Mini

El mini (del llatí minium, vermelló), també anomenat plom vermell, és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup del mini.^[2]

Per a altres significats, vegeu «Mini (desambiguació)».

Mini
Cristalls de mini de la mina Yuma (Arizona, Estats Units)
Fórmula química	Pb₃O₄
Epònim	cinabri
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.BD.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.BD.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/B.03
Dana	7.2.8.1
Heys	7.11.22
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 8,811(5) Å; c = 6,563(3) Å
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Grup espacial	p4₂/mbc
Color	vermell, vermell marronós, to groguenc de vegades; vermell en llum transmesa
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	grassa, mat
Color de la ratlla	taronja-groc
Densitat	8,9 a 9,2 g/cm³⁺ (mesurada); 8,92 g/cm³⁺ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial
Índex de refracció	nω = 2,420 nε = 2,410
Birefringència	δ = 0,010
Pleocroisme	fort
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mnm
Referències	[1]

Característiques

El mini és un tetraòxid de plom de fórmula química Pb₃O₄. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. S'utilitzava com a pigment per a pintures des de la prehistòria i fins fa uns anys per a pintures antioxidants, per sota de la pintura exterior del color desitjat. En estar fet a base d'un metall pesant, és tòxic.

Formació i jaciments

Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera de Can Rovira, a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental, Barcelona) i a la mina la Cresta, a Bellmunt del Priorat (Priorat, Tarragona).