Miquel Oslé i Sáenz de Medrano

Miquel Oslé i Sáenz de Medrano (Barcelona, 7 d'octubre de 1879^[1] - ídem, 13 de març de 1960^[2]) fou un escultor català. Treballà en col·laboració amb el seu germà Llucià (Barcelona, 1880 - ídem, 1951).

Miquel Oslé i Sáenz de Medrano

Biografia
Naixement	7 octubre 1879 Barcelona
Mort	13 març 1960 (80 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	escultor, pintor
Professors	Josep Monserrat i Portella
Família
Germans	Llucià Oslé i Sáenz de Medrano

Autorretrat de Miquel Oslé Saénz de Medrano (1907)

Saviesa, Plaça de Catalunya (1929).

Biografia

Va néixer al carrer de Santa Anna de Barcelona, fill del militar Rafael Oslé i Carbonell, natural de Barcelona, i de Càndida Sáenz de Medrano i Duate, natural d'Aldeanueva de Ebro.^[1]

S'inicià com a aprenent al taller d'escultura industrial de Josep Bofill, passant després a la foneria Masriera i Campins, on ingressà també el seu germà Llucià, i on coincidiren amb Manolo Hugué. També foren deixebles de Josep Montserrat i Portella. Miquel treballà també un temps amb Josep Llimona. S'emmarcaren dins d'un estil realista d'aire acadèmic. Ambdós foren catedràtics d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

Rebé nombroses distincions per la seva obra: a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1896 obtingué menció honorífica; el 1906, rebé la primera medalla a Madrid amb Esclaus; el 1907, primera medalla a Barcelona amb Inspiració.

El monument dedicat al pintor Marià Fortuny va dur una gran polèmica a la ciutat i que els germans Oslé van lluitar per la seva dignitat. El lloc original de l'escultura, de marbre de Carrara, era col·locar-la davant del Palau de la Virreina i no on és ara, al carrer de Xuclà (darrere l'edifici de la Compañía General de Tabacos de Filipinas avui Hotel 1898) a l'oblit general dels molts polítics que van prometre un lloc més digne i que, fins ara, ningú s'ha preocupat de canviar.^[3]

Obra

Entre la seva obra conjunta destaquen:

• Monument al Pescador, Vilanova i la Geltrú (1908).
• Monument a l'Exposició, Saragossa (1909).
• Monument a Mossèn Jacint Verdaguer, Barcelona (1924).
• Mausoleu de les Heroïnes de Santa Bàrbara, Girona (1925).
• Font de la Plaça d'Espanya, Barcelona (1929).
• Treball i Saviesa, Plaça de Catalunya, Barcelona (1929).
• Monument a Jacint Verdaguer, Parque del Buen Retiro, Madrid (1935).
• Monument als caiguts al fossat de Santa Helena del Castell de Montjuïc, Barcelona (1940).
• Monument a Fortuny, Barcelona (1942).
• Escultura de la Mare de Déu a la cúpula de la Basílica de la Mercè, Barcelona (1945-1949).
• Placa de les noces d'or del Futbol Club Barcelona (1950).
• Capella del Santíssim, Canet de Mar (1950).
• Maternitat, Edifici de Institut Català de la Salut (ICS) Barcelona (1951).
• Sembrador, Edifici de Institut Català de la Salut (ICS) Barcelona (1951).

Bibliografia

• «Miquel y Llucià Oslé Saénz de Medrano». [Consulta: 2 febrer 2013].