ser descoberta l'any 1981 a la vall del riu Vuonnemiok, a Khibiny (Península de Kola, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat.